Fa de 65 a 75 milions d’anys, quan els dinosaures encara eren a la Terra, una musaranya va iniciar l’evolució cap als ratpenats. Va passar de saltar per terra i pels arbres a volar, de la possible desaparició a l’èxit evolutiu. Actualment hi ha unes 1.200 espècies de ratpenats distribuïdes per tota la Terra. El seu nom, quiròpter, ve del grec keir (mà) i pteron (ala). Així, parlem d’uns animals que han convertit les mans en ales per tal de conquerir el medi aeri. Els ratapatxets, voliacs, muricecs, rampanants, ratacaubes, ratapinyades, etc. segons se’ls anomena a diferents indrets de Catalunya, estrictament no són rates voladores, són descendents de musaranyes que ara poden volar.
Aquest escrit pretén explicar-vos
històries naturals que res tenen a veure amb les de l’escriptor Joan Perucho (1960) i el seu vampir de la Serra de Llaberia o amb el comte Estruc del poeta Carles Fages de Climent (el primer vampir català). Tampoc amb la famosa novel·la
Dràcula (1897) de Bram Stoker, la tercera obra en llengua anglesa més llegida al món i que vincula als ratpenats amb el regne del mal. Es diu que, en la descoberta de les Amèriques, Hernán Cortés va arribar a Mèxic i uns ratpenats hematòfags van atacar els seus cavalls, fet que va inspirar l’obra de Bram Stoker. Efectivament, hi ha tres espècies de ratpenats a Amèrica que s’alimenten de sang, però rarament ataquen les persones i, en tot cas, només aquelles que viuen al ras prop de la selva. També hi ha ratpenats pol·linitzadors, frugívors, pescadors, carnívors, ... pura adaptació al medi natural.
Veure-hi per les orelles
Fascinants i enigmàtics, els ratpenats ens donen una lliçó continuada de biologia i adaptació. A la seva capacitat de volar cal afegir-hi una de les adaptacions més impressionants observades a la natura: l’ecolocació. Un procés molt complex que ha permès als ratpenats conquerir un nínxol ecològic inabastable per la major part dels animals: el cel nocturn! I veure-hi en la foscor absoluta! Un radar que es pot definir com l’anàlisi per part de l’animal dels ecos, dels sons emesos per ell mateix, amb els quals el seu cervell crea una imatge precisa del seu entorn més immediat. Els ratpenats duen a terme aquest procés mitjançant ultrasons (sons per sobre de l’audible humà). Estem parlant, doncs, d’un món paral·lel de sons que els humans no sentim malgrat que en moltes ocasions es desenvolupa al nostre entorn més proper. Gràcies a milions d’anys d’evolució, l’ecolocació dels ratpenats ha arribat a elevats nivells de perfecció i tot passa en mil·lèsimes de segon. El so és generat per la laringe i emès per la boca o pel nas i es capta per les orelles, que analitzen els angles i temps que tarda el retorn del crit per calcular les distàncies dels objectes i precisar textures. Podem dir que hi veuen per les orelles.
Una altra adaptació dels ratpenats és la seva capacitat per tenir períodes de letargia i hibernació. El primer seria quan l’animal baixa la seva temperatura corporal diversos graus de forma controlada per estalviar energia i no dependre de la temperatura externa, i de manera que quan aquesta baixa massa l’animal s’activa. En el cas de la hibernació seria el mateix, però en períodes més llargs i a causa de la presència d’una estació freda normalment vinculada a una manca d’aliment (no hi ha insectes a l’hivern). O sigui que els ratpenats són capaços de baixar la seva temperatura corporal de 40ºC a prop de 0ºC i reduir el seu metabolisme sota mínims per estalviar energia que en forma de greix han acumulat durant la tardor. Normalment la hibernació es dóna en refugis amb poca oscil·lació tèrmica com serien les coves, mines o els cellers.
Com a mamífers placentaris, els ratpenats s’assemblen força als humans pel fet d’adaptatar-se a diferents circumstàncies. A casa nostra han desenvolupat mecanismes per sincronitzar el naixement de les cries amb el clima i poder néixer en el moment més òptim. La còpula o aparellament es dóna a la tardor i les femelles són capaces de guardar l’esperma fins que passi l’hivern i iniciar la gestació quan arriba el bon temps. L’any és molt curt i tot ha d’anar molt coordinat com per arribar al següent hivern. L’estratègia reproductiva és conservadora i, tal com fem els humans, els ratpenats tenen poques cries, però en tenen molta cura. Les femelles acostumen a tenir només una cria que viu amb el grup i és vigilada per tietes, àvies, etc, en una mena de guarderia de ratpenats. Per compensar aquesta reduïda capacitat de reproduir-se, els ratpenats poden viure molts anys, fins ara s’ha demostrat que fins a uns 40 anys.
Recerca a Granollers
L’Àrea d’Investigació de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers té com objectiu la recerca per conèixer quelcom més dels ratpenats de Catalunya i educar la gent sobre la importància de conservar-los. En aquest temps s’han trobat diverses espècies noves de ratpenats a Catalunya fins arribar a les trenta que actualment hi ha citades. A banda, s’han fet centenars de projectes sobre distribució, biologia, etologia, etc. Fruit d’aquesta tasca s’han publicat diversos articles científics i s’ha pogut coeditar aquest any la guia de camp
Els ratpenats de Catalunya, amb Brau edicions. Gràcies a activitats divulgatives com
La Nit dels Ratpenats, milers de persones han pres consciència de la rellevància de conservar aquest grup de voraços depredadors d’insectes (un ratpenat pot menjar mil mosquits en una hora).
Una colònia protegida al Montseny
Una de les accions reeixides de l’Àrea ha estat la protecció d’una colònia de cria d’un centenar de femelles de ratpenats de ferradura petit (
Rhinolophus hipposideros) al centre d’informació del Parc Natural del Montseny, situat a Mosqueroles, a la Masia Mariona (can Patxot). La masia, construïda als anys trenta, va ser cedida per la família Patxot i rehabilitada el 2009 quan a les golfes albergava la colònia de ratpenats. Gràcies a l’assessorament científic, la nova casa presenta un espai per als ratpenats i la colònia no ha deixat d’anar-hi a criar. D’aquesta manera el personal del parc conviu amb la colònia sense interferir-hi i fent-se un servei mutu.
Un altre projecte dut a terme amb gran èxit ha estat la recuperació de les poblacions de ratpenats del Delta de l’Ebre per tal de lluitar contra els flagells de l’arròs, treball que actualment desenvolupen els arrossaires i que ha estat premiat a nivell europeu.
Quan es parla d’estudiar i conservar els ratpenats es parla de biodiversitat, bioindicadors, de canvi climàtic, de control de plagues ..., de conservar el medi ambient i la natura i també de preservar els humans. Uns nous valors i una nova mentalitat que calen per evitar un desgast excessiu de la nostra Terra.
MÉS INFORMACIÓ
- Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Pot accedir-se a l’apartat que s’hi dedica als ratpenats a l’adreça :
www.museugranollersciencies.org/ca/quiropters/
Patrimoni Fauna
