Hores d'araUn 86% de vallesans voten sí a la República Catalana, amb un 45% de participació
El referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre registra al Vallès un 2% més de votants i un 4% menys de SÍ que a la mitjana de Catalunya
Vicenç Relats (text)
L’històric referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat per a l’1 d’octubre de 2017 va obtenir al Vallès un 86% de vots favorables a la constitució d’un estat independent per a Catalunya en forma de República (amb un total de 372.501 paperetes del Sí), mentre que els partidaris del NO es van situar a l’entorn del 10%, amb un total de 43.511 vots, en una polèmica contesa electoral, suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol, que va comptar amb una participació del cens electoral vallesà del 45% (428.612 votants), dos punts per sobre de la mitjana catalana i un 4% menys de vots favorables a la independència que al conjunt del Principat, que va ser del 90,18%.La participació va ser lleument superior al Vallès Oriental (46,40%) que a l’Occidental (44,82%) i el vot independentista també va ser gairebé tres punts superior a la banda Oriental (89,79%) que a l’Occidental (86,81%). Els vots en blanc van sumar un total de 8.470 (2%).
La participació al conjunt de Catalunya va ser de 2,28 milions de persones, de les quals un 90% van optar per la independència i un 7,83% es van mobilitzar a favor del NO, segons les dades que va fer públiques el govern encapçalat pel president Carles Puigdemont. El recompte es va fer tenint en compte exclusivament les paperetes vàlides, no aquelles que van ser retirades pels cossos policials durant la jornada de votacions, que va resultar molt accidentada, amb càrregues espectaculars de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil contra persones que volien votar i que protegien els col·legis electorals.
Al conjunt del Principat, la xifra total de vots a favor de l'estat català va ser de 2.044.038, mentre que el NO va aconseguir 177.547 sufragis. El vot en blanc va obtenir un percentatge proper al 2% i un total de 44.193 partidaris. El percentatge total de participació, si es té en compte el cens –5,3 milions de persones–, va ser del 43%.
“Ateses la configuració de cens universal i la mobilització de votants des de col·legis electorals tancats cap a altres punts de votació, alguns municipis van tenir més votants que persones en el cens", puntualitzava el document oficial amb els resultats definitius. La comarca on es va votar més –percentualment– va ser el Priorat, amb un 85,42% de participació, mentre que a la Vall d'Aran no es va arribar al 25%.
La proclamació el 27 d’octubre de la República Catalana al Parlament de Catalunya va estar seguida per una renúncia del govern català a fer efectiva la declaració, argüint la necessitat d’evitar una actuació violenta contra la població per part de les forces de seguretat de l’Estat. Amb tot, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, el govern Rajoy va cessar el president i els consellers catalans, va suspendre el Parlament i convocar noves eleccions per al 21 de desembre en un procés inèdit, de discutida legalitat.
Presos polítics vallesans
Acusats per l’Audiència Nacional espanyola de delictes com el de rebel·lió, els membres del govern català han acabat entre la presó i l’exili a Bèlgica, on han denunciat la impossibilitat de tenir un judici amb garanties a Espanya. Tot aquest procés ha tingut com a protagonistes destacats polítics vallesans com els consellers empresonats Raül Romeva (d’Afers exteriors, de Sant Cugat, i antic veí de Caldes de Montbui), Jordi Turull (de la Presidència, de Parets), Josep Rull (de Territori i Sostenibilitat, de Terrassa), que van ser reclosos a la presó d’Estremera del 2 de novembre al 4 de desembre de 2017, mentre que ha dut a l’exili el conseller de Cultura, el terrassenc Lluís Puig, i la consellera d’Educació, Clara Ponsatí, de Sant Cugat. També va patir reclusió penitenciària el 9 de novembre la mateixa presidenta del Parlament, la sabadellenca Carme Forcadell.
En l’àmbit de les organitzacions civils sobiranistes, també és vallesà el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de Santa Perpètua de Mogoda, que com el president de l’ANC, Jordi Sànchez, és a la presó de Soto del Real des del 16 d’octubre, acusats de sedició per les protestes multitudinàries del 20 de setembre, arran de l’operatiu policial contra els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.
Una imatge de la jornada electoral de l’1 d’octubre a Santa Eulàlia de Ronçana, amb una cua que surt del col·legi electoral, carrers enllà. Foto: Xavier Aymamí.