L’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC) és una entitat ecologista que va néixer els anys 80 de la iniciativa ambientalista d’un grup de joves de secundària de Sabadell, dels instituts Joan Oliver i el Sant Nicolau, quan el medi ambient encara era una cosa molt minoritària. Aquests joves feien el Bicibús de l’època, ajudats per unes mestres de primària motivades per la consciència ambiental de la societat sobre el reciclatge del paper, el vidre i la brossa, i pel respecte per la natura, quan tot just començàvem a plantar arbres als carrers de la ciutat, quan la rambla de Sabadell era plena de cotxes i les aigües del riu Ripoll baixaven de tots els colors dels tints.
Aquests joves innovadors dels 80 eren els
Fridays for futur sense els mitjans de comunicació ni les xarxes socials d’avui; eren les Greta Thunberg que havien llegit els papers del Club de Roma del 1972 sobre els límits del creixement i el creixement sostenible, quan encara no havia caigut el mur de Berlin ni el comunisme, i no hi havia l’explosió de la globalització, amb la Xina i l’Índia com a fàbriques del món, ni els grans distribuïdors tipus Amazon.
L’ADENC de més de 600 socis dels anys 90 estava formada per aquell grup de joves biòlegs, naturalistes i ecologistes que van convertir l’afició per l’estudi de la natura en acció per afrontar la defensa de la natura. Van fer el pas d’entitat juvenil a una entitat madura, amb una oficina tècnica i amb interlocució amb l’administració publica al Vallès, a Sabadell, Terrassa i també als parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç, que van integrar-se en la Lliga promoguda per DEPANA, amb denúncies i campanyes de mobilització i conscienciació. Va ser el primer referent ambiental a Sabadell i, poc a poc, va assumir el repte de tenir més implantació a tot el Vallès.
Les diferents etapes de mobilització i activisme social de l’ADENC com a entitat ecologista de referència al Vallès es poden situar relacionades amb períodes polítics i econòmics a Sabadell, a la comarca i a Catalunya.
“L’ADENC va ser el primer referent ambiental a Sabadell i, poc a poc, va assumir el repte de tenir més implantació a tot el Vallès”
L’activisme ambiental 1990-2000
L’etapa de l’activisme ambiental es va engegar amb molta implicació en les lluites a la ciutat de Sabadell, i va contribuir a inserir políticament la defensa ambiental en indrets i conflictes diversos del Vallès. L’ADENC va participar en l’impuls i lideratge de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC); va incentivar el
Protocol del Rodal de Sabadell i va promoure la campanya
Protegim els nostres Camps i Boscos en el marc de l’aprovació del Pla General de Sabadell (1993), promogut pel govern d’Antoni Farrés. A més, es va influir de forma determinant en el Pla General de Santa Perpètua de Mogoda per a la preservació de la riera de Polinyà, es va col·laborar en la protecció de Gallecs, i es van iniciar algunes lluites ambientals, com la lluita contra una benzinera dins del parc de Collserola i la Riera de Collfavà a Sant Cugat, o l’oposició al camp de Golf de Can Sant Joan a Rubí i Sant Cugat. Es va constituir la Lliga DEPANA, i es va implantar la primera conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya alhora que arribava l’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural. Altres fronts van ser conflictes relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, com l’obertura de la pista forestal a la Mata, derivada de les polítiques de prevenció d’incendis fins i tot en espais naturals. Un altre fita va ser el Pla Integral del Riu Ripoll i la finalització de tot el sistema de sanejament del riu Ripoll al Vallès i la seva primera naturalització l’any 1999. Es van començar treballs de ciència ciutadana amb gran èxit, com les més de deu edicions dels bolets amb la Mostra de Bolets de Sabadell i Terrassa.
També l’activisme en la mobilitat va permetre la 1a Cursa de Transports Sostenibles de Sabadell, la reivindicació de carrils bici i de la bicicleta amb el 1er Pla de la Bicicleta a Catalunya, i la participació al Velocity 97 de Barcelona, sense oblidar la 1a Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès, la Trobada entitats/plataformes ecologistes a Caldes (1997), l’Estudi de connectivitat de la Plana del Vallès (1994, encàrrec del departament de de Medi Ambient), o l’impuls als projectes de Via Verda Sant Llorenç-Collserola i de l’Espai Agroforestal de Llevant.
L’activisme defensiu 2000-2009
Amb la lluita contra el Camp de Golf el Prat situat en terrenys de la Caixa a Torrebonica i Can Bon Vilar a Terrassa es va iniciar una etapa molt diferent d’activisme ambiental defensiu. Finalment el camp va ser inaugurat el 2003, malgrat que l’ADENC va aconseguir obligar al reg amb aigua regenerada de depuradora.
Gairebé coetàniament va sorgir el conflicte relacionat amb el possible trasllat del Zoo de Barcelona, en primer lloc a la Torre Marimon, a Caldes de Montbui, i posteriorment a Can Moragas a Sabadell: va comportar una gran lluita ecologista i social contraposada a grans dosis de populisme. En aquesta etapa l’ADENC es va estrenar en la restauració i custòdia de l’àmbit fluvial del riu Ripoll i va continuar la lluita ecologista contra el Quart Cinturó, amb la divulgació de la CCQC i les manifestacions de 2006 i 2007, alhora que va contribuir a fer néixer la primera plataforma ecologista del Vallès, Salvem el Vallès, coordinant molt treball amb diferents entitats locals vallesanes.
