L’Hostal Serra, l’entrada de Montmeló
Hi ha pocs establiments que esdevinguin, tant com ho és l’Hostal Serra, la porta d’entrada a una població. I des de fa setanta sis anys
Ramon Vilageliu
(text i fotografies)
Quan els cotxes i les motos esgarrapen el quitrà del ciucuit, Montmeló és un formiguer de gent amunt i avall. Però tant si hi ha cursa com si no, l’entrada del carrer Major de la població, amb les ombres dels plataners que conviden a passejar-s’hi mansament, està custodiada per dos edificis emblemàtics: l’ajuntament i l’Hostal Serra.
De fet, l’Hostal Serra, tal com el coneixem avui és un establiment que es va obrir just acabada la Guerra, però l’encreuament entre la carretera i el carrer Major de Montmeló ja havia estat, segles enrera, un lloc d’aturada estratègic i la memòria oral recorda, una mica emboirada, l’existència d’un hostal previ en aquell mateix punt.
Gelats i orxates
Josep Andreu Munné Serra, la seva dona Toñi Sánchez Molina i una de les seves filles, la Núria, expliquen com a finals dels anys trenta, l’àvia d’en Josep Andreu, l’Angeleta Gelavert va tenir la pensada de reutilitzar l’espai que avui ocupa l’establiment. Efectivament, l’àvia Angeleta, una dona dotada pels negocis, veient que els seus fills –el Pepito, la Joaquima i la Pepita– i, en general, la jovenalla del poble es trobava sovint en aquell espai per passar l’estona i divertir-se, va decidir obrir un petit bar per vendre-hi gelats i orxates.
Aquell inici, tan modest, de mica en mica va anar agafant cos i l’emblemàtic casal, situat just al davant de la bomba d’aigua on bona part de la població havia d’anar a omplir el canti i la galleda aviat va començar a ser un lloc de trobada habitual per la gent de Montmeló.
Cap a la quarta generació
Montmeló havia començat a ser un lloc d’estiueig i, com recorda la Pepita Serra, l’Hostal Serra –que havia començar sent una bodega i un petit bar– va començar a ser el bar del poble i “per la Festa Major venien cuiners i cambrers de Garanollers o de Parets i feien escaldums i pollastres”. Va ser així com aquell inici fet a la menuda va anar desplegant tota la seva capacitat. El fill de l’Angeleta, en Pepito Serra, va esdevenir el continuador de la seva tenacitat i, des del darrera del taulell, va anar augmentant la parròquia.
Des de finals dels anys vuitanta del segle xx es van fer càrrec de l’establiment Josep Andreu Munné, nebot de Pepito Serra, i la seva dona, Toñi Sánchez. El 2007 tots dos van decidir fer un cop de cap fent-ne una reforma integral i, a més, afegint-hi set habitacions que acullen una clientela fidel, Ara, amb l’empenta de la població i l’atracció del circuit, solen omplir l’Hostal. Això sí, amb la mateixa proximitat amb que l’Angeleta ho va imaginar fa quatre generacions, i amb la presència de la Núria com a quarta generació, l’Hostal Serra ofereix cada dia el menú de fonda.
Toñi Sánchez, Josep Andreu Munné i la seva filla Núria, els actuals propietaris de l’Hostal Serra.
Una imatge dels anys trenta de can Serra, amb la bomba d’aigua a la dreta. Foto: Cedida per Pepita Serra.
L’Angeleta gelabert – la segona nena de l’esquerra– amb les germanes i els pares. Foto: Cedida per Pepita Serra.
En Pepito Serra rere el taulell. Foto antiga: Cedida per Pepita Serra.
Una imatge actual de l’Hostal Serra i, en primer terme, la tradicional bomba d’aigua.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
