Damià Mateu, de Llinars
Continuador d’una llarga nissaga, Damià Mateu Bisa va ser un destacat empresari de la primeria del segle XX que no va deixar mai de banda les seves arrels a Llinars del Vallès
Ramon Vilageliu
(text)
Des de Pau Mateu, el primer Mateu de qui, el 1644, es té documentació, passant per tota una tirallonga de Mateus (la majoria amb Miquel com a nom de naixement), la presència d’aquesta família a Llinars del Vallès és constant. Sastres, corders, soguers o, des de mitjan del segle xix, dedicats al comerç de ferros, els Mateu han deixat una important petjada en la població. Però, per la rellevància de la seva obra i la implicació amb Llinars, la figura de Damià Mateu Bisa en destaca enormement com a un dels emprenedors catalans més importants del primer terç del segle xx.
Damià Mateu havia nascut a Llinars del Vallès el 10 de febrer de 1864 i ben aviat, amb la mort del seu pare l’any 1877, el seu germà Miquel, l’hereu, es va fer càrrec del negoci dels ferros iniciat l’any 1801 per l’avi Mateu. Pocs anys més tard, però, també va morir el seu germà i amb vint-i-quatre anys, i havent estudiat dret, Damià Mateu va assumir les responsabilitats de tirar endavant el negoci familiar. El moment històric el va acompanyar i, així, amb la substitució gradual de les usuals bigues de fusta per les de ferro o el desenvolupament de les infraestructures i comunicacions, l’empresa va créixer sensiblement. En Damià Mateu utilitza aquesta empenta per generar, de mica en mica, en un gran complex industrial, culminat amb la creació, el 1904, de La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles S.A., al costat de l’empresari Francesc Seix i l’enginyer Marc Birkigt.
Empenta industral
Damià Mateu no només va encapçalar una de les principals empreses automòbilistiques de l’època sinó que el seu impuls va arribar a facetes com l’electrificació o el tranposrt per via fèrria. Efectivament, i amb el suport financer del Banco Urquijo, del qual n’era conseller al costat del principals industrials catalans de l’època, Damià Mateu va formar part de consell d’empreses com la Maquinista Terrestre i Marítima i també va crear l’empresa Forces Hidroelèctriques d’Andorra S.A, que va construir diverses centrals hidràuliques per produir electricitat. Però també va intervenir decisivament en obres com el funicular de Montserrat (1929) o el telefèric de Montjuïc (1931), que unia la platja de Sant Sebastià amb el port de Barcona, alhora que formava part de la Junta de Museus de Barcelona, creava la Compañía de Seguros Hispania o s’encarregava de la continuïtat del Diari de Barcelona.
Vida a Llinars
Tot i que els Mateu vivien a Barcelona, Llinars sempre havia estat ben present en la vida de Damià Mateu i, així mantenia a la població vallesana dues propietats: can Rosell i la casa Pairal. Tant és així que, més que no pas estiuejants atrets per la climatologia –com ho van ser Santiago Rusiñol o Frederic Marés– els Mateu feien estades familiars a Llinars i així s’expliquen esdeveniments feliços com el naixement de Damià, a mig hivern de 1864 o de luctuosos, com la mort a Llinars de la germana de Mercè Pla, la seva muller, l’any 1898.
L’interès per Llinars va portar Damià Mateu l’any 1906 a donar 1500 pessetes a l’ajuntament perquè adquirís i enderroqués una casa per fer el carrer més ample, llavors anomenat Passatge del Cafè. Com també cal esmentar la donació del seu fill Miquel Mateu d’una part del terreny de can Rossell per a la construcció d’escoles, l’any 1943 –l’Escola pública Damià Mateu– o la donació l’any 1954 també d’una part del solar de la casa Pairal amb la voluntat de destinar-la a oficines, biblioteca i habitatges.
Torre modernista de La Miranda i la riera Giola just enllestida l’obra. La torre, a més, tenia una tanca de forja una part de la qual es conserva a l’ajuntament de Llinars. Foto: Col. Roisin / Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
L’Escola Damià Mateu, pels volts de l’any 1955, amb les cases dels mestres al fons. Fotos: Arxiu de l’Ajuntament de Llinars.
El carrer de Dalt (actualment Anselm Clavé) amb la Miranda al fons.
Estat en què va quedar la Miranda després de l’explosió d’un camió de trilita el 29 de gener de 1939. Foto: Biblioteca Nacional de España.
Patrimoni Biografia
