El Montseny és el seu epicentre vital. Aquí va néixer i crèixer, i aquí torna sempre, per lluny que se’n vagi. I, darrerament, cal dir que la Carme viatja molt. A tot Europa ­–Holanda, França, Itàlia, Alemània, Portugal, Suècia, Grècia– però també a l’altra banda de l’Atlàntic. Són viatges relacionats a la seva condició d’experta internacional en la protecció de la biodiversitat i la conciliació entre humans i vida salvatge, que tenim a prop i conviu amb el nostre soroll tecnològic en una dimensió paral·lela, amagada i silenciosa.
Carme Rosell és criatura de bosc, i això es nota a la seva mirada, escrutadora i viva, curiosa i reservada alhora, capacitada per copsar detalls que la majoria dels humans ens perdem. La seva joventut a Arbúcies va ser marcada per la proximitat amb la CUPA (Coordinadora Unitària Popular d’Arbúcies) de Jaume Soler, una experiència d’autogovern innovadora, pels seus plantejaments de compromís social i participació. Va ser en aquests anys, amb la col·laboració de companys com Josep Manuel Rueda, Andreu Bover, Salvador Tort i tants altres, que es va muntar, amb pocs recursos i molta il·lusió, el Museu Etnològic del Montseny.
Aquests inicis, cooperatius i entusiastes, van marcar tota la seva trajectòria professional. Just en acabar els estudis a la facultat, va ser una de les fun­da­dores –juntament amb Martí Boada, Jaume Bosacoma i Roser Campeny– de l’Escola de Natura de Can Pons, a Campins, gresol pedagògic i experiència pionera que va deixar petja en la dècada dels vuitanta. Els seus estudis de Biologia a la UB van estar marcats per dues persones: en primer lloc, pel mestratge de Ramon Margalef, ecòleg insigne i un dels primers teòrics, al nostre país, del món com un tot interrelacionat, visió que la Carme ha fet seva; el segon va ser el director de la seva tesi sobre el senglar, el doctor Jacint Nadal, qui va saber-ne veure els talents i encoratjar-la en moments clau.
A partir de les seves primeres publicacions, Carme Rosell es va convertir en una experta reconeguda en la problemàtica dels senglars, una de les espècies salvatges més en contacte amb la presència i activitat humana. Un contacte que ve acompanyat de conflictes: destrucció de conreus, accidents a les carreteres, incursions a la periferia de pobles i ciutats. Animal sense depredadors naturals, el senglar s’ha multiplicat sense control i ara costa dissenyar accions per reduir els efectes negatius de la seva presència excessiva. Però no és un cas únic: les friccions entre humans i fauna salvatge són constants, especialment en proximitat de les infraestructures de comunicació: carreteres, vies de trens, aeroports… Defensar tant la conservació de la biodiversitat com la seguretat per a les persones és el repte al qual intenten donar resposta, arreu del món, persones com ella i empreses com Minuartia, consultora ambiental de la qual és directora.

Lideratge cooperatiu
Ja són més de vint els anys que fa que Carme Rosell participa en grups de treball internacionals i multidisciplinars que estudien aquesta mena de conflictes i dissenyen mesures per minimitzar-ne els efectes negatius. Una tasca que ha donat com a resultat textos de referència com Wildlife en traffic, Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna, o el manual d’abast mundial Handbook of Road Ecology, dels quals n’és coautora. Té el carisma d’un lideratge natural que es basa tant en la capacitat d’encomanar entusiasme a tot el grup com en la virtut d’un treball rigorós i infatigable. Van ser aquestes les motivacions per les quals va rebre, l’any 2011, el IENE Personal Award, màxim reconeixement de l’entitat que s’ocupa de l’harmonització del transport amb la natura; la Carme en forma part des de 1996 i, actualment, està integrada al seu comité directiu.
El seu activisme, però, és multiforme: conferències (aquest mes de maig, pronunciarà una de les ponències d’obertura del Congrés Internacional sobre Ecologia i Transport -ICOET, a Utah), activitat docent (especialment en Màsters de Paisatgisme de la UPC i de Restauració ecològica a la UB) i militància associativa (a través de la plataforma Conservació.Cat, que vol contribuir a millorar les polítiques públiques que afecten la conservació de la biodiversitat).

Biofília i humanisme
Aquest bagatge científic i professional esdevé un tret diferencial de la seva persona. El que desprèn Carme Rosell és una passió per la vida en majúscules, amb una curiositat que depassa barreres disciplinars, basada en el convenciment que la interconnexió entre els humans i les altres formes de vida és indispensable. Els seus darrers escrits giren al voltant del concepte de biofília, que en ecologia es defineix com l’impuls per relacionar-se amb altres organismes o formes de vida. És un dels temes que alimentaran un nou projecte en el qual ha començat a treballar fa tot just uns mesos: el comissariat d’una exposició sobre biodiversitat que promouen el Museu Blau –Museu de Ciències Naturals de Barcelona – i el Departament de Territori i Sostenibilitat, que s’ha d’inaugurar a finals de l’any 2018 i durarà tot el 2019. El títol proposat és “Som Natura”, per subratllar “fins a quin punt estem vinculats i depenem absolutament de la natura pel que fa la nostra vida i el nostre benestar”.