El Camí Ral que comunicava Barcelona i Manresa, en el seu pas per la serra de l’Obac, entre el Vallès i el Bages, destacava per ser un tram difícil i encisador ple de llegendes, la majoria d’elles relacionades amb bandolers, soldats i personatges singulars.
Pel que no ho sàpiga, els camins rals varen ser aquelles rutes protegides pels reis, que no tenien taxes imposades pels senyors feudals. Els masos i indrets per on passaven gaudien de certs privilegis, a més del benefici del comerç que el propi camí proporcionava. D’aquesta manera, a la zona del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el camí ral va arribar a tenir 5 hostals que foren els escenaris de múltiples històries: Can Torrella, l’Hostal de la Barata, els Hostalets del Daví, l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta i l’Hostal del Pont de Vilomara.
La vinya, present sempre en la majoria de masos del massís, té un paper destacat amb l’arribada de la fil·loxera, a mitjans del segle xix, ja que passa a formar part del paisatge de la serra, deixant de ser un cultiu propi de les zones més baixes i planeres mitges, per formar un autèntic paisatge de vinya fins i tot en els bancals costeruts d'una zona marcada per la poca productivitat d’unes terra esquerpa, rocosa i molt poc habitada. Aquesta circumstància, el gran increment de la demanda i els bons preus provocats per l'arribada de la plaga a Europa, es va aprofitar en totes les zones vitícoles de Catalunya, no hi ha dubte, però és a la comarca del Bages, on no només es va plantar més vinya que mai, sinó que van fer-ho en zones on haguera estat impossible veremar sense l’enginyós recurs de les tines a peu de vinya.
Les tines a peu de vinya
Les tines a peu de vinya són un patrimoni únic al món i es troben, gairebé en la seva totalitat, al Bages. Són construccions de pedra seca que es van utilitzar durant el segle xix per fer vi en aquells llocs de la comarca on es van plantar vinyes allunyades de les cases dels productors, que en la majoria dels casos eren arrendataris que van voler aprofitar l'oportunitat que suposava per a ells l'arribada de la fil·loxera. Abans que la plaga arribés també a Catalunya, la superfície de la vinya plantada es va multiplicar de tal manera que el període és conegut com la febre d'or de la vinya al Bages.
Tot i que s’han trobat tines en moltes zones de la comarca, el gran nombre de tines es troba situat a les valls del Moncau, i és que durant el segle xix, la proximitat del camí ral sens dubte facilitava la venda directa del vi que s’hi produïa.
Avui, 150 anys després, les tines són monuments que es troben en la seva majoria perduts en boscos de pins i alzines. Existeix, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, un itinerari a través de 4 conjunts de tines rehabilitades i en molt bon estat, probablement els conjunts de tines més espectaculars i que representen un actiu enoturístic de primer ordre. Cal dir, que mica en mica tot el conjunt patrimonial que formen les tines a peu de vinya està vivint una transformació que ha començat a donar pistes del seu potencial, ja sigui donant valor a noves zones i conjunts de tines, com a la recuperació del vi de tina, és a dir, a recuperar les tines a peu de vinya per tornar a fer vi i redescobrir aquest patrimoni que avui dia dóna una identitat única als vins d’una denominació d’origen, el Pla de Bages, que està guanyant terreny i adeptes arreu.
La Denominació d’Origen Pla de Bages
Després de la filoxera, fins a finals del segle xx no es va recuperar l'activitat econòmica vinícola. El 1995 és va crear la Denominació d’Origen Pla de Bages. Actualment compta amb 14 cellers, és una denominació jove, petita, però amb una empenta que la situa com una de les regions vinícoles més emergents. Precisament el nombre reduït de cellers fa que sigui fàcilment reconeixible i propera, proposant projectes de gran envergadura i història com Abadal o l’Heretat Oller del Mas, cellers cooperatius històrics com Artium o Salelles, projectes familiars com Vins Grau, Fargas - Fargas, Solergibert o Mas de Sant Iscle, projectes innovadors com Collbaix i Exibis, o nous reptes com Sanmartí, Colltor i les Acàcies. Sense oblidar-nos del productor de cava d’Artés com Cava Gibert.
Tots ells tenen en comú, naturalment, un espai, un clima, unes varietats i una manera de fer, però també comparteixen la història d’una regió que va ser una de les més gran productores de vi a Catalunya i que té en el paisatge i en un patrimoni insòlit, l’essència d’una identitat única.
L’essència dels origens
Les circumstànces de la DO Pla de Bages són favorables per desenvolupar-se en un món cada vegada més globalitzat on la singularitat i la identitat seran els únics arguments per destacar entre la homogeneïtat.
El Pla de Bages té una història singular que ha deixat un patrimoni únic. El ric passat vitivinícola fa que varietats autòctones com la coneguda Picapoll i la recent recuperació d’altres varietats com la Sumoll i la Mandó (el 2016), donin indentitat i singularitat al territori.
En resum, podem dir que el Pla de Bages no necessita gaires viratges per accentuar una identitat pròpia, només necessita fer una mirada enrera per inspirar-se i prendre consciència d’un relat històric magnífic per a fer-ne una projecció de futur.
Més informació:
Denominació d’Origen Pla de Bages www.dopladebages.com
Bagesterradevins www.bagesterradevins.cat - 686 10 87 24
Carpeta Terra de vinyes
