Sant Miquel del Fai, un nou parc públic de patrimoni i natura
La Diputació de Barcelona ha comprat la finca per fer-la un lloc de conservació dels valors patrimonials dels Cingles de Bertí
Diputació de Barcelona
(text i fotografies)
La Diputació de Barcelona ha adquirit l’espai natural de Sant Miquel del Fai, una finca de propietat privada d’alt valor natural i patrimonial, de 70,5 ha, situada dins els termes municipals de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja, a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès. El preu d’adquisició ha estat de 1,3 M€.
Pel conjunt dels seus valors patrimonials i naturals, com a indret d’interès històric i arquitectònic, integrat dins l’Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí, inclòs en la Xarxa Natura 2000, Sant Miquel del Fai és un espai de referència. A més, els elements que configuren el seu paisatge, que es caracteritza per una tipografia de llargues i profundes cingleres, li proporcionen un atractiu notable i singular.
Gràcies a la seva nova titularitat pública, Sant Miquel del Fai és un espai de gran atractiu que ofereix la possibilitat d’interpretació dels Cingles de Bertí i que engalza el patrimoni natural i cultural dins la singularitat del seu paisatge. A partir de l’elaboració d’un Pla d’usos de l’espai, es vol garantir la màxima qualitat de conservació de tots els seus valors.
És amb la voluntat d’adaptar aquest espai a l’esmentat Pla d’usos que la Diputació de Barcelona va tancar temporalment el recinte a les visites des del passat 22 de juny amb l’objectiu d’obrir-lo a partir de l’estiu vinent.
Sant Miquel del Fai és un espai amb un gran ventall d’elements naturals i històrics destacables que configuren el seu caràcter com a bé d’interès nacional. Amb l’adquisició d’aquest espai, la Diputació de Barcelona vol contribuir a la seva conservació i, alhora, revaloritzar el coneixement del conjunt del seu patrimoni natural i cultural a través de la visita oberta i regulada.
Interès geològic, històric i cultural
En l’àmbit geològic, Sant Miquel del Fai destaca per la seva espectacularitat. L’interès geològic del Fai, a nivell didàctic i científic, és triple: els afloraments de les roques sedimentàries paleògenes que formen els cingles de Bertí, la geomorfologia (salts d’aigua, gorgs, balmes i coves) i la formació actual de travertins.
L’assentament de Sant Miquel del Fai té un origen religiós i el conjunt edificat té les seves arrels en la fundació d’un monestir entre els anys 997 i 1006, per part de Gombau de Besora, senyor feudal del castell de Montbui, que havia comprat aquestes terres als Comtes de Barcelona. Durant el segle xv es va fer la gran casa prioral gòtica. Es una construcció de planta rectangular, amb plantes soterrani, baixa i dos pisos d’alçada, i coberta de dues aigües amb teula àrab i amb portals d’arc rodó adovellats i finestrals germinats gòtics. El 1567 el priorat va ser secularitzat i el 1832 abolit, passant a mans i usos privats.
En el conjunt també destaca l’església romànica de Sant Miquel. Documentada des del segle x, està considerada l’església troglodítica més gran de Catalunya i més ben conservada de tot el país. Té especial interès la portalada de finals del segle xii. L’església va ser ampliada i modificada en època gòtica. El recinte es completa, a més, amb l’ermita de Sant Martí, romànica, documentada des de l’any 878.
Tot un poble implicat
El suport incondicional de l’ajuntament i la força dels voluntaris han fet possible la continuïtat d’aquest festival, en què un poble que se sent orgullós de la seva història la dona a conèixer a través de l’espectacle, les visites guiades i les exposicions del Punt d’Informació.
Aquest any s’ha ampliat el perímetre cap a espais que fins ara no havien estat utilitzats, com la zona d’aparcament, que tot i la previsió s’ha vist desbordada. I s’ha capgirat la idea general de l’espectacle perquè el visitant en pugui gaudir amb els seus cinc sentits. Els que hi han acudit han pogut acostar-se als tres campaments que hi havia instal·lats dins del recinte –un de recreació històrica, un d’arquers i un altre de soldats– on s’han sentit traslladats en el temps i han pogut participar en els tallers que s’hi organitzaven.
També ha augmentat l’oferta de parades d’artesans que han passat de la trentena a unes setanta. Mentre els visitants es passejaven entre tendals han pogut gaudir d’una dinamització contínua amb dansaires, cercaviles musicals i percussió, i d’un ampli ventall d’actuacions de carrer (vilatans, lladregots, cinturó de castedat...) que els han mantingut entretinguts. Entre els espectacles innovadors d’aquest festival cal destacar el cau de bruixes, situat darrere de la muralla de l’església, que ha acumulat cues al llarg dels dos dies i la casa de meuques, que també ha estat molt concorreguda.
En aquesta edició els espectacles del dissabte i del diumenge no s’han repetit, de manera que el visitant que ha volgut gaudir-ne plenament hi ha hagut de acudir els dos dies. La gran varietat d’actuacions han guanyat més protagonisme que mai, a la vegada que han continuat girant al voltant de l’eix central que és l’adaptació teatral de la novel·la Confidències d’una reina de Teresa Sagrera, feta per la mateixa autora i per en Jaume Baucis, actor de la companyia La Cubana i director de l’obra.
Dos dies de festa
Les escenes teatrals també han ampliat els espais de representació i un jove trobador ha guiat al públic pels diferents escenaris dels voltants de l’església. La representació s’han repartit al llarg dels dos dies, dissabte s’ha pogut veure la primera meitat de l’obra i diumenge la segona.
A més a més, els qui ho han volgut s’han pogut acostar a alguna de les tavernes, on han pogut contemplar com rostien els porcs a la brasa, degustar un suculent menú medieval o beure un gotet de vi piment (la preuada beguda de l’època).
Tot ben amenitzat amb la música en viu de l’Os Pedrer, els Trakalets, l’actuació del Mag Dodó i la companyia La Forca. I per tancar els actes, una clausura espectacular, la recuperació de la crema del castell, Els Diables de Sant Antoni de Vilamajor i focs artificials.
Patrimoni Espais naturals
