Palau Ferré: art, valors i col·leccionisme vallesà

Avui, vint-i-cinc anys després de la seva mort, són nombrosos els quadres cubistes del pintor Maties Palau Ferré que formen part de col·leccions privades vallesanes

Francesc Marco-Palau (text) , Arxiu Marco-Palau (fotografies)

El 4 d’abril de 1975 el Diari de Sabadell es feia ressò de les pintures que aquells dies podien veure’s al Cau d’Art, l’espai expositiu del carrer Sant Jaume de Sabadell. Entre aquestes, s’hi trobaven obres de Vila Arrufat, Ràfols, Cusachs i Palau Ferré, “tots ells representants de l’art de pinzells depurats, singulars cadascú en un moment i en una època”.
El fet és que la presència del cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) dins del món de l’art català dels anys seixanta i setanta va ser ben habitual, i avui trobem mostres especialment rellevants de les diverses etapes de l’artista figuratiu dins de col·leccions particulars vallesanes que conserven olis, ceres, ceràmiques o escultures “del pintor que cremava els seus quadres”: de Terrassa a Canovelles i de Sant Cugat a les Franqueses.
Un exemple del magnetisme que les obres plenes de simbolisme de Palau Ferré desperten al món artístic vallesà el trobem el desembre de 1980, quan el mateix Cau d’Art de Sabadell situava a la portada del catàleg de la seva subhasta de Nadal un oli primerenc de l’artista inspirat en la incipient Costa Brava dels anys cinquanta.
El mateix fòrum sabadellenc d’art i antiguitats que dirigia la família Bosch també posicionava en portada, a la subhasta d’estiu de 1982, una de les característiques figures femenines que Palau Ferré pintava amb ulls ametllats i construcció frontal acompanyada d’una síndria intensament vital. D’entre les cent quaranta obres de diferents artistes que es van subhastar en aquella ocasió, en un acte multitudinari amb més de cent assistents, la composició de Palau Ferré va ser la que va il·lustrar la crònica que el Diari de Sabadell del 12 de juny publica al voltant de l’esdeveniment.

La capella Sixtina de Palau Ferré
El vincle de Maties Palau Ferré amb el Vallès es remunta ja a la segona meitat de la dècada dels quaranta i primers anys cinquanta, a l’època de formació de l’artista. Així, durant els anys en què estudiava a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi a la Barcelona de postguerra, Palau Ferré es desplaçava alguns diumenges a Terrassa, on es retrobava per dinar amb uns cosins llunyans. Més enllà dels vincles familiars, el Vallès compta avui amb una creació artística de primer ordre d’aquest representant català de les segones avantguardes internacionals del segle XX.
Va ser el 1962-1963, a la tornada dels anys parisencs del pintor naïf, que Palau Ferré va desenvolupar un dels projectes més emblemàtics de la seva trajectòria artística. Així, fruit de l’encàrrec rebut per part de la família Sancho Vilardell –emprenedors de la ciutat comtal que havien adquirit Can Coll, a Lliçà de Vall, com a finca d’estiueig– Palau Ferré idea les pintures perimetrals de la capella de l’esmentada casa fortificada a partir de les vides de Sant Vicenç i de Santa Clara.
Aquests darrers anys, amb la compra de l’indret per part de l’Ajuntament de Lliçà de Vall, s’han restaurat les lluminoses pintures de Palau Ferré, que ara també poden visitar-se com a atractiu patrimonial del municipi. El conte infantil En Tragina i en Maties (Ajuntament de Lliçà de Vall, 2021), de Julieta Sunyol i Francesc Rovira, en difon la història a les noves generacions.

Coŀleccions vallesanes
Si l’any 2021 la Generalitat de Catalunya va commemorar amb l’Any Palau Ferré el centenari del naixement de l’artista dels colors, aquest 2025 es recorden els vint-i-cinc anys de la seva mort. En aquest marc s’està intensificant l’estudi de les seves creacions artístiques que es troben disseminades en nombroses col·leccions d’arreu de la geografia catalana i l’àmbit internacional, i amb una forta presència en diferents poblacions vallesanes, també a partir d’admiradors, periodistes i amics de Palau Ferré que conserven vivències, o guarden fotografies, cartes, postals o retalls de premsa relacionats amb el pintor. També aquests anys la família del pintor s’està reunint amb llegats culturals d’arreu de Catalunya –com els Folch i Torres, al Palau de Plegamans– per tal de compartir experiències de gestió de fons culturals del segle XX.
Recentment, la llibreria Cinta de Terrassa, la Llar del Llibre de Sabadell i també l’Ajuntament de Lliçà de Vall han format part de la gira de presentacions i signatures de llibres de La dona més pintada (Proa, 2023), la novel·la de l’escriptor Màrius Serra inspirada en la vida de Palau Ferré. Així mateix, diverses iniciatives socials recorden l’art i els valors de l’artista, com és el cas dels aplecs sardanistes de la Vall del Tenes, que amb epicentre a Santa Eulàlia de Ronçana aquests darrers anys han il·lustrat els cartells de les ballades –musicades per la Cobla Ciutat de Granollers o la Jovenívola de Sabadell– amb fragments pictòrics de quadres de Palau Ferré, el pintor expressiu que podem redescobrir al cor del Vallès.