75è Aplec de Matagalls: Una tradició que batega al Montseny
La muntanya de Matagalls, amb la seva emblemàtica creu al cim, és molt més que un indret natural: és un símbol de cultura, fe i catalanitat
Oscar Farrerons Vidal
(text)
Aquest any 2025, la celebració del 75è Aplec de Matagalls arriba carregada de simbolisme, memòria i també de novetats. A més dels actes tradicionals, aquesta fita s’acompanya d’una exposició organitzada pel Museu Etnològic del Montseny i patrocinada per institucions com les diputacions de Barcelona i Girona, la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural del Montseny. Aquesta mostra itinerant ja ha recorregut diversos indrets del Vallès i altres racons del país, explicant la història d’aquesta tradició única.
Tot comença amb una veneració que es remunta a molt abans del 1614, any en què ja constava la presència d’una Creu al cim del Matagalls. Però el primer Aplec, tal com el coneixem avui, va tenir lloc el 1950 per celebrar la canonització del pare Antoni Maria Claret, qui havia ordenat reposar la Creu al 1840. Aquell estiu, un grup de feligresos va enfilar cap a la muntanya per celebrar-hi una missa en honor del nou sant. L’emoció va ser tal que van decidir repetir l’experiència l’any següent, donant així inici a una tradició que, amb alts i baixos, ha perdurat fins avui.
Mística, catalanisme i natura
Si hi ha un nom que brilla amb llum pròpia en la història de l’Aplec de Matagalls, aquest és el del pare Faustí Illa. Aquest claretià no només va ser l’organitzador des del segon aplec, sinó que va dedicar-ne gairebé cinquanta anys de la seva vida. Amb energia i determinació, Illa va coordinar cada detall, ajudat per colles excursionistes d’arreu del Vallès i altres pobles del Montseny. Amb ell al capdavant, l’Aplec va esdevenir una trobada que combinava pàtria, natura i espiritualitat. Tot i la seva mort l’any 1999, el seu llegat perdura: aquell mateix any, diverses entitats havien impulsar la sol·licitud de la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu treball incansable.
L’Aplec es construeix sobre tres pilars: la fe cristiana, l’amor per la muntanya i l’esperit catalanista. Si bé avui en dia la part espiritual ha perdut una mica de pes, continua sent un element essencial, amb la missa al peu de la Creu com a moment àlgid. Una imatge curiosa dels últims anys és la d’oficiants claretians d’arreu del món celebrant en català, com el pare Sebin, originari de l’Índia, acompanyat per religiosos de Sri Lanka, Hondures, Indonèsia i Vietnam.
Des del 1959, amb el 10è Aplec, s’honora la fidelitat dels apleguistes amb premis a la constància. Les petites targetes que es recullen cada any són un símbol d’aquesta dedicació. Al llarg dels anys, centenars de persones han acumulat premis pels seus 20, 30, 40 i fins i tot 50 anys de participació. El 2000, dos apleguistes van ser reconeguts per haver pujat a tots els primers 50 aplecs, un testimoni de la força d’aquesta tradició.
L’Aplec no és només una celebració espiritual i simbòlica; també és una festa plena de vida. Les sardanes, tocades per la cobla Genisenca, posen el punt musical a la trobada. Al principi, es ballaven a Coll Pregon, però des del 1972 la plaça Major de Viladrau n’és l’escenari habitual. Un altre record inesborrable és el del foc de camp, una tradició que va començar el 1956 i que va reunir músics, cantants i monologuistes al voltant de les flames fins al 1985, quan es van prohibir els focs a la muntanya.
Un llegat viu
L’Aplec de Matagalls no és només una trobada anual; és un testimoni cultural. Els Àlbums commemoratius que es publiquen des de 1950 són una font de records i coneixements. Aquestes petites joies recullen no només el que s’ha viscut a cada edició, sinó també poemes, articles i fotografies que celebren el vincle entre el pare Claret, la muntanya i Catalunya.
Amb el 75è aniversari, l’Aplec de Matagalls reafirma el seu paper com una tradició que uneix generacions. Però perquè aquesta festa històrica arribi al centenari, és imprescindible la implicació de tothom: tant participant-hi com col·laborant amb l’associació Amics Aplec de Matagalls. La muntanya, la cultura i la història ens esperen per escriure junts el pròxim capítol.
Una imatge de l’Aplec de 1951, amb la Creu guarnida amb garlandes. Foto: Arxiu Associació Amics Aplec de Matagalls.
Una imatge de l’any 1974 amb Manel Mas, Joan Alsina i Faustí Illa. Foto: R. Lleopart/Arxiu Associació Amics Aplec de Matagalls.
La Cobla Genisenca a l’Aplec de l’any 1962. Foto: Valls/Arxiu Associació Amics Aplec de Matagalls.
Uns cantaires sota l’atenta mirada censuradora de la Guardia Civil, a l‘any 1975. Foto: Pujadas/Arxiu Associació Amics Aplec de Matagalls.
Una imatge de l’Aplec de l’any 2019. Foto: Arxiu Òscar Farrerons.
Patrimoni Aplecs
