La Companyia Teia Moner, una família titellaire

La Cia. Teia Moner és una família singular que crea espectacles de titelles i, a més, és l’ànima del Museu Internacional de Titelles de Catalunya (MIT), amb seu a Palau-solità i Plegamans que és l’únic a Catalunya en aquesta disciplina, amb una coŀlecció incomparable de titelles del món.

Marina Antúnez (text) , Eva Fernández (fotografies)

Teia Moner porta més de quaranta anys com a professional de l’espectacle. Titellai re, actriu, pallassa, maga, mestra, pedagoga terapeuta, tècnica en educació emocional, escriptora i formadora de mestres, és l’alma mater de la Cia. Teia Moner, que gestiona amb Miquel Espinosa. La companyia ofereix espectacles d’alta qualitat per a públic familiar i adult. Molts han estat reconeguts amb premis de prestigi.
L’any 2022 van crear el Museu Internacional dels Titelles de Catalunya (MIT), únic a Catalunya en aquesta disciplina. Ubicat a Can Falguera (Palau-solità i Plegamans), recentment ha rebut l’acreditació de Punt d’Informació Turística del Vallès Occidental.

Els inicis
Teia Moner va néixer l’any 1958 al barri de Sant Antoni de Barcelona. Quan era petita, la seva àvia li cantava cuplets i sarsueles i l’animava a fer duets. Aquesta experiència ja va despertar en aquella nena la passió per l’espectacle. Va fer les primeres incursions al teatre i, de jove, va començar a treballar amb infants. A partir d’aquell moment, la seva ambició seria compartir totes dues grans passions, el teatre i la docència.
Amb la mort de Franco hi va haver una explosió de la cultura. “No hi havia cap circuit teatral ni representants, encara”, diu Moner. La Teia va descobrir la companyia La Fira Fantàstica i s’hi va afegir com a narradora, amb titellaires, un mim i un músic, Jordi Bertran, la seva primera parella. L’any 1979 es van quedar sense titellaires i va “començar a construir els meus “primers titelles”, indica.
Els Farsants feien titelles de fil. Van ser pioners a tot l’Estat amb els espectacles d’escuma, que van crear l’any 1985. Un any després, van començar a sortir propostes similars i l’espectacle d’escuma va deixar de sorprendre. L’any 1986 va néixer la filla de Moner i Bertran, la Cristina. Un any després, els Farsants es van dissoldre i la Teia va fundar, amb Pau Sampietro i Marta Alemany, Nessun Dorma. “Va ser una nova etapa en la qual vam innovar en el món dels titelles pel què fa referència a la il·luminació i el so”, explica. Van estrenar Ninotàrium (1988), un espectacle basat en l'estètica de Joan Miró.

Espectacles i reconeixements
Nessun Dorma es va dissoldre el 1992 i van plantejar-se “fer un espectacle nou i crear una companyia”. Va néixer la Cia. Teia Moner, amb l’objectiu de crear i promoure espectacles valents i amb una vocació pedagògica. Paral·lelament, la Teia compaginava les actuacions exercint com a mestra d’educació especial, formada com a pedagoga terapeuta.
La companyia va arrencar amb l’espectacle per a adults Que n’ets de bèstia (1993) a la Fira de Tàrrega i va rebre el Premi a l’Enginy i l’Originalitat 1996 SGAE, Artenbrut i BTV. L’any 1994 va estrenar Els fills del sol per a públic infantil, que va aconseguir el Premi Rialles 1993. Va seguir amb Receptari (1995), Nyam! (1998) i Contes tel·lúrics (1999).
Abraçada per la Cia. Teia Moner, també naixia Addaura Teatre Visual, un dels projectes de la cooperativa. La filla de Teia Moner, Cristina Bertan, que s’havia format en dansa contemporània, clàssica, jazz i claqué i que es va diplomar en Logopèdia i Educació Especial, va impulsar aquest grup que fusiona disciplines artístiques amb una voluntat d’exploració, formada per quatre ballarins i un músic. “Fan màgia, actuen, manipulen titelles, malabars, i en una companyia de dansa això no s’havia vist mai”, explica la Teia. Amb Addaura van crear diversos espectacles: Mòbilus, inspirat en escultor, pintor i dibuixant estatunidenc Alexander Calder; Embrossa’t, en el poeta Joan Brossa, i Klé, en pintor suís Paul Klee.
Paral·lelament, la titellaire va col·laborar amb diverses televisions, al Centre Dramàtic de la Generalitat i a l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, entre d’altres. Va fer guions teatrals i va treballar amb directors com Carme Portacelli, Ignasi Roda, Joan Anguera, Joan Baixas o Joan Busquets, entre d’altres.
L’any 2000, la Cia. Teia Moner va rebre el Premi Xarxa. I els reconeixements van anar creixent: Premi Especial a la Creativitat al Festival de Titelles de la Vall d’Albaida (2010), Premi del Públic de la Fundació Xarxa de Corbera de Llobregat (2017), Menció Honorífica del Festival Internacional de Màgia Lichang (2018), Nominació als Premis MAX (2017), Finalista als Premis MAX (2018), Premi Honorífic al Festival Internacional de Màgia Mediamàgic (2021), Premi Honorífic al Festival Internacional “La Titellada” (2021) i Finalista als Premis ARC (2022). Del 2006 al 2019 va impulsar un esdeveniment únic al món: DAMA, el Festival Internacional de dames Màgiques a Terrassa.

