El 2024 serà recordat per molts santcugatencs com l’any en què es va aconseguir que la declaració de l’àmbit de la Torre Negra com a sòl no urbanitzable esdevingués definitiva. La desestimació del darrer recurs de Núñez i Navarro, el propietari majoritari dels terrenys, suposava que la classificació impulsada el 2018 esdevingués ferma, deixant enrere gairebé tres dècades de litigis.
La Torre Negra és un àmbit de 165 hectàrees comprès entre la carretera de l’Arrabassada, el nucli urbà de Sant Cugat, la serra de Collserola i el terme de Cerdanyola. Rep el nom d’una fortificació del segle XI que protegia l’entrada a Sant Cugat per la vall de Gausac i que posteriorment també va ser utilitzada com a masia. L’any 2022 l’Ajuntament la va comprar per 2,8 milions d’euros, un preu que també incloïa les 86 hectàrees que l’envolten, tres de les quals dins de l’àmbit en disputa urbanística. Amb tot, encara no se n’ha definit l’ús ni s’han iniciat les obres de rehabilitació.
L’espai natural de la Torre Negra està format, principalment, per camps de cultiu i zones arbrades que donen continuïtat a la massa frondosa de Collserola, dibuixant així un mosaic agroforestal que fa de coixí entre el bosc i el nucli de Sant Cugat. A l’extrem nord-est hi ha un camí molt utilitzat per a l’esbarjo de la població local ja que comença a un dels extrems de la zona urbana, que durant les darreres dècades, especialment d’ençà el 1993, ha guanyat terreny als camps de cultiu. Aquest camí va fins a la masia de Can Borrell, porta d’entrada al parc natural de Collserola amb pistes cap a Sant Medir i cap al pantà de Can Borrell.

El Pi d’en Xandri, símbol de lluita
Més a prop de la ciutat, la pista forestal passa just per davant del Pi d’en Xandri, un pi de 250 anys esdevingut el gran símbol de la lluita ecologista per a la protecció de la Torre Negra després que el 1997 l’intentessin talar i, en no aconseguir-ho, intentessin calar-li foc. Mai s’ha esbrinat qui era el responsable de l’atac, que va obligar l’Ajuntament a fer un seguiment acurat de la salut de l’arbre, ja que una de les ferides era de 160 centímetres de longitud i 45 de profunditat. Des de llavors el Pi d’en Xandri té 16 pals de suport que recolzen el tronc, reforçant així la seva força simbòlica.
Just després de l’atac, Sant Cugat va viure una de les mobilitzacions més grans que ha viscut mai, una manifestació celebrada el 16 de març del 1997 i que va agrupar 4.000 persones. Paral·lelament es van recollir més de 3.000 dibuixos d’infants de les escoles de la ciutat, que van servir per marcar el recorregut de la manifestació des de la plaça d’Octavià, davant del Monestir, fins al pi. L’impuls va ser possible gràcies a la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalies, nascuda el 1994 pocs mesos després que la Festa de Tardor se celebrés sota el lema Torre Negra, zona forestal.
La resta de l’àmbit és menys uniforme perquè des de finals de la dècada dels 60 hi ha el Club de Tennis Natació, l’Escola Avenç i, ja abans, edificacions al voltant del carrer de Gordi i de la rambla de Can Bell, que rep aquest nom per una masia del segle XV ubicada just al costat de l’Arrabassada. La darrera modificació urbanística, impulsada el 2018 pel llavors tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Damià Calvet (CiU), aprovada per unanimitat i esdevinguda ferma l’any passat, ho resolia classificant els equipaments com a sòl urbà i la resta de la zona com a sòl no urbanitzable.
La protecció de la Torre Negra ha estat una lluita ecologista marcada per l’urbanisme ja que la iniciativa municipal d’ordenació del territori ha acompanyat la petició de protecció. Alhora, però, els interessos dels propietaris per edificar han esdevingut l’altra cara de la moneda d’un conflicte que hores d’ara encara no està resolt de tot ja que, tot i que la sentència és ferma, la classificació del sòl com a no urbanitzable és discrecional, és a dir, no se sustenta sobre valors naturals. En conseqüència, l’Associació de Propietaris de Torre Negra, que agrupa els petits propietaris de l’àmbit i que fa dècades que defensa que hi ha drets d’edificació no reconeguts en les modificacions urbanístiques, demana indemnitzacions que calculen que ascendeixen a 400 milions d’euros, gairebé dos cops i mig el pressupost anual de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Indemnitzacions en el rerefons
Tancar la porta definitivament a la urbanització obre, per tant, la carpeta de les possibles indemnitzacions o de les permutes de terrenys. Les primeres declaracions del regidor d’Urbanisme del govern actual, Àngel Pedrós (Junts), van ser per negar cap dret indemnitzatori, encara que els petits propietaris hi insisteixen i porten l’afer als tribunals. Per la seva part, Núñez i Navarro, propietari majoritari, no es manifesta, tot i que aquesta ha estat una de les seves grans lluites judicials durant els darrers anys, no només presentant contenciosos i recursos en l’afer referent a Torre Negra sinó també recorrent moltes modificacions urbanístiques a altres indrets del municipi.
Per entendre l’atzucac cal remuntar-se a abans del 1976, quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) que encara avui regeix l’urbanisme de Sant Cugat. Llavors la ciutat no arribava als 30.000 habitants. Gairebé mig segle després, frega les 100.000 ànimes. És en la tensió d’aquest creixement continuat amb un urbanisme horitzontal, primer, i de baixa densitat, després, que es va produir el conflicte urbanístic de Torre Negra i la reivindicació ecologista per protegir el paratge.
La primera versió del document urbanístic contemplava la Torre Negra com a sòl urbanitzable programat. Les modificacions del PGM entre el 1984 i el 1992 van allunyar la possible construcció classificant el sòl com a urbanitzable no programat. Des de llavors l’Ajuntament ha aturat tots els intents de tramitar Programes d’Actuació Urbanística i Plans Parcials d’Ordenació. El punt d’inflexió va ser el 1985, quan Núñez i Navarro va comprar un 56% dels terrenys, un percentatge que ha anat creixent durant els anys.

