Mons Observans, un jaciment per descobrir
L’assentament romà de can Tacó-Turó d’en Roina, entre Montmeló i Montornès del Vallès, ha obert al públic després de deu anys d’excavacions
Montse Tenas i Busquets
(text)
, Aeroproduccions (fotografies)
El dia 27 d'octubre de 2012 l'assentament romà de can Tacó -Turó d'en Roina, que l'any 2008 va ser declarat bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica, va obrir les portes al públic després de deu anys d'excavacions i recerca ininterrompudes. El projecte de posada en valor, que ha estat possible gràcies a una estreta col·laboració institucional i científica entre els ajuntaments implicats, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va contemplar un conjunt d'intervencions arqueològiques, arquitectòniques i paisatgístiques que ha permès recuperar el jaciment i l'entorn natural en el qual es troba emplaçat.
Un jaciment excepcional
L’assentament romà de can Tacó-Turó d’en Roina es troba situat a la muntanya de les Tres Creus, entre els termes municipals de Montmeló i Montornès del Vallès, dalt d’un petit turó de 120 m d’alçada que és, en l’actualitat, un mirador natural cap a la plana vallesana. Al seus peus, els rius Congost i Mogent uneixen les aigües per formar el riu Besòs, marcant el traçat d’un important pas natural que, al llarg de la història, ha estat utilitzat per les poblacions humanes com a via de comunicació: la via Hercúlea (posteriorment coneguda com a via Augusta). Aquesta posició estratègica va ser una de les causes que van motivar la construcció de l’assentament al darrer terç del segle ii ac, als inicis del procés de romanització de les terres catalanes. Les excavacions efectuades des de l'any 2003 ençà han posat al descobert un edifici de filiació clarament itàlica que, possiblement, va ser residència d’algun personatge de l’elit romana, atès que es trobava decorat amb paviments d'opus signigum i pintures murals de primer estil pompeià. La descoberta d'aquestes pintures constitueix una troballa excepcional en el context de la península ibèrica, on són molt escassos els exemples d’aquest estil decoratiu documentat, principalment, a les ciutats romanes de Pompeia i Herculà (Itàlia).
La intervenció arquitectònica
L’any 2011 van executar-se les obres de posada en valor del jaciment, que van ser finançades a través d’un ajut del Fons feder i d’una subvenció nominativa del Ministeri de Cultura. Les obres van tenir com a objectiu prioritari la realització d’un extens programa d’intervencions arquitectòniques destinat a millorar la conservació de les restes arqueològiques i a definir un itinerari de visita que en facilités la comprensió. El programa es va centrar en la construcció d’un conjunt de plataformes que recuperen la topografia original de l’assentament fent possible l’accés dels visitants als diversos àmbits que conformaven l’edificació romana (patis, magatzems, estances ...). Les plataformes es construïren amb gabions d’acer i es reompliren amb terres del propi jaciment i amb graves de llicorella provinents d’una antiga pedrera de la mateixa muntanya. El resultat va ser una gran catifa de tonalitats ocres que emfatitza el component geològic del turó i, alhora, redibuixa i fa comprensibles les estructures arqueològiques. En tractar-se d’un jaciment exposat a la intempèrie, es van instal·lar cobertes de protecció sobre les estructures més fràgils, com una estança que encara conservava, in situ, una paret construïda amb maons de fang o les dues grans cisternes descobertes al recinte. Així mateix, es va dur a terme un exhaustiu programa de restauració centrat en la neteja i posterior consolidació de les estructures arqueològiques.
El programa d'intervencions arquitectòniques també va contemplar la construcció d'un punt d'informació per acollir els visitants. L'edifici, situat a la vessant oriental de la muntanya, al costat de l'esplanada d'entrada al jaciment, va ser projectat amb els mateixos criteris d’integració en l’entorn que es van emprar al recinte arqueològic. El tipus de construcció, a base de gabions d’acer i pedra llicorella, constitueix un important punt d’enllaç amb el jaciment i potencia l’harmonia de l’edifici amb l’entorn gràcies a la presència preponderant de la pissarra. A l'interior del punt s'hi pot veure l'exposició intitulada Mons Observans, un jaciment per descobrir, que explica el procés de recuperació i posada en valor del jaciment a través d'un atractiu reportatge audiovisual que combina imatges aèries i fotografies fetes al llarg dels deu anys d'execució del projecte.
La intervenció paisatgística
La muntanya de les Tres Creus, constitueix, actualment, una illa biogeogràfica enmig d’una plana densament antropitzada. A les dècades de 1960 i 1970, el creixement urbà i industrial que van experimentar les poblacions del sud del Vallès va comportar una important pèrdua de sòl agrícola i forestal que va afectar, principalment, la fèrtil plana al·luvial dels rius Congost i Mogent. Els turons de les Tres Creus es van salvar d’aquest procés, si bé no van resultar exempts de la degradació mediambiental a causa de la proximitat dels nuclis urbans i dels polígons industrials. Els reiterats incendis forestals, juntament amb la instal·lació de línies elèctriques i de grans infraestructures públiques, van provocar una dràstica reducció de la coberta vegetal. En el marc del projecte de posada en valor del jaciment i el seu entorn, s'han dut a terme diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística, com la plantació d’espècies arbòries i arbustives autòctones pròpies de les comunitats ja existents. A les zones més afectades per la pèrdua de l'estrat arbori, aquestes plantacions permetran desenvolupar pantalles vegetals que milloraran notablement la qualitat mediambiental. Així mateix, i amb l'objectiu de facilitar la recuperació de la vegetació, es van dissenyar nous senders que permetran regular la circulació de persones i reduir l’impacte antròpic sobre les zones restaurades.
Un jaciment per descobrir...
El conjunt d’intervencions arqueològiques, arquitectòniques i paisatgístiques efectuades en el marc del projecte de recuperació del jaciment ha tingut, com a objectiu final, facilitar la descoberta del patrimoni històric, arqueològic i natural de la muntanya de les Tres Creus. A més de l’itinerari de visita que permet descobrir l’assentament, s’han habilitat dues aules a l’aire lliure que permeten realitzar tallers d’excavació arqueològica (aula d’arqueologia) i de natura (aula del bosc) a través dels boscos d’alzines i roures que envolten el jaciment. Així mateix, s’ha adequat l’esplanada d’entrada al recinte arqueològic amb la instal·lació d’una font i unes grades que han millorat considerablement les condicions d’acollida del parc.
Us convidem a gaudir-ne!
Patrimoni Arqueologia