De Santa Perpètua a Palau-solità
Quan l’any 1992 munten la companyia, la Teia Moner i el Miquel Espinosa es converteixen en parella. L’any 1994, unes fortes riuades els destrueixen el local i habitatge que comparteixen a Santa Perpètua de Mogoda. “Vam buscar i vam trobar una casa a Palau”, expliquen. Van arribar al poble l’any 1996.
Van fundar Xarxa Palau i Moner també va formar part de l’equip directiu de l’escola Palau. L’any 2006 va agafar una excedència per fer una Llicència d’Estudis pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i publicada en línia: Estratègies metodològiques i recursos didàctics per atendre l’alumnat amb NEE, en contextos escolars ordinaris, utilitzant els titelles com a eina en la intervenció.
Sense dubte, la Cia. Teia Moner ha tingut sempre una vocació formativa, educativa i inclusiva, oferint visites, tallers de teràpia i educació amb titelles. “Ve gent de tot el món i posem en comú les experiències sobre què és treballar les emocions amb titelles”, explica la Teia, amb l’objectiu de donar a conèixer el poder que té el titella amb temes emocionals i terapèutics.
Les visites escolars que feien a Palau també funcionaven molt bé i el local els va quedar petit. L’any 2010, el regidor de cultura els va comunicar que la Masia de Can Falguera estava en obres i li van “presentar un projecte de museu, que els va semblar molt interessant”, recorden. Però el temps va anar passant i no seria fins al cap de dotze anys que naixeria el MIT.

Museu Internacional dels Titelles de Catalunya (MIT)
El MIT és un projecte de Teia Moner, Miquel Espinosa i Cristina Bertran (Màster en museologia). Està ubicat a la masia de Can Falguera, un edifici històric que pretén ser un punt de trobada del món titellaire i altres disciplines escèniques, visuals i plàstiques. “Sentíem que la creació d’un museu era necessària, no n’hi ha cap més a Catalunya”, explica la Teia. “La gent té una idea molt limitada de què és un titella”, apunta el Miquel.
El MIT es va inaugurar el 19 de novembre de 2022. Hi podem trobar una col·lecció incomparable de titelles del món, peces úniques i singulars dels segles XIX al XXI que recullen aquest patrimoni. També té una mostra representativa del titella català, un gran desconegut per al públic. “És l’únic titella de guant que té espatlles, els bastons es poden enroscar a les mans, que es manipulen amb el dit petit i el dit gros, mentre que els altres tres dits entren a les espatlles, i és l’únic en què tots dos braços queden a la mateixa alçada”, explica Miquel Espinosa.
El MIT és un espai obert a totes les arts escèniques, en format de festivals, mostres i residències per a companyies. Forma part de l’Associació XarxaProd (Xarxa d’Espais de Creació i Producció d’Espectacles de Catalunya). És un lloc on la inclusió i l’accessibilitat queden garantides. S’hi programen activitats sobre educació i titelles, visites escolars, tallers per a professionals i aficionats. L’Associació Titella i Teràpia de Catalunya (2023) també té la seu al MIT.
El museu té uns objectius clars: Donar a conèixer el patrimoni titellaire que explica la història de la nostra societat; promoure propostes que permetin reconèixer què és un espectacle de titelles; investigar i crear espectacles de titelles o híbrids i oferir formació en l’àmbit de la teràpia i l’educació. El març de 2025 el MIT va rebre l’acreditació com a Punt d’informació Turística del Vallès Occidental.