Ramon Vilageliu (text)

O, més ben dit, La cuina dels Vallesans és el llibre que a finals de febrer d’aquest 2015 ha vist editat i del qual n’és l’autor. Més enllà d’un anodí enfilall de receptes, La cuina dels Vallesans és un assaig documentat i divulgador de la tradició culinària –i, per tant, cultural!– del Vallès Oriental. I, esclar, també hi ha receptes: cada un del temes que toca, i que abarquen la pràctica totalitat dels productes de la terra (llegums, peix, carn de tota mena, pa, vinya, fruites, postres, aiguardents, etc.) s’hi troben explicats amb deteniment, amb una investigació feta a la menuda i que, finalment, es mostren en receptes amb noms i cognoms. Així, i només per posar un exemple dels centenars que hi trobareu, quan parla dels peus de porc amb naps comença explicant que “la Carme Lleonart del Traver de Bertí, sogra de la Carolina Barbany, i que l’any 2014 ens va deixar després de 93 d’una vida intensa, és qui ens va informar d’aquesta elaboració culinària” i que explica fil per randa. El llibre acaba amb un capítol dedicat a les “Fondes i cases de menjar al Vallès Oriental d’abans del 1950” que, esclar, ha estat una mena de guia per elaborar la carpeta de la publicació que teniu a les mans.
Un llibre indispensable a les lleixes vallesanes que combina, doncs, una erudició gens enfarfegada i la colossal determinació de Pep Salsetes en la cuina autèntica. Per això, informat de la carpeta que presentem en aquest número de Vallesos, del qual n’és, alhora, conseller i inspirador, en saluda la seva arribada a les vostres mans amb la seva proverbial generositat: “He tingut la sort de poder llegir els originals sobre les Fondes dels dos Vallesos. Felicito i envejo a la colla d’entrevistadors i la feina que han fet. Però ara em dirigeixo als crítics, que sempre n’hi ha, sortosament, i que potser diran que la majoria de històries són basades en la repetitiva cronologia familiar. Pensem, però, que estem escrivint la història dels que no tenen història, la popular, dels que no disposen de tantes anècdotes luctuoses i bèl·liques com els poderosos. De la història del que sembla no tenir gaire importància com és ara obrir i tancar un negoci cada jorn i que forma part d’aquest petit o gran heroisme dels ciutadans de peu. Gràcies a tots i felicitats a la revista Vallesos per la bona pensada”.