Un museu de la pagesia, al rodal de Sabadell

El Museu de la Vida al Camp de Can Deu, al rodal de Sabadell, rep gairebé quaranta-cinc mil visitants l’any

Cesc Prat Fernàndez (text i fotografies)

El museu agrícola més proper a l’àrea metropolitana de Barcelona es troba a Sabadell. Constitueix avui un reducte del passat pagesívol propi del Vallès de no fa pas tantes dècades. Es diu Museu de la Vida al Camp i s’aixopluga dins la masia de Can Deu, al nord-est del rodal. La finca la va comprar la desapareguda Caixa d’Estalvis de Sabadell el 1964 i la va posar a disposició dels ciutadans mitjançant el que en aquell moment era l’obra social de l’entitat bancària.
Avui, però, aquesta hisenda s’ha convertit en l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859 i és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 –hereva de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell–, la qual s’ha quedat afortunadament també dos grans immobles patrimonials més de l’entitat desapareguda, tots dos modernistes. D’una banda, l’edifici del carrer de Gràcia, 17. I, d’altra banda, el que allotjava la biblioteca del carrer d’en Font –popularment conegut com a carrer dels Gitanos–, que va ser construït com a Escola Industrial d’Arts i Oficis per Jeroni Martorell el 1911. Aquest darrer ara s’anomena Espai Cultura i disposa d’un auditori per a 400 persones.

Museu agrícola i activitats ambientals
El Museu de la Vida al Camp es va inaugurar l’any 1972 com a Exposició Permanent d’Eines Agrícoles a la masia de Can Deu. Constituïa una recopilació de més de 400 estris que haurien pogut anar a parar ves a saber on i que d’aquesta manera van quedar protegits per a una selecció i exposició posterior amb més cara i ulls. Això és el que es va fer l’any 2000, quan l’exposició es va remodelar completament i avui, ja com a museu, mostra més de 200 eines repartides en tres sales, una per a cada àmbit de la trilogia mediterrània: el conreu del blat, de l’oliva i de la vinya. Les eines s’hi exposen cronològicament segons el moment en què es fan servir al tros o a la masia al llarg de l’any. I hi ha tres nivells de lectura per facilitar la comprensió dels visitants. A més, les sales disposen de filmacions de feines al camp fetes als anys 1930 i 1940. També es visiten la cuina –amb una gran llar de foc i un forn de pa– i algunes habitacions del primer pis, com també la pallissa de l’entrada –on es conserven tres premses i una bota–, una sala on hi ha diferents carros i una altra que acull exposicions temporals.
D’altra banda, mitjançant el que es coneix per Centre d’Activitats Ambientals, es lloguen parcel·les d’hort molt properes a la masia perquè tothom qui vulgui pugui practicar l’agricultura ecològica en convenis de tres mesos prorrogables. A més, el Centre organitza activitats per a escoles, esplais, casals d’estiu i famílies amb l’objectiu de donar a conèixer tot allò que té a veure amb el medi rural i natural. I proposa dues grans festes l’any: la de la Tardor i la de la Primavera. Participen en totes aquestes activitats prop de 45 mil persones cada any, que provenen de Sabadell, d’altres poblacions del Vallès i també del Barcelonès.
Tot plegat, de la mà de la Cooperativa d’Iniciatives Mediambientals i Educatives (CIMAE, SCCL), creada just ara fa vint anys, el 1997, que s’encarrega del manteniment del bosc i de la casa, com també d’organitzar i gestionar totes les activitats de difusió que proposa l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859. L’objectiu és donar a conèixer el ric patrimoni històric, cultural i natural del Vallès a una població cada cop més desinformada tant de la vida al camp com del dia a dia d’avantpassats nostres no pas tan llunyans.

Un bosc que es recupera de la funesta ventada del 2014
dels tres parcs periurbans que té Sabadell –amb el de la Salut i el de Castellarnau–. Són 75 hectàrees de bosc mixt de pi blanc, roures i alzines amb un sotabosc format per estepes, romaní i gatosa, juntament amb plantes de la vegetació de bardissa, esbarzers i roldor, que constitueixen un veritable pulmó verd molt proper a la ciutat. Una zona amb una xarxa de camins planers, on conviuen des de fa molts anys l’esport, les passejades a peu o amb bicicleta i les barbacoes. Propera a la masia, el bosc acull també l’església romànica de Sant Vicenç de Verders, que el 1973 es va reconstruir aquí des del seu emplaçament originari, avui colgat sota les aigües del pantà de Sau, al terme de l’Esquirol.
El catastròfic temporal de vent que va colpejar el Vallès el 9 de desembre de 2014 es va endur més de 45 mil arbres, principalment pins, de la finca de Can Deu i va deixar-la en un estat deplorable. Els responsables van apostar per la reforestació natural del bosc i per plantar nous exemplars, sobretot de pi blanc i d’alzina, a les zones amb més risc, bàsicament els accessos. Tres anys després de la ventada, la recuperació del bosc avança bé, tot i que és lenta, i s’hi veuen néixer de forma natural força exemplars de roure, alzines i pins.
Un museu de la pagesia,  al rodal de Sabadell

La masia de can Deu.

Una imatege de l’espai museïtzat dedicat a les enes del vi i la vinya.

Imatge de l’espai dedicat a les eines antigues de pagès.

Una imatge dels horts, efervescents de vida.

La masia de Can Deu

Can Deu és un mas de l’antic terme de Sant Julià d’Altura, que té una de les formes típiques de masia vallesana, amb teulada a dos vessants i una porta principal adovellada. Orientada a migdia, és construïda amb tàpia i pedra, té baixos, pis i golfes, amb tres cossos a cada planta. A la part del darrere hi ha adossat, a manera d'ampliació, un cos més modern i un jardí. Al barri clos de davant la façana s’alcen un xiprer i una alzina esponerosa. Quan la Caixa de Sabadell va comprar la casa el 1964, la va modificar amb elements d’altres masies. És el cas de les llindes de les finestres, que són originàries d’una masia de Santa Maria d’Oló.
Tot i que el seu origen és possiblement medieval, aquesta masia apareix citada al començament del segle XIV com a mas Sallent, el qual va tenir un període d’expansió fins a la primeria del segle XVI, quan la mort prematura dels hereus per causa de la pesta va deixar la finca en una situació crítica. Hi va quedar només una filla, Isabel, que es va casar amb Jaume Deu, de Sant Feliu de Codines, el qual va aportar el nom que encara avui té la casa de pagès. Posteriorment, per matrimoni va passar a ser propietat de la família Amat de Palou, que tenien una casa a les voltes de ponent de la plaça Major de Sabadell. Els successors dels Amat van ser els Mornau, els quals van traslladar a Can Deu l'escut dels Amat que hi havia a la casa pairal derruïda l’any 1879 –escut que es pot visitar avui al Museu–, objectes d'art i algunes pertinences més, entre les quals hi havia el bressol de l’escriptor i teòleg jansenista Fèlix Amat de Palou.

Un barri del 1973 amb més de mil habitatges

La masia de Can Deu dona nom a un barri, com també ho fan a Sabadell les antigues cases de pagès de Ca n’Oriac, Can Roqueta, Can Gambús, Can Llong, Can Rull i Can Puiggener. L’any 1969 es va projectar aquest nou barri a l’indret de tramuntana de la plana de Sabadell més proper a la masia, separat pel sot Fondo. En aquell moment la necessitat d’habitatge era ferotge a causa de la immigració. L'encàrrec del polígon residencial –el darrer que es va construir a la ciutat per fer front al dèficit existent– el va fer l’empresa municipal Vimusa a quatre equips d'arquitectes, amb l'objectiu d’oferir uns serveis complets amb un disseny que potenciés la vida comunitària dels residents. El resultat va ser la creació de 71 blocs i un total de 1.201 habitatges, amb un centre cívic, una piscina, diversos locals d'ús públic i comercial, zones per a vianants i espais enjardinats. L’edificació, que va esdevenir un referent per als estudiants de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona de l'època, es va acabar el 1973 i hi va anar a viure sobretot gent jove.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara