A darrera hora del dia de Nadal, a Castellterçol es feia córrer la veu per tot el poble que l’endemà, a partir de les 8 del matí, tothom qui tingués pales i estris per treure la neu, calia que es personés a la Violeta, a l’arribada del poble, per tal de poder obrir camí per la carretera en sentit Barcelona. Passat el migdia i el dinar de Nadal, que havien estat tan blancs i alegres, va marxar la llum i això va significar una colla de problemes per a tothom, començant perquè a la tarda es va fer saber que no es farien pas els Pastorets, ja que no hi havia electricitat.
El dia de Sant Esteve una munió de joves i homes proveïts de pales van fer acte de presència a la Violeta i es va començar a treure la neu que en algun tram arribava gairebé al metre de gruix. Cap al migdia, l’ajuntament va proveir d’entrepans, botifarra i begudes els esforçats voluntaris, que ja arribaven a Sant Quirze de Safaja. Llavors va ser quan va aparèixer un tractor pel cantó de Sant Feliu de Codines, amb unes fustes en forma de tascó posades al davant, que anava separant la neu a dreta i esquerra a mesura que anava avançant. D’aquesta manera, a Sant Feliu, amb ben pocs homes, van poder fer la feina que els de Castellterçol s’haurien pogut estalviar si haguessin tingut la bona pensada dels seus veïns.

Motiu de broma durant temps
L’anècdota va ser motiu de conversa i de broma durant molt de temps a la vila. No cal dir que les comunicacions es van restablir ben aviat per carretera i, per altra banda, el temps es va abonançar i la neu que semblava que s’hi quedaria temps llarg, de la mateixa manera que va venir tan de pressa, així mateix es va fondre i va marxar.
Amb tot, poc era d’esperar que a la vigília del Nadal del 1962, una petita nevada que va començar poc abans de la missa del gall –que en aquells anys es feia a les 12 de la nit–, durés tota la nit i tot el dia de Nadal fins a la vesprada. La nevada copiosa i abundant va significar per al jovent i la mainada un gran esdeveniment i en general tothom es va alegrar amb un Nadal blanc com mai no s’havia vist.
El que va començar, però, amb alegria, a mesura que va anar passant el dia de Nadal i la nevada no parava –amb uns gruixos de neu que ja superaven en alguns indrets els 80 centímetres d’alçada– es va anar convertint en una colla de problemes domèstics i socials d’àmbit general. És clar que, fa cinquanta anys, les prediccions del temps no eren ni de bon tros tan precises i exactes com ara i la nevada va agafar a tothom completament per sorpresa.