Cal destacar la proximitat a la tasca científica de les universitats, la UAB, el CREAF i la UdG amb el suport al Manifest de Sant Celoni (2004, defineix les 7 vies verdes del Vallès), la proposta Parc Agrícola del Vallès (2004, planificació per la preservació del mosaic agroforestal de la plana vallesana amb els objectius de conservar i potenciar l’activitat agrícola i la biodiversitat compatibilitzant-los amb els usos de lleure), el Pla d’acció per la conservació de la connectivitat i biodiversitat de la plana del Vallès (2007, proposta articulada per incidir en el Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona) i la 2a Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès (2009). En aquest període es van produir i editar treballs sobre mobilitat: infraestructures i xarxes de transport públic.
Per la planificació del Vallès, 2010-2015
La crisi financera global iniciada el 2008 va provocar primer una disminució de recursos disponibles i posteriorment la reducció de l’estructura de l’ADENC als mínims de supervivència, en una època de regressió i retallades de les polítiques ambientals. Es va continuar amb projectes d’educació ambiental, amb grups de ciència ciutadana i de defensa dels projectes de custòdia, i també, la lluita contra el Quart Cinturó, aconseguint la caducitat de l’Expedient d’Avaluació Ambiental (fi 2012). Cal destacar la participació de l’ADENC en el procés de formulació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), i la protecció del Parc Natural de Collserola, responent a demandes de la Plataforma Cívica de Defensa de Collserola i de l’Institut Català d’Història Natural. El 2013 va començar el primer judici contenciós administratiu important del Pla Director Urbanístic PDU-Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, i que va comporta la seva nul·litat jurídica en la defensa de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç, procediment impulsat per l’Associació Via Verda i l’ADENC.
“L’ADENC s’ha consolidat com a una entitat vallesana que col·labora amb entitats de tot el Vallès en la lluita pels drets del medi ambient”
Des del 2016, amb l’emergència climàtica
Malgrat que l’ADENC havia arribat a una situació crítica d’activisme i voluntariat, i que calia una recuperació i impuls de l’entitat, les presidències darreres l’han afrontat fins l’actualitat en diversos fronts. Després d’anys de participar-hi com a entitat col·laboradora, l’ADENC es va federar amb 14 entitats més per activar la plataforma Ecologistes de Catalunya-EdC.
En la custòdia del territori ha estat una època fructífera, amb activitats de neteja del riu
Let's Clean Up, amb gestió de rèptils (tortugues de Califòrnia), amb el
Projecte Papallones (Catalan Butterflay Monitoring Scheme) amb el Museu de Granollers, amb la restauració de vegetació de ribera i retirada de canya del riu Ripoll, i amb Estudis d’Ecologia Urbana del Parc Catalunya i Biodiversifiquem Sabadell, sobre la biodiversitat, acompanyats d’altres activitats de reivindicació de la mobilitat com el
Parking Day a Sabadell i Terrassa.
També ha estat una etapa d’impuls per la protecció de Collserola (PEPNAT Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la serra de Collserola), amb una Jornada reivindicativa organitzada per la Plataforma Cívica Defensa de Collserola i l’ADENC el gener de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans amb la presència de Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola del Vallès i de Janet Sanz, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que va comportar l’enterrament del projecte del túnel Viari d’Horta del PGM.
Els darrers embats ecologistes s’emmarquen en donar amplitud als escenaris que detallen l’
Informe sobre biodiversitat 2020 de Catalunya i la Declaració de l’Emergència Climàtica del 2019 del govern de la Generalitat de Catalunya, i que mostren una situació ambiental alarmant. Al mateix temps, però, l’ADENC denuncia la dinàmica negacionista i desenvolupista dels ajuntaments grans del Vallès, com Cerdanyola, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa, i de la mateixa Generalitat de Catalunya, que no volen assumir una contenció en l’ocupació del territori, i denuncia també l’abús de l’explotació dels recursos naturals. En aquest cas, projectes com el Centre Direccional a Cerdanyola, el Polígon els Bellots-2 a Terrassa, el Projecte #SurfCity i la gestió de l’aigua, noves activitats en zones inundables del riu Ripoll a Sabadell, o darrerament un Ecobarri de 3000 habitatges a Can Sant Joan a Sant Cugat, són exemples clars de projectes públics negacionistes i insostenibles.
La pandèmia de la COVID del 2020-2021 va coincidir amb els 40 anys de compromís d’ADENC defensant la natura,: un nou capítol de la crisi ambiental en la salut pública de les persones. La pandèmia va demostrar el paper que pot jugar l’administració en la regulació de l’activitat i les noves formes de comunicació i treball sense mobilitat obligada quotidiana.
L’ADENC s’ha consolidat com una entitat vallesana que col·labora amb entitats de tot el Vallès en la “lluita pels drets del medi ambient”, batallant durant més de trenta anys contra el Quart Cinturó com una via urbanitzadora del Vallès, defensant la Via Verda Collserola Sant Llorenç amb la Plataforma de Defensa de Collserola, proclamant la retirada de projectes de camps de golf com Can Sant Joan o del Golf del Prat a Torrebonica, reclamant un Pla de protecció dels Espais Agraris i naturals de la plana del Vallès, protegint els espais fluvials del Vallès Besos-Tordera, com espais de biodiversitat inundables, participant dins del grup d’entitats que formen SOSVallès, col·laborant amb entitats ecologistes de tota Catalunya i sent una entitat federada dins Ecologistes de Catalunya.
Carpeta Defensors de la terra
