Promoure la vinya entre els obrers terrassencs
Des de 1920 El Sindicat Agrícola-Celler Cooperatiu de Terrassa ha esdevingut un refernt inequívoc de l’activitat agrària a la ciutat
Ana Fernández Álvarez
(text)
El projecte d’establir a Terrassa una bodega cooperativa lligada a un sindicat va sorgir a partir de la iniciativa de qui aleshores era l’alcalde de la ciutat, Emili Soler i Anglada, persona amb una especial relació amb la vida social pagesa, ja que va ser ell qui va impulsar el 1904 la formació del Gremi d’Agricultors i també va ajudar a constituir el 1909 la Junta Local de Defensa Contra les Plagues del Camp. Segons que ell mateix va dir a la premsa local, la iniciativa estava relacionada amb la ruta que, el 26 de maig de 1918, va fer una comissió encarregada d’estudiar el funcionament de centres cooperatius establerts a Catalunya, visitant els sindicats agraris i cellers de Martorell, Alió, Pla de Cabra, Sarral, Barberà i de l’Espluga de Francolí.
Donada l’avinentesa, el 15 de desembre de 1919, un grup de propietaris viticultors es van reunir amb l’objectiu de fundar una bodega cooperativa, per tal de defensar els seus interessos davant els compradors de vi, i contribuir a que el cultiu de la vinya es fomentés i no desaparegués engolit pel cada vegada més intens creixement industrial terrassenc.
El projecte també tenia com a altres objectius facilitar als viticultors l’accés a les noves tecnologies, ajudar a proporcionar crèdit sense cap interès a tots aquells que s’associessin, afavorir les transaccions comercials vitícoles que, mitjançant un mercat setmanal, impulsessin i aportessin més incentius al conreu de la vinya, i intensificar el seu rendiment productiu, ja que a Terrassa es consumia més vi del que es produïa.
Viticultors associats
Per tal d’aconseguir tots aquests objectius, el 7 de gener de 1920, vuitanta-vuit propietaris viticultors es reuniren al Saló d’actes de la casa consistorial per a tractar de posar en marxa el projecte i va quedar constituïda una comissió gestora dels treballs, per tal d’organitzar el sindicat i el celler cooperatiu que s’esperava que pogués entrar en funcionament a partir de la següent collita, i també es va obrir un concurs per a l’adquisició dels terrenys on s’havia d’ubicar.
La comissió es va reunir en vàries ocasions a l’Ajuntament, entre altres, el 18 de gener de 1920, quan es va decidir visitar el Gremi Agrícola de Terrassa, fundat el 1904 i establert a la Casa del Poble del carrer Cremat, 18, per comunicar als seus agremiats el projecte, tot invitant-los a que en formessin part. La resposta d’aquest Gremi va ser bastant positiva, però es va fer una recomanació: que el nou sindicat col·laborés a l’hora de convèncer els grans propietaris per a què milloressin les condicions econòmiques dels seus parcers. Una recomanació que s’entén perfectament, si tenim en compte que la major part d’associats del Gremi Agrícola eren jornalers o petits propietaris descontents amb les condicions econòmiques que aleshores estaven obligats a acceptar.
Pocs mesos després, el 16 de maig del 1920, va tenir lloc al Saló de sessions de l’Ajuntament, la constitució oficial del Sindicat Agrícola de Terrassa i, el 30 d’aquell mateix mes de maig, es van designar els càrrecs del seu Consell Administratiu, així com els de les seves seccions.
Dos dies després es va reunir la Comissió gestora del Celler per tractar la compra definitiva dels terrenys i adjudicar-ne les obres d’edificació. Els diferents terrenys en els que es va pensar per a construir-la van ser inspeccionats el 27 de febrer per l’enginyer enòleg de la Mancomunitat, Erasme d’Imbert i de Nadal, a fi d’aconsellar quins eren els més adients, sent els escollits uns que es trobaven situats al carrer de Colom, una via oberta el 1907, en una zona on aleshores a penes hi havia cap tipus d’urbanització.
Préstec de la Caixa local
A partir d’aleshores, l’entitat va sol·licitar un préstec a la Caixa de Terrassa, per tal de fer front a les obres, que foren adjudicades a l’empresa de Pere Almirall i Ballbé, que les va valorar en 254.982,07 pessetes, i, pocs dies després, el 30 de maig del 1920, l’industrial Josep Sala i Alsina, com a president del Celler Cooperatiu, sol·licitava a l’Ajuntament de Terrassa una llicencia d’obres, d’acord amb el projecte presentat per l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi, tot i que ja havien començat el dia 25 de maig. En la construcció també hi van participar, aportant el seu esforç personal, molts dels 790 pagesos que ja figuraven associats al nou Celler Cooperatiu.
L’1 d’agost del 1920, amb l’edifici gairebé acabat, ja es reunia l’entitat en assemblea, dos dies després, el 3 d’agost, un Reial Ordre del Ministeri d’Hisenda va aprovar els seus Estatuts i el 20 d’agost de 1920 va quedar aprovat el seu primer Reglament general. A final de mes, es va crear una altra secció que s’havia d’ocupar de la venda de vi i de tot tipus de subproductes vinícoles.
Fotografia realitzada durant la visita d’una comissió terrassenca al Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, 1918. Foto: Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.
Una imatge de la cooperativa terrassenca amb gent embalant palla, de l’any 1925. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.
Una imatge de la Festa de Sant Isidre, de l’any 1947. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.
Construcció del Celler Cooperatiu de Terrassa, 1920. Foto: Fotografia reproduïda a la circular de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa, número 66.
Botes i garrafes plenes de vi al Celler Cooperatiu de Terrassa, a l’any 1937. Foto: Autor desconegut, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.
Una imatge del Celler Cooperatiu d’inincis dels anys quaranta. Foto: J. Altimira, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.
Carpeta Terra de vinyes
