El carboneig, una vella tradició arrelada a Cànoves
La mostra bianual que divulga el vell ofici dels carboners compleix vint-i-vuit anys amb una concorreguda tretzena edició
Elisenda Cuquet
(text)
, Pep Fort (fotografies)
La Mostra de Carboneig de Cànoves, que cada dos anys organitza l’Associació del Sui de Festes i Tradicions, ha arribat al vint-i-vuitè aniversari amb la seva tretzena edició, celebrada del 18 de febrer al 26 de març, amb un gran participació popular i amb un gran volum de producció de bon carbó. L’acurat procés de carboneig en la pila carbonera gran i en la petita dels culots (amb llenya no acabada de coure) es fa sempre els dos últims dies de producció, que culminen un procés de llarga preparació. Aquest any va donar 3.500 quilos de carbó d’alzina artesanal d’una gran qualitat, ideal per a coure menjar.
Un equip d’una vintena de carboners i els seus ajudants van treballar voluntàriament de manera incansable des que el pallasso Tortell Poltrona va encendre la pila honoríficament el 5 de març. Integraven l’equip de carboners Pere Pujolàs, Miquel Cuch, Jaume Fradera, Joan Román, Jordi Many, Albert Morraja, Manel Cuesta, Manel Roig, Jordi Fradera, Pep Fort, Cris Morillas, Antonio Gonzalez, José García, Manel Soto, Joan Baltasar, Carles Vilaró, Pere Bescós i Marcel Riera.
Com cada any, algunes nits hi va haver corredisses per tapar forats que s’obrien a la pila a causa del vent. I és que al llarg dels vint-i-vuit anys d’història de la Mostra de Carboneig de Cànoves la meteorologia sempre ha estat el que més incidència ha tingut en el procés. El veterà carboner Pere Pujolàs recorda les diverses edicions de les carboneres per les inclemències meteorològiques que s’hi han viscut. “Hi va haver la de la rierada, la de la nevada i aquesta darrera ha estat la de les ventades”, explica.
Un ofici per divulgar
Tots els carboners actuals de l’Associació El Sui han après l’ofici no per exercir-lo sinó per poder divulgar-lo, ja que és una de les feines que es feien antigament i fins als anys seixanta del segle passat als boscos del Montseny. Recorden que el seu mestre principal, Fèlix Jubany, deia que el pitjor enemic de la carbonera és el vent.
Les dues últimes nits de carbonera d’aquest any una gran tempesta va afectar Cànoves i els dos vigilants de guàrdia, els cosins Jordi Garriga i Jaume Garriga, van haver de treballar de valent. Són joves però alhora experimentats perquè han crescut vivint la Mostra de carboneig des de dins.
La Mostra de carboneig de Cànoves se celebra cada dos anys per mostrar al públic en general, en temps real, com s’elaborava antigament el carbó al massís del Montseny, on el carboneig artesanal va ser una de les principals activitats econòmiques fins a la penetració al mercat dels combustibles fòssils, aproximadament cap a l’any 1964. En la mostra, que es du a terme al Camp de sota la Rectoria, es recreen tots els elements del carboneig, com la pila carbonera, la barraca dels carboners, el foc a terra per escalfar-se i per cuinar, etc.
A la mostra d’aquest any hi han col·laborat unes dues-centes persones de manera voluntària i els diners que rep l’associació per la venda del carbó vegetal en saquets de paper serviran per finançar parcialment la mostra de l’any 2019.
Un públic interessat
La gent del poble gaudeix molt de la carbonera i el públic procedent de la resta del Vallès i d’altres comarques mostra un gran interès per com es fa el carbó artesanal. Els nens i nenes de les escoles locals, l’escola l’Estelada i l’escola bressol Petita Estelada, també segueixen molt de prop el procés de carboneig.
Simultàniament a l’elaboració del carbó, prop de la carbonera s’hi duen a terme moltes activitats per acompanyar i ambientar el procés, com ara concerts de música tradicional, una fira de productes artesanals, rutes per antigues places carboneres de Cànoves, una demostració de treballs forestals... També s’hi fan àpats col·lectius dels quals tenen cura un bon grup de cuineres. I qui té ganes d’agafar l’acordió i tocar a la vora del foc, així ho fa.
Patrimoni Forestal
