La independència venç també al Vallès
JxS i la CUP sumen el 43% dels vots al conjunt de la comarca en les històriques eleccions del 27-S
Els resultats de les històriques eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre passat van suposar també al Vallès el triomf de les forces independentistes, en el procés cap a la constitució de la República catalana, especialment legitimats per una altíssima participació –del 78,8%, un 1,4% més que la mitjana catalana–, que fa emmudir les apel·lacions a la suposada majoria silenciosa.
Van ser uns comicis polaritzats entorn de la independència de Catalunya, en què la guerra bruta de l'Estat espanyol i els seus poders fàctics (empresarials, bancaris, mediàtics, diplomàtics...) va sortir amb tota brutalitat. Van acabar sent unes eleccions plebiscitàries en tota regla –amb una desena de llistes–, però no pas el plebiscit perfecte que hauria estat un referèndum amb tres opcions –(Sí, No i blanc)–, que l'Estat espanyol s'ha negat i es nega a permetre.
Les forces partidàries de la independència, Junts pel Sí i la CUP, van aconseguir al Vallès un suport més ajustat que al conjunt del Principat, amb 317.631 vots (42,7%), cinc punts per sota de la mitjana catalana, amb un total de 1.966.768 vots (47,80%).
El triomf de les forces independentistes és més contundent al Vallès Oriental (47,42%), que a l'Occidental (40,83%), però Junts pel Sí va ser la força guanyadora a la gran majoria de poblacions vallesanes, incloses les grans ciutats –com ara Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Granollers, Mollet o Cerdanyola–, tret de Rubí i Barberà, on la primera força va ser Ciutadans –com a vuit municipis més–, que va capitalitzar l'opció unionista per davant del PSC i del PP. Aquestes tres forces contràries a la independència van sumar 321.566 (41,8%) al conjunt del Vallès, una xifra que va ser superior a la banda Occidental, amb 221.566 (43,1%) vots, que a l'Oriental, amb 89.750 (38,9%).
Les forces partidàries del dret a decidir –Catalunya sí que es pot i Unió Democràtica–, que van reclamar que els seus vots no es comptessin com a contraris o favorables a la independència, van sumar 98.129 vots (13,2%) al conjunt del Vallès, xifra que va ser superior a la banda Occidental, amb 71.302 (13,8%) vots, que a l'Oriental, amb 26.827 (11,6%) vots. Aquesta opció del Sí/No va obtenir al Vallès un 2,3% més de suport que al conjunt de Catalunya.
Cares vallesanes
La majoria absoluta independentista de 72 escons resultant de les urnes ha donat un especial protagonisme a vallesans com ara la sabadellenca Carme Forcadell, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, que ha esdevingut presidenta del Parlament. També ha resultat elegida diputada independent la sabadellenca Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium, i el santcugatenc Raül Romeva, també independent, que va encapçalar la llista de JxS. Altres vallesans destacats de la nova cambra són el paretà Jordi Turull, de CDC, que serà el president del grup parlamentari de JxS, o els també diputats convergents Josep Rull, de Terrassa, i Lluís Corominas, de Castellar, entre d'altres.
Per més que s'ho proposin, unes eleccions mai no es poden assimilar amb exactitud a un referèndum. Per analitzar els vots del 27-S en clau de referèndum caldria distribuir els vots no definits del Sí/No entre les dues bandes. I si es repartissin en la mateixa proporció de vots obtinguda en el conjunt del país pels partits del sí i del no (48%/39%), cada bloc augmentaria un 6,9% i un 5,6% respectivament, amb la qual cosa es podria deduir que un veritable referèndum d'independència s'hauria guanyat amb un 55% de vots favorables i un 45% de contraris. Esclar que aquesta no deixa de ser una aproximació igualment incerta, però en tot cas és més real que la pregonada a Madrid i pels mitjans unionistes dient –ara sí– que el plebiscit independentista que negaven es va perdre en no superar el 50% de vots.
Tal com ho presentava la campanya “Ara és l'hora”, de l'ANC i Òmnium, els comicis assenyalaven el 27-S com la data "on tot comença" i aquí és on som ara: engegant el camí cap a la República catalana referendat per les urnes. A l'espera que les opcions independentistes sabran superar les diferències per articular la majoria de govern que la tiri endavant. (VRC)