La Violeta, parada segura a mig camí
Des de 1860, la violeta ha estat el punt de trobada de viatgers, estiuejants o passavolants que havien de fer parada a Castellterçol
Ramon Vilageliu
(text i fotografies)
L’estiueig, entès com la necessitat urgent de fugir del lloc habitual d’estada i de retrobar la pau en un horitzó remot, va començar als nostres verals en forma de recomanació facultativa a la recerca de bons aires. Per això, Castelleterçol amb el seu clima muntanyenc, de seguida, cap a finals del segle xix, va esdevenir un punt d’atracció per a sabadellencs i d’altres habitants de la plana que volien estalviar-se la bravada humida de l’estiu.
El cert, però, és que l’anada des de la ciutat cap a Castellterçol era complicada i, per això, quan l’any 1860 Sagalés va inaugurar un servei de transport que aprofitava la carretera que el 1844 la Diputació havia traçat des de Santa Perpètua amunt, es pot dir que es va iniciar l’estiueig. I, alhora, va començar a funcionar La Violeta com a hostal de camí que la mateixa empresa de línia de transports posava al servei de viatgers. Així, garantint una bona acollida amb un tec restaurador o uns llits per reposar, Sagalés podia oferir un servei de qualitat i Castellterçol uns aires reconfortants. La Violeta va fer néixer al seu voltant un seguit de serveis relacionats amb el trànsit de cotxes de línia (ferrers, fusters i d’altres) i, de fet, tot un petit nucli de negocis associats al pas de viatgers.
El banc de la Violeta
I, a la cantonada, un banc on esperar el pas de les llargues hores entre cotxe i cotxe. Un banc on, asseguts en renglera, el mateix Sagalés, en Cebrià Calvet, en Buxó, en Bigorra i d’altres vilatans, havien mig arreglat el món en llargues i a vegades acalorades discussions i on, encara ara, s’hi aclofa tota mena de gent per esperar el cotxe de línia. Ara, com explica Jaume Sagués (que juntament amb la seva dona Maria Àngels Saforas i la seva filla Elisabeth, fa dinou anys que porten La Violeta), “ara ha calgut fer una renovació a fons de tot plegat”. I no pas perquè l’establiment hagi perdut la seva qualitat de parada, sinó que “la mobilitat ha canviat tant que més que com a parada obligatòria, hem hagut d’atraure els clients amb la qualitat”.
Efectivament, cent cinquanta-cinc anys després de la seva inauguració, La Violeta ofereix la calidesa i el gust dels plats de l’Elisabeth Sagués, la cuinera formada a l’escola Hofmann i foguejada amb la Carme Ruscadella que ara encapçala els fogons de La Violeta.
I l’hostal que va començar l’any 1860 amb nom de flor i que ara ofereix, a més, sis habitacions d’hotel encisadores i de gran comoditat, té projectes. Com ens comenten els actuals propietaris “farem realitat el nostre projecte de fer un nou restaurant a la part del darrere”. Un projecte de parada i fonda, com sempre.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
