A Marina Miralles Mestre (Granollers, 1992) el gust per la lectura, l'escriptura i la música li ve de quan era petita. De quan llegia vells còmics i novel·les de la col·lecció dels seus pares. “El que jo soc avui, és allò que els meus pares van ser de joves. Els meus germans i jo llegíem molt perquè la mare tenia una col·lecció impressionant de literatura infantil i juvenil. També teníem guitarres i un piano, que vaig aprendre a tocar amb alguns cançoners que hi havia per casa de Lluís Llach i Els Esquirols. L'ambient en el qual vàrem créixer era molt creatiu, casa nostra era com un conte”, recorda.
Marina Miralles es defineix com a filòloga, escriptora i música, no necessàriament per aquest ordre. Polifacètica com ella sola, aquesta primavera ha tancat un cercle tot traient a la llum la poesia inèdita del seu besavi, Pere Molins Canudas (1909-1980). Versos que durant moltes dècades van romandre guardats en calaixos i armaris, i que ella ha recopilat al llibre Un Granollers antic i noble, editat per Gent i Terra, l’editora de Vallesos. Són uns 200 textos en total, la majoria dels quals s'han publicat ara per primer cop.
“Tota la vida havia sentit a dir que el meu besavi era poeta, però jo no coneixia la seva obra ni era conscient que fos tan extensa. Quan va morir la meva besàvia l'any 2008, vàrem anar a buidar el seu pis i hi vam trobar els papers on solia anotar tots els versos que li passaven pel cap. No escrivia de forma metòdica, sinó que anava deixant apunts, ja fos en fulls en blanc, reversos de factures o fins i tot calendaris. Alguns poemes els va arribar a picar a màquina, però la majoria eren manuscrits que, en alguns casos, van costar de desxifrar”, indica.
D'ençà d'aquella troballa, Miralles es va posar a ordenar els poemes, però també a estudiar la figura del seu besavi, que s'havia guanyat la vida fent de manyà, de negociant de bestiar i en una botiga de queviures. “Vaig descobrir que s'havia presentat en dues ocasions al Premi Maspons de Pintura i Literatura, i va arribar a ser-ne finalista. També va obtenir una menció específica als primers Jocs Florals que es van fer a Granollers després de la Guerra Civil, amb el poema ‘L'amic absent’ el 1948. És un dels pocs textos seus que es van publicar”, apunta. A més de les obres completes de Molins, el llibre inclou un assaig sobre l'autor escrit per ella mateixa.
“No vaig conèixer mai el meu besavi, perquè va morir abans de néixer jo. Però, tot i això, sempre ha estat un referent per a mi. Quan era petita, la meva mare em deia que un dia jo seria poeta com el seu avi. En part, em sento hereva de Pere Molins Canudas i del seu llegat. La idea de tenir un besavi poeta sempre m'ha agradat molt, encara que no l'arribés a conèixer. I quan vaig trobar tots aquells papers amb els seus escrits, vaig quedar fascinada”, confessa.

Novel·la, poesia i assaig
La Marina és graduada en Filologia Catalana i té sis llibres publicats –comptant el de Pere Molins– que abasten gèneres com la novel·la, la poesia i l'assaig. El primer, Magnòlia, el va publicar el 2018, quan tenia 24 anys. “És una història de ficció que parteix d'una experiència personal. A través d'un personatge fictici, hi explico com vaig digerir i encaixar un trastorn d'ansietat. És un llibre que ara em miro des de la distància, perquè quan el vaig escriure era molt jove. Però, en aquell moment, l'exercici de fer-lo em va servir per entendre'm una mica millor a mi mateixa”, afirma.
El 2020 va lliurar el seu primer poemari, La sort de Sísif, un recull de versos inspirats en el mite grec de Sísif. “Quan va sortir aquest llibre ja feia molt de temps que escrivia poesia, però mai abans m'havia plantejat publicar res. Havia començat d'adolescent, sense ni tan sols haver-ne llegit. Van ser uns inicis des del no res, i a partir d'aquí tot va anar sortint”, recorda.
“Penso que per escriure s'ha d'haver llegit abans. L'escriptura requereix unes eines i uns recursos que només es poden adquirir a través de la lectura. Però, en el meu cas, l'impuls d'escriure poesia va sorgir tot sol i em sembla bonic que fos així. M'agrada pensar que potser la poesia tots la tenim a dins”. No va ser fins que ja portava una bona temporada escrivint els seus propis versos, que Miralles va començar a llegir poesia. “El meu primer autor va ser Martí i Pol. Novament, vaig començar amb allò que tenia a casa, i que abans havien llegit els meus pares”, reconeix.
El 2022 va completar un nou poemari que li va valer el XXVII Premi de Poesia Màrius Torres. Va ser fruit d'aquest guardó que l'obra va sortir publicada al cap d'un any sota el títol de Llavors. A més, la Marina té publicats els assajos-encàrrec L'Escolania per dins i per fora (2020), que s'endinsa en el dia a dia de l'Escolania de Montserrat, i 25 anys del Rec al Roc (2021), que commemora el primer quart de segle d'història d'una de les associacions de comerciants més arrelades a la ciutat de Granollers. Professionalment, es dedica sobretot a la correcció i als serveis editorials. “Sempre havia volgut dedicar-me a la llengua, i és el que estic fent de diverses maneres”, conclou.