Al novembre, vi per vendre
La història del sindicat agrícola i del celler cooperatiu de Ripollet testimonien la rica tradició vinícola de la localitat
Elena Vilalta
, CIP Molí d’en Rata
(text)
, Arxiu Municipal de Ripollet (fotografies)
Tradicionalment a Ripollet, com a la resta de pobles agrícoles catalans, la producció del vi es feia a casa, trepitjant el raïm i fermentant el most a les bótes. La tècnica, però, va començar a avançar i la producció de vi a Ripollet al segle xx també va sofrir canvis.
Hi havia qui seguia fent el vi a casa i llogant premses portàtils que funcionaven amb la força animal. Aquests pagesos acostumaven a fer vi pel consum propi o el venien a particulars. Amb tot, a principis de segle xx, la majoria de pagesos, petits propietaris i parcers, van decidir que la millor manera de col·locar el vi al mercat era associar-se per unificar la producció i venda d’aquest producte, a la vegada que estalviaven part de les tasques més costoses i feixugues de l’elaboració manual i rendibilitzaven la inversió en infraestructures i maquinària.
L’any 1909 es va formar la Societat Agrícola de Ripollet que es va acabar transformant en el Sindicat Agrícola de Ripollet, constituït legalment l’any 1920. Aquest sindicat agrari es va proposar construir un celler cooperatiu amb els millors avenços de l’època per transformar el raïm en vi. Per això, es va encarregar l’obra a l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí i autor de molts altres destacats cellers modernistes. L’any 1923 el Celler Cooperatiu va començar a funcionar gràcies a l’esforç i la voluntat de tots els socis, que van haver de respondre amb els seus béns per obtenir els crèdits necessaris per a la construcció. La cabuda era de gairebé dos milions de litres.
En entrar el raïm al Celler es pesava i es treia el grau amb un densímetre. El grau és el que domina el valor econòmic i, per tant, els socis percebien beneficis proporcionals a la quantitat i el grau aportats. Normalment es pesava de dues portadores en dues portadores.
El raïm s’abocava a una màquina que el triturava i centrifugava amb unes pales que ho picaven tot contra la paret. A la part superior hi havia una tolva que anava engolint el most, i la pasta quedava a la part superior. Fins els anys quaranta del segle passat, al Celler es produïa vi blanc i negre, però després la producció era principalment de vi blanc perquè era el que dominava més.
El vi de Ripollet era un vi de taula d’una qualitat correcta i d’entre 10 i 12 graus. Tot i així era una referent per a la gent de Barcelona que l’anava a comprar perquè era un vi sa i de confiança. En la memòria popular ripolletenca encara es conserven dites populars com “al novembre, vi per vendre” o “aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam”, prou indicatius de la incidència de l’activitat vinyatera en l’economia local. El Celler estava format principalment per ripolletencs, però també tenia socis de Cerdanyola, Montcada, Santa Perpètua i Barberà del Vallès.
Del món rural al món industrial
Amb els anys, la realitat urbana i social de la zona es va anar transformat i es va iniciar la decadència de la vinya. Els pagesos marxaven a les fàbriques, les vinyes eren absorbides pel creixement del nucli urbà i el consum del vi al major va disminuir perquè va minvar la cultura del “porró a la taula” El Celler Cooperatiu ho va començar a notar, especialment en moments puntuals com quan el Castell de Cerdanyola va treure la parceria.
L’any 1973 el magnífic Celler fou expropiat i enderrocat per la Diputació degut al traçat de l’autopista de Barcelona a Terrassa i la societat es va traslladar a l’avinguda de la Creu Roja amb unes condicions més modestes. Tot i així, els socis es van adaptar als temps i van suplir la davallada de producció de vi per altres productes. Van augmentar la venda de fitosanitaris i van introduir els pinsos i les llavors en els productes de distribució. El Celler va anar subsistint fins que l’any 2002 es van fer obres i la zona es va fer per a vianants. La dificultat de l’accés de camions i furgonetes per carregar i el fet que els productes del Celler siguin pesants va fer que les vendes caiguessin de manera estrepitosa ens els darrers anys. Actualment el Celler Cooperatiu ha cessat la seva activitat i està en vies de dissolució.
Carpeta Terra de vinyes
