La Fonda Europa, el referent
L'establiment granollerí, fundat el 1771, és el buc insígnia del fondisme a Catalunya i manté l'hospitalitat que hi ha atret personatges i històries de tots els temps
Paco Monja
(text)
La història més coneguda relacionada amb l'emblemàtica Fonda Europa de Granollers remarca que la primera avantpassada que es va dedicar a l’ofici d’hostalera es deia Cecília Camilo (Sila, afectuosament), una pagesa de Palou, casada amb Isidre Parellada, que en perdre les vinyes per una plaga va decidir anar a vendre el vi a Granollers. Allà va obrir una taverna al carrer de Barcelona, convertida posteriorment en l’Hostal de Ca la Sila. Passats uns anys i davant les noves possibilitats comercials que oferia la carretera Barcelona-Ribes de Freser, inaugurada el 1848, la Cecília va decidir posar en marxa un nou negoci amb el nom de Fonda Espanya, situat on hi ara és l’estanc de can Cot (al Carrer d’Anselm Clavé, 56).
La Fonda Europa va néixer l'any 1852 com a resultat de la unió en matrimoni de l’hereu de la Fonda Espanya, Bonaventura Parellada, amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l’Hostal del Vallès, local conegut com a can Fidel, que ocupava la casa on sempre hi ha hagut l’Europa. La carretera, ja en funcionament des de feia quatre anys gràcies al projecte impulsat pel general Joan Prim, hi oferia noves possibilitats amb la presència de gran quantitat de tartanes, carros i carruatges que recordaven les antigues diligències.
Situada estratègicament, la fonda Europa connectava amb la Porxada a través del carrer de Sant Roc i places com la de l’Oli i la dels Cabrits. Els dijous, dia de mercat, ho feia d’una manera especial en comptar entre els seus clients els pagesos de la comarca, decidits a tancar i fixar el preu de les transaccions econòmiques mentre donaven bon compte dels tradicionals esmorzars de forquilla. Va ser així com els noms de Granollers, mercat, Porxada, carretera i Hotel Europa van començar a sonar amb més intensitat que mai a partir de la segona meitat del segle xix. L’entrada en funcionament el 1854 de la línia de tren Barcelona-Granollers va situar l’estació del ferrocarril només a uns passos de la fonda.
A principis del segle xx, l’establiment va passar a ser àmpliament reconegut per la qualitat dels serveis que oferia. El rei Alfons XIII ho va poder constatar el 21 d’octubre de 1926 amb motiu de la visita que va fer a Granollers per inaugurar la Biblioteca Popular Francesc Tarafa. El setmanari La Gralla va qualificar el lunch que Paco Parellada havia servit al rei “d’excel·lent”. Els seus salons es van convertir tanmateix en espais de celebració, els anys 30, dels èxits obtinguts per uns quants joves valors granollerins: Antoni Cumella, Josep Maria Ruera, Josep Escobar, Vicenç Albarranch...
Els difícils anys de la Guerra Civil
L’esclat de la Guerra Civil el 1936 va marcar la vida de la Fonda Europa. Els primers mesos del conflicte els revolucionaris van convertir les seves estances en seu del Gremi, col·lectivitzat en la seva totalitat. En Paco de la Fonda va marxar al front d’Aragó, després va anar a París, va tornar... Immersos en dificultats de tota mena, Granollers va ser bombardejada impunement a les 9 matí del dimarts 31 de maig de 1938 per l’aviació feixista italiana, amb el resultat de 224 morts i centenars de ferits. El corresponsal de guerra Robert Mussche, que s’allotjava a la Fonda, va escriure: “(...) Davant meu hi havia una casa reduïda a runes. Sota la muntanya de pedres, fusta i ferro, hi havia una persona gemegant. (...)”. Miraculosament, la Fonda Europa no va rebre cap impacte directe.
Finalitzada la guerra, en Paco i la seva dona, Teresa Novellas Barnils, van aconseguir plantar Granollers en el mapa del fondisme. Durant aquests anys, Granollers va convertir els dijous de mercat en dijous especials amb motiu de la celebració de la Fira de l’Ascensió.
La Fonda, reclam turístic de la ciutat
Un altre relleu generacional va posar l’establiment en mans del matrimoni format per Francisco Parellada Novellas i Mariantonia Garrell Cot, l’any 1947. La Fonda Europa va refermar encara més el seu potencial per fer front als nous temps. La seva cuina tradicional, els seus salons i les seves habitacions es van convertir en un important reclam turístic de la ciutat. El matrimoni Parellada-Garrell va inculcar l’estima per aquest llegat als seus vuit fills: Francesc, Teresa, Mercè, Ramon. Montserrat, Margarida, Mariantonia i Ada.
El prestigi de la fonda era inqüestionable els anys 70. La llegenda al voltant de tot allò que tenia a veure amb el singular local creixia per moments. Escrits com els fets per Josep Pla sobre les excel·lències de la seva cuina i la genial radiografia que va fer de la ciutat i el mercat en la seva condició d’hoste que hi passava llargues temporades van ajudar a augmentar-la. Pla va coincidir a l'Europa amb l’escriptor i també periodista Eugeni Xammar, tots dos allotjats ben fraternalment.
Regentada per Ramon Parellada
El 1988 la fonda va passar a ser regentada per en Ramon, aleshores jove inquiet i bon coneixedor del negoci familiar forjat a La Sila. En Ramon, que havia posat en marxa uns anys abans el restaurant Senyor Parellada a Barcelona, va acceptar el repte familiar i es va convertir en la setena generació de la nissaga dels Parellada i en el responsable de pilotar el buc insígnia del fondisme català. Casat amb Inés Bordas Mon i amb dos fills (Joan i Mariantonia), en Ramon segueix al capdavant del negoci.
Actualment, l’Europa –integrat plenament a la cèntrica illa de vianants després de la urbanitzaciò de la carretera el 2009–, compta amb una plantilla d’uns 40 treballadors, la majoria formats a la casa. A més, disposa de 37 reformades habitacions, resultat del darrer esforç realitzat pel seu propietari per dotar