L’Hotel Urpí, també Cal Sacs
Quatre generacions Urpí i 130 anys d’hostaleria a la Creu Alta de Sabadell
Cesc Prat Fernàndez
(text i fotografies)
“Ens instal·lem al bar de l’Hotel Urpí a prendre una cervesa. Li dic a la Clara que d’aquest bar se n’havia dit cal Sacs i que, davant per davant, hi havia un altre cafè, també força gran, l’Espanyol, desaparegut ja fa anys”, diu Feliu Formosa en el seu darrer llibre, Sense nostàlgia.
Tot va començar a la dècada 1880, quan el peó d’una bòvila de Sant Andreu de Palomar Josep Urpí i Mateu i la seva germana van rebre una ajuda econòmica familiar per obrir una taverna a l’actual avinguda de l’Onze de Setembre. Els primers clients eren traginers que s’hi aturaven a refrescar la gola o bé a dinar. Al cobert de l’eixida hi van posar uns telers on feien roba de sac, d’aquí que encara ara els més grans coneguin l’establiment per cal Sacs. Ben a prop hi havia els Camps de Recreo i el Cinema Cervantes. Cap al 1900 Urpí va comprar el terreny i va convertir l’establiment en una pensió amb cinc habitacions. Conten que el 1909, en plena Setmana Tràgica, mentre uns guàrdies civils pujaven a cavall cap a la Creu Alta, quatre individus van disparar des de cal Sacs i un civil es va morir. Els autors es van escapar per l’eixida cames ajudeu-me. Com a conseqüència, va tenir lloc un judici sumaríssim a Barcelona i van condemnar a mort pare i fill Urpí acusats del crim. Afortunadament, però, dies més tard van detenir els pistolers a la frontera i van deixar en llibertat els amos de cal Sacs.
Acabada la Guerra Civil van obrir 20 habitacions, a les quals s’entrava pel carrer de Sant Maties. Era la Pensió Urpí. El 1960, el fill, Pere Urpí i Figueras, va enderrocar la pensió i hi va construir l’Hotel Urpí, de quatre plantes i amb dues estrelles. A les sales subterrànies van començar a organitzar-hi banquets per a entitats i famílies. I el 1992, aprofitant l’empenta dels Jocs Olímpics, Josep Urpí i Margarit –nét del fundador– va renovar l’hotel i el va convertir en un establiment de 130 habitacions i amb tres estrelles. Actualment és el besnét del fundador qui condueix el negoci –Josep Urpí Güecia– i qui ha de competir amb els altres dos hotels de la ciutat: el Sabadell i el Verdi. Hi treballen una trentena de persones i és lloc de trobada de molta gent, entre els quals els noctàmbuls, que a partir de les sis del matí ja hi poden anar a menjar uns entrepans de llom i formatge que els ajuden a passar la ressaca.
Punt de trobada i quinto
A l’Urpí –anomenat durant un temps Royal Café– s’hi han concentrat sempre persones molt diverses. Ha sigut seu, per exemple, d’aficionats a la boxa, com també de la Joventut Atlètica Pensament, precedent de l’actual Joventut Atlètica Sabadell (JAS). Als anys seixanta s’hi organitzaven concerts de música pop i rock. Hi van passar Los Mustang, Los Duendes... I a la dècada del 1970 s’hi va obrir la primera discoteca de Sabadell –juntament amb Boeing–, que duia un nom ben escaient: Sak’s. La família comprava vinils a la Gran Bretanya i els punxaven aquí abans que entressin al mercat espanyol. Però el pare va decidir tancar la discoteca perquè “la nit embruta”, diu Josep Urpí, i es va estimar més consolidar l’hotel. Ara bé, el plat fort de cal Sacs és per Nadal, quan organitzen les clàssiques sessions del joc del quinto. Aleshores apareixen la Niña Bonita, l’avi i la parelleta d’ànecs i es miren les mamelles de la Paula tot cridant: “Un de petit!”.
Fa uns 130 anys que un Urpí es va establir en aquesta cantonada. I avui comprovem que, en aquest cas, no és cert allò que sentenciava Santiago Rusiñol a L’auca del senyor Esteve quan afirmava que el pare funda el negoci, el fill l’amplia i el nét el dilapida. Aquí ja van per la quarta generació. I tenen corda per estona.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
