La petjada de Manuel J. Raspall, a cada cantonada
L'obra de l’arquitecte Manuel J. raspall, del tot present a la garriga, també va tenir un gran impacte en la planificació urbanística i la transformació dels aleshores petits pobles vallesans com cardedeu, l’Ametlla del Vallès o Montmeló
Enric Costa Argemí
(text)
El llegat de Manel J. Raspall a la Garriga des que va ser nomenament arquitecte municipal l’any 1906 és ben identificatiu i propi de la ciutat.
Així, dels més de cent-cinquanta edificis que hi va fer –i dels quals actualment encara se’n poden veure una seixantena– en destaca l’Illa Raspall, que és el conjunt modernista més important de la Garriga i que és únic a Catalunya. Les quatre cases que constitueixen l’illa es van construir en un període de només quatre anys i s’hi pot veure des de la sumptuositat de la casa Barbey, on és difícil arribar a copsar la quantitat de detalls que amaga, fins a la magnificència i moderació de la casa Barraquer –quan Raspall ja començava a notar els efectes de la nova moda noucentista. Però, a més, amb la seva feina d’aquitecte municipal, va dibuixar nous carrers, adaptant el pla d’eixample del segle XIX a la nova construcció de la carretera de l’Ametlla i la carretera Nova, o va crear la retícula de carrers que hi ha a ponent del carrer Banys, de l’antic camí ral, que ha arribat quasi invariable fins als nostres dies.
Planificador i urbanista
Raspall, també com a arquitecte municipal, va fer alguns edificis i elements d’iniciativa pública com les fonts públiques, que pretenien acostar l’aigua potable a la major part de població –la del Passeig, la de can Santa Digna i la actualment desapareguda de can Noguera. I també és molt interessant l’edifici del safareig municipal, construït entre 1931 i 1933 i que actualment acull el centre de visitants de la Garriga, la porta d’entrada al poble.
Però, a més, Raspall també va ser l’arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla del Vallès, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló i també va treballar en d’altres llocs com ara Vic, Terrassa, Sabadell, Barcelona, Tarragona o, fins i tot, Palma de Mallorca. Cardedeu va ser un dels llocs on l’arquitecte més va treballar. De fet, va ser en aquest poble on va rebre el seu primer encàrrec com a arquitecte, per construir l’Alqueria Cloèlia, un edifici majestuós que ocupava tota una illa de cases. I també a Cardedeu va fer-hi el cementiri municipal, una obra noucentista que probablement sigui la seva construcció més important de servei públic i, a Granollers, entre d’altres obres, va va remodelar un antic hospital gòtic del segle XIV per encabir-hi la biblioteca pública Francesc Tarafa.
A l’Ametlla l’obra de Raspall com a arquitecte municipal és especialment important: tant l’ajuntament, que originalment també incloïa les escoles, com el teatre –l’actual sala municipal– i el cafè del costat són obra seva. Però és que tot l’eixample de l’Ametlla, amb el Passeig com a eix central, també va ser pensat i dibuixat per la seva mà. A banda del seu treball públic Raspall també hi va realitzar uns quants encàrrecs privats, entre els quals destaca especialment la reforma de can Xammar de Dalt, una magnífica masia gòtica que va redibuixar segons criteris modernistes, per convertir-la en can Millet.
Raspall va morir a la Garriga, l’any 1937, i el seu cos resta al cementiri de la Doma, la portalada de la qual va dissenyar ell mateix.
Una espectacular vista de l’Illa Raspall, a la Garriga. Foto: Pepo Segura.
En el marc de les Jornades Modernistes de la Garriga que aquest any 2025 es celebraran del 10 al 12 d’octubre, personatges vestits d’època davant de la casa Barbey. Foto: Jornades Modernistes de la Garriga.
Una parella passejant pels jardins de la casa Barbey. Foto: Jornades Modernistes de la Garriga.
Una persona fotografiant la façana de la casa Barbey durant les Jornades Modernistes. Foto: Anna Mas.
Calaixera L'escapada
