El museu agrícola més proper a l’àrea metropolitana de Barcelona es troba a Sabadell. Constitueix avui un reducte del passat pagesívol propi del Vallès de no fa pas tantes dècades. Es diu Museu de la Vida al Camp i s’aixopluga dins la masia de Can Deu, al nord-est del rodal. La finca la va comprar la desapareguda Caixa d’Estalvis de Sabadell el 1964 i la va posar a disposició dels ciutadans mitjançant el que en aquell moment era l’obra social de l’entitat bancària.
Avui, però, aquesta hisenda s’ha convertit en l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859 i és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 –hereva de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell–, la qual s’ha quedat afortunadament també dos grans immobles patrimonials més de l’entitat desapareguda, tots dos modernistes. D’una banda, l’edifici del carrer de Gràcia, 17. I, d’altra banda, el que allotjava la biblioteca del carrer d’en Font –popularment conegut com a carrer dels Gitanos–, que va ser construït com a Escola Industrial d’Arts i Oficis per Jeroni Martorell el 1911. Aquest darrer ara s’anomena Espai Cultura i disposa d’un auditori per a 400 persones.

Museu agrícola i activitats ambientals
El Museu de la Vida al Camp es va inaugurar l’any 1972 com a Exposició Permanent d’Eines Agrícoles a la masia de Can Deu. Constituïa una recopilació de més de 400 estris que haurien pogut anar a parar ves a saber on i que d’aquesta manera van quedar protegits per a una selecció i exposició posterior amb més cara i ulls. Això és el que es va fer l’any 2000, quan l’exposició es va remodelar completament i avui, ja com a museu, mostra més de 200 eines repartides en tres sales, una per a cada àmbit de la trilogia mediterrània: el conreu del blat, de l’oliva i de la vinya. Les eines s’hi exposen cronològicament segons el moment en què es fan servir al tros o a la masia al llarg de l’any. I hi ha tres nivells de lectura per facilitar la comprensió dels visitants. A més, les sales disposen de filmacions de feines al camp fetes als anys 1930 i 1940. També es visiten la cuina –amb una gran llar de foc i un forn de pa– i algunes habitacions del primer pis, com també la pallissa de l’entrada –on es conserven tres premses i una bota–, una sala on hi ha diferents carros i una altra que acull exposicions temporals.
D’altra banda, mitjançant el que es coneix per Centre d’Activitats Ambientals, es lloguen parcel·les d’hort molt properes a la masia perquè tothom qui vulgui pugui practicar l’agricultura ecològica en convenis de tres mesos prorrogables. A més, el Centre organitza activitats per a escoles, esplais, casals d’estiu i famílies amb l’objectiu de donar a conèixer tot allò que té a veure amb el medi rural i natural. I proposa dues grans festes l’any: la de la Tardor i la de la Primavera. Participen en totes aquestes activitats prop de 45 mil persones cada any, que provenen de Sabadell, d’altres poblacions del Vallès i també del Barcelonès.
Tot plegat, de la mà de la Cooperativa d’Iniciatives Mediambientals i Educatives (CIMAE, SCCL), creada just ara fa vint anys, el 1997, que s’encarrega del manteniment del bosc i de la casa, com també d’organitzar i gestionar totes les activitats de difusió que proposa l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859. L’objectiu és donar a conèixer el ric patrimoni històric, cultural i natural del Vallès a una població cada cop més desinformada tant de la vida al camp com del dia a dia d’avantpassats nostres no pas tan llunyans.

Un bosc que es recupera de la funesta ventada del 2014
dels tres parcs periurbans que té Sabadell –amb el de la Salut i el de Castellarnau–. Són 75 hectàrees de bosc mixt de pi blanc, roures i alzines amb un sotabosc format per estepes, romaní i gatosa, juntament amb plantes de la vegetació de bardissa, esbarzers i roldor, que constitueixen un veritable pulmó verd molt proper a la ciutat. Una zona amb una xarxa de camins planers, on conviuen des de fa molts anys l’esport, les passejades a peu o amb bicicleta i les barbacoes. Propera a la masia, el bosc acull també l’església romànica de Sant Vicenç de Verders, que el 1973 es va reconstruir aquí des del seu emplaçament originari, avui colgat sota les aigües del pantà de Sau, al terme de l’Esquirol.
El catastròfic temporal de vent que va colpejar el Vallès el 9 de desembre de 2014 es va endur més de 45 mil arbres, principalment pins, de la finca de Can Deu i va deixar-la en un estat deplorable. Els responsables van apostar per la reforestació natural del bosc i per plantar nous exemplars, sobretot de pi blanc i d’alzina, a les zones amb més risc, bàsicament els accessos. Tres anys després de la ventada, la recuperació del bosc avança bé, tot i que és lenta, i s’hi veuen néixer de forma natural força exemplars de roure, alzines i pins.