Bon ofici als fogons del Beumala
El restaurant, que en principi havia de dir-se Montserrat, ha estat el centre de les celebracions i del menú de les fàbriques a Mollet i rodalies
Rosa M. Boada
, Josep Sánchez
(text)
, Família Beumala (fotografies)
La Maria Frago va néixer el 1927 a Santa Eulàlia de Ronçana. Va quedar orfe als quatre anys i la van adoptar els seus oncles de Parets, en Martí i la Quima, masovers de la Torre de Malla, on va viure fins als set anys. L’any 1933 els oncles es van fer una casa al carrer Roger de Llúria, per anar-hi a viure. Va ser allà, anys més tard, on començaria la història del restaurant Beumala.
El Jaume Beumala va néixer el 1926, al carrer Migdia. El seus pares van regentar el bar Mollet al carrer Berenguer III, molt a prop de l’estació de França. Quan la Maria i el Jaume es van casar, ella feia de cuinera anant a les cases a fer menjar per a celebracions. El Jaume, mentre, treballava a Can Fàbregas. L’any 1961 van decidir obrir amb tots els ets i uts el negoci de la restauració. En un principi volien posar-li Restaurant Montserrat, però van demanar-los massa diners per inscriure’l al registre de patents, unes 5.000 pessetes de l’època, i van decidir que el nom seria Restaurant Beumala.
Així doncs, la Maria era la cuinera i el Jaume el que servia a les taules. El primer restaurant va ser el menjador, ampliat, de la casa. Després van engrandir la cuina. Amb el temps, a mesura que el restaurant prosperava a les dècades dels seixanta i setanta, el nombre d’ajudants va anar variant, fins arribar a dotze, quan funcionaven els menjadors amb capacitat primer per a 150 persones i en una reforma posterior per a 120 i 45, en dues sales. Van arribar a fer 24 casaments al mes, sobretot a l’estiu, que no és poca cosa si es té en compte que llavors els casaments es feien en dies feiners, ja que l’església no casava en diumenge.
La filla del Jaume i la Maria, la M. Àngels, treballa en el negoci familiar des dels vuit anys. Arribava de l’escola i es posava el davantal per ajudar els pares. Quan es va casar amb l’Antoni Garcia va continuar al restaurant. El Toni era cambrer, però de mica en mica la seva sogra li va anar ensenyant a cuinar i així anys més tard van poder fer el relleu.
Celebracions i àpats
Durant molts anys, la fama del Beumala va fer que la majoria de celebracions de Mollet i rodalies, sobretot casaments, se celebressin allà. També han estat molt concorreguts els sopars amb ball dels dissabtes, ja que per un preu ben raonable es podia passar una vetllada molt agradable i ja de matinada sortir-ne sopat i ballat.
La clientela majoritària del Beumala ha estat gent de Mollet. Hi ha famílies que han adoptat gairebé com una tradició anar a dinar els diumenges o festes al Beumala. Això no treu que, durant anys, molta clientela fossin directius i treballadors de les empreses dels polígons del pobles del voltant.
La M. Àngels i el Toni ens expliquen que molt probablement quan els arribi la jubilació, d’aquí un parell o tres d’anys, el negoci familiar es veurà obligat a tancar, ja que els fills tenen altres professions amb què es guanyen la vida.
La M. Àngels ens diu que malgrat les hores que ha invertit, els esforços, i el poc temps lliure que li ha deixat la seva feina, l’ha compensada perquè és un treball que sempre li ha agradat. Que durant molts anys el restaurant Beumala ha sigut com una família. Ella, que hi porta gairebé tota la vida, ho ha viscut així. Ens parla dels temps en què la seva mare els feia dinar a tots els treballadors a les dotze en punt perquè deia que una persona que no ha menjat abans no pot mantenir el ritme de treball que exigeix una feina com aquesta. Per això, recorda amb molt de grat les taules parades per a 10 o 12 persones, una per als homes i l’altra per a les dones! De tot en parla amb orgull, se li nota, i això vol dir, probablement, que se sent afortunada d’haver treballat en aquest ofici tan lligat, sovint, a les millors estones de la vida de la gent.
Foto antiga de la porta del restaurant quan encara hi havia pati a l'entrada. A la foto surten, drets, el Jaume i la Maria. Asseguda a la falda un amic de la família, la M. Àngels. Foto: Família Beumala.
Imatge antiga de la cuina. Al centre, la més alta, és la Maria Frago. Al darrere, sota del rellotge, la Maria Àngels Beumala. Foto: Família Beumala.
La Maria i l'Antoni preparant pollastres de pagès pel Nadal del 2011. Foto: Marc Garcia Beumala.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