“Nosaltres enteníem que la Torre Negra també era la Costa del Golf i el camp de golf”

Un espai dins i fora del parc
Amb la mobilització ciutadana ben present, l’Ajuntament va intentar qualificar el sòl com a no urbanitzable per primer cop el 2003. Amb tot, el 2009 la justícia ho va tombar tot al·legant que no hi havia uns valors naturals que justifiquessin aquesta protecció. Amb la creació del Parc Natural de Collserola el 2010, l’àmbit va quedar inclòs al parc però entre el 2014 i el 2016 dues sentències van deixar de nou la Torre Negra fora del parc i sense cap protecció. Curiosament, el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural (PEPNat) aprovat el 2021 recull la Torre Negra com una de les zones de preparc, fora de l’àmbit de protecció però amb un valor ecosistèmic i de coixí respecte les zones urbanes.
És arran de la sentència del 2016 que es va impulsar la modificació que ara ha esdevingut ferma. Aquestes són les dates claus d’un litigi que ha estat molt més complex perquè ha tingut recursos i denúncies paral·leles, debat polític, propostes com la compra pública dels terrenys o la negociació amb els propietaris per permutar els terrenys, una operació que es va intentar amb la urbanització de Can Mates però que no va arribar a bon port. Ara Sant Cugat sap que la Torre Negra no s’edificarà però l’expedient resta obert pel que fa a les indemnitzacions o les permutes.

Encadenats i recollint signatures: les claus de la mobilització

Tot va començar la Festa de Tardor del 1993, que, sota el lema de Torre Negra, zona forestal, va encarregar al Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat que els ajudés a preparar activitats per mantenir la reivindicació per la protecció de Torre Negra. El col·lectiu s’havia constituït dos anys abans en resposta als tràmits per construir els túnels de Vallvidrera i, amb els interessos urbanístics sobre Torre Negra, van mantenir una pugna que els va portar a parlar cara a cara amb Josep Lluís Núñez, el grup empresarial del qual era el propietari majoritari dels terrenys.
“Jo recordo que sempre demanàvem firmes i la gent ens deia que ja havia signat, però potser era a una recollida de signatures anterior”, explica Maria Querol, que va entrar al grup el 1997. Llavors ja havia nascut la Plataforma Cívica per a la Protecció de la Torre Negra, entitat que Maria Querol visualitza com “una escola política que anava més enllà de la Torre Negra, amb campanyes com ara Plàstic quin fàstic per reduir l’ús del plàstic a la ciutat”.
La Plataforma treballava en paral·lel al Grup de Natura del Club Muntanyenc. Kristian Herbolzheimer va ser una de les seves cares més visibles i també qui va tenir més capacitat negociadora, reunint-se amb cada partit fins aconseguir un consens polític per evitar la urbanització de la Torre Negra, que hores d’ara també es manté. Alguns partits, com ERC, ho tenien molt clar i un dels seus regidors va participar a una de les primeres rodes de premsa de la plataforma. D’altres precisaven de negociació i molta traça.
“Nosaltres enteníem que la Torre Negra també era la Costa del Golf i el camp de golf”, recorda German Llerena, un dels integrants del Grup de Natura, que va organitzar mobilitzacions contra l’ampliació del camp i per evitar la construcció del barri adjacent, amb la imatge simbòlica d’una jove encadenada. Però van fer tard. Mentre que tot just l’any passat ha clos la disputa judicial sobre la urbanització de la Torre Negra, la Costa del Golf es va edificar i és ara un barri d’unifamiliars que fa una mossegada a Collserola al costat dret de l’Arrabassada tot sortint de Sant Cugat.

Un espai dins i fora del parc
El seu activisme era també irònic, recorda Llerena, com quan van impulsar la campanya Un habitant, un forat, dient explícitament que calia ampliar el golf perquè cada ciutadà tingués un forat i implícitament que això, en realitat, era absurd. “Vam arribar a portar troncs i branques tallades davant de l’Ajuntament i fer performances, no sé si tothom ens entenia”, recorda Esther Cano, una de les activistes, que va acudir al grup sense conèixer ningú quan estudiava ciències ambientals.
Cas els en feien. La majoria de grups polítics volien sortir a les imatges de les mobilitzacions organitzades per la Plataforma. La Plataforma ho tenia clar i per això va impulsar la campanya votis qui votis, vota Torre Negra. A més, davant la negativa de construir a la Torre Negra es va organitzar una reunió amb Josep Lluís Núñez on, a més dels polítics, van acudir-hi dos representants del moviment: Lluís Llerena i Kristian Herbolzheimer. “La foto donant la mà al Núñez ens perseguirà tota la vida”, bromeja Llerena.
El suport era més que polític perquè, sí, des dels inicis van tenir la solidaritat de gent com Eduard Pomar, qui seria regidor d’ERC, però també de personalitats com Manel Sánchez, qui va ser president de la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat i ara, a títol pòstum, fill predilecte de la ciutat.
Quan el consens polític, després de l’atac al Pi d’en Xandri i la gran mobilització del 1997, era clar, la feina va esdevenir molt tècnica i la Plataforma, per tant, esdevenia una comissió de seguiment que va anar perdent força durant el temps. Paral·lelament els més joves del Grup de Natura es van apartar del Club Muntanyenc per centrar el seu activisme a l’ocupació de la Masia de Torreblanca entre el 1999 i el 2001. La plataforma va perdre força perquè ja no calia pressionar l’Ajuntament i a poc a poc es va dissoldre excepte en els aniversaris, quan es tornava a trobar per organitzar homenatges a la lluita.
En el marc d’aquests ressorgiments puntuals, el 2021 va organitzar el Premi Torre Negra per reconèixer la feina ecologista d’entitats santcugatenques i de l’entorn, que ha tingut tres edicions i ha premiat Fridays for Future, la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf de Can Sant Joan, Arcadi Oliveres a títol pòstum i la cooperativa l’Ortiga. Ara, un cop aconseguida la modificació urbanística que blinda la Torre Negra, es proposen fer alguna activitat de reivindicació i memòria, idees que, quan s’escriuen aquestes ratlles, estan per concretar.