El museu Thermalia ha convertit en exposició la història de l’Anita Gispert, la primera dona fotodocumentalista coneguda a Catalunya, homenatjant el seu llegat.
Comissariada per la seva besneta, Mar Gimeno Lumbiarres, inclou el fons fotogràfic que l’any 2023 la família va donar a l’Arxiu Històric de Caldes, i que està format per 330 fotografies positives en paper, 60 imatges digitalitzades, una vintena de postals i tres fotografies de gran format emmarcades.
El llegat de l’Anita Gispert conviu, de manera directa, amb Picasso i Manolo, ja que el mateix museu exposa, permanentment, la col·lecció Mas Manolo: la principal mostra de l’escultor i pintor Manolo Hugué, que una sèrie destacada d’obres del seu amic Pablo Picasso.
Una referent de l’època
Filla de Buenaventura Gispert i de Susanna Vila, va néixer el 21 de juny de 1891 i era la primogènita de cinc germans. Els seus germans es deien Sofia, Aurora, Pere i Miquel, que va ser un reconegut pintor de l’època. El seu pare, pintor de decorats i fotògraf, tenia un estudi al carrer de Sant Damià que l’Anita va regentar des del 1914 fins que es va casar, als 31 anys, i va marxar a viure a Marsella. L’any 1965 va morir a Caldes, a la Residència Santa Susanna, on va venir a passar els darrers anys de vida. L’Anita va ser tota una referent de l’època, i es va guanyar el sobrenom de “la fotògrafa del poble”.
Dona curiosa i autodidacta, va perfeccionar la seva tècnica a través de l’experimentació, incorporant tècniques de trucatge fotogràfic, i va atreure ràpidament encàrrecs dels calderins i de les institucions locals.
És recordada per ser una fotògrafa molt activa, que va desafiar les convencions de la seva època amb determinació i talent. Va documentar la reforma del cementiri de Caldes, va col·laborar amb els Mossos d’Esquadra fotografiant escenes de crims i va immortalitzar els partits de futbol locals.  Aquestes imatges marquen el naixement de la fotografia documental, capturant accions i esdeveniments d’aquells temps.
Se la podia veure recorrent els racons de Caldes, fotografiant-ne places, façanes, masies i paisatges, així com documentant la vida quotidiana i les persones de la vila, i immortalitzant actes populars i celebracions entre els anys 1911 i 1927.
La capacitat per captar la profunditat i la sensibilitat en les seves obres és única per a l’època, i va aconseguir el reconeixement públic amb premis en concursos fotogràfics de retrat i documental.