Fundat l’any 1997 –ara farà vint anys– el Centre d’Estudis Ferroviaris Via Oberta aplega prop de cent socis de totes les edats, la majoria del Vallès Oriental però també d’Osona i el Maresme. Des de l’any 2006, l’Ajuntament de les Franqueses els cedeix l’antiga masia de cal Gavatx, per tal d’acollir i dinamitzar unes activitats que l’han convertit en un espai obert a tothom que vol apropar-se al món dels trens, a la seva cara més amable.
Diumenge rere diumenge, un llarg centenar de visitants es mobilitzen atrets pel que també es coneix com a Circuit Ferroviari de cal Gavatx i que els dimecres a la tarda acull grups que ho sol·liciten. L’èxit, però, d’aquest oferiment no s’explicaria sense l’entusiasme encomanadís dels seus promotors.

Col·lecció d’objectes
L’atzar ha fet que aquest centre estigui a prop de l’actual línia R3 de Rodalies, la que des del 1875 i per etapes, acabaria unint Barcelona amb la Tor de Querol. El traçat i l’ampli de via es mantenen intactes des de la seva inauguració, per raons d’abandonament més que no pas per raons conservacionistes.
També és per atzar –i per amor als trens– que l’estació de les Franqueses del Vallès és l’única que mostra una petita col·lecció d’objectes en desús com ara senyals, semàfors i comandaments reunits per Àngel Alonso, que viu a la mateixa estació i és l’únic soci jubilat que ha treballat de ferroviari.
Els visitants, a més de la passejada gratuïta en un tren tripulat (escala 5 i 71/4 polzades), poden visitar una mostra permanent d’unes cinc-centes peces que inclouen col·leccions de modelisme, com també maquetes a escala Z, N, HO o IM acabades (o en procés d’elaboració) i que transporten a escenaris reduïts on els trens, semàfors, barreres, ponts i altres engranatges que els envolten funcionen a la perfecció, sigui analògica o digital.
No hi falten miniatures de locomotores i vagons de marques diverses, com ara la pionera marca alemanya Maerklin o de la firma de joguines alacantina Payá, ni tampoc reproduccions fidelíssimes de les estacions de Granollers i Cardedeu. Al costat de la masia, un edifici annex acull un magatzem-taller on es desen i mantenen els trens del circuit.

Llibres i documentació
Com a centre d’estudis, a més d’una biblioteca amb llibres i revistes especialitzades, reuneix i ofereix tota mena de documentació i objectes relacionats amb el tema, i organitza dos viatges temàtics a l’any per visitar museus, instal·lacions ferroviàries o exposicions.
Amadeu Sabaté, president de Via-oberta (www.via-oberta.org), explica que com molts altres afeccionats va ser jugant amb trens que va sorgir una afecció que ha perdurat fins a l’edat adulta, però que també s’ha donat el cas d’algun adult que ha començat a jugar de gran amb el tren que no acabava d’interessar al seu fill.
Des de l’associació, que es finança a partir de les quotes i que pertany a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, els agradaria engrescar nous socis, i admiren les instal·lacions dels circuits de Palau Solità i Plegamans i de Sabadell, en les quals els respectius ajuntaments han apostat amb determinació per projectes similars.
En plena –i mal dissimulada– crisi energètica, la idea de mobilitat basada en l’automòbil està en inevitable recessió, malgrat que no es vulgui reconèixer. Al mateix temps, en la polititzada desatenció dels transports públics, el cas de la línia R 3 és d’una evidència vergonyosa. Per tot plegat, l’exemplaritat d’associacions com Via Oberta fan pensar que si la gestió del transport ferroviari estigués a les seves mans, funcionaria perfectament.
Com va dir el músic Jordi Savall a propòsit de l’incendi del Liceu, “preservar determinades coses, és només qüestió d’amor”. Algú en dubta?