A vinya vella, amo nou

La vinya, a casa nostra, ha estat durant segles un paisatge conegut. Pels volts de setembre, a més, tot l’ambient vallesà s’omplia d’olors dolces, de portadores i samalers, de carros plens fins dalt de tot de raïm: la pagesia, amb pantalons apedaçats, collia amb cura el fruit de la vinya i en feia vi. Tot aquest procés secular és una mostra de continuïtat que comença molt enllà en el temps i arriba fins a l’actualitat si bé, cal dir que, al Vallès, el que fa unes dècades semblava que havia d’esdevenir una potent indústria, va anar perdent vigència i també es van anar pendent moltes vinyes que, fins aleshores, s’havien arrapat a les serres assolellades. Però aquest sentit de continuïtat és present a la consciència vallesana i, per això, hem dedicat aquest número a la vinya i el vi vallesans. Perquè, la vinya vella sempre crida un amo nou i perquè justament el sentit d’identitat es basa en aquesta contuïtat tossuda. Aquesta mateixa tossudesa i constància també ens fan exigir la continuïtat legítima en l’àmbit de l’organització del nostre país, amb naturalitat i sense perdre mai la dignitat d’aquells pagesos adelerats per enllestir la feina.
Ara vivim uns moments crítics per aquesta continuïtat que dèiem: el Govern de Catalunya va ingressar a la presó el 2 el novembre passat en compliment d'un procés judicial en què se l'acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d'altres moments dramàtics de la nostra història. A més d'aquest empresonament preventiu de set consellers –cinc dels quals van ser alliberats el 4 de desembre, però no el vicepresident Oriol Junqueras ni el conseller Joaquim Forn–, la resta del govern amb el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, en un exili forçat. Per completar aquest escenari, també van haver de prestar declaració els membres de la Mesa del Parlament, afectats per les mateixes acusacions. Les principals autoritats legítimes del país, doncs, i els dirigents de dues grans organitzacions civils sobiranistes han estat objecte d'unes mesures repressives que obren un panorama fosc .
Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que tots els membres del Govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es recuperi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d'alcaldes, càrrecs públics i d'altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d'octubre.
Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

El text del Davantal és una adaptació de l’editorial conjunt impulsat per la Federació d’Associacions Editors de la qual Vallesos forma part en el si de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)

Imatge d’homes veremant a Sant Quirze del Vallès, any 1901. Fotos: Josep Maria Armengol i Bas © Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.