El testament

En aquest número publiquem una cançó lletra de M. Raventós i música J. Arnella

Si ets mortal i no has begut,
xarrupat o traguejat,
xerricat o bé mamat,
tot això, tot això
que t'has perdut.


Vull que aprenguis la lliçó
del que és bo, del que és dolent.
Vet aquí el meu testament:
creu-te el vi, però l'aigua no!

Fas la cara de bon noi.
Fes memòria, doncs, minyó:
Què és la bóta del racó?
Què és un bot? Què és un bocoi?

I una tina? Un barraló?
Buidar ampolles? Remullar?
Amb tants anys d'estudiar
o no ets res o saps això.

Que sabries distingir
un xerès d'un priorat,
la mistela, d'un rosat,
què és el sec, el brut i el fi?

No t'ha de saber cap greu
'nar calent per aquest món,
si és de vi o d'un bon rom.
De tot mal, és el més lleu.

Tot el que em resta per dir,
tot el que puguis aprendre
sols es compra, no es pot vendre:
un i dos, mil gots de vi

I no em resta res per dar,
ni diners, ni cap consell.
Tingue'm, però, el record més bell
quan ja no vegis res clar!

Vull que aprenguis la lliçó
del que és bo, del que és dolent.
Vet aquí el meu testament:
Creu-te el vi, però l'aigua no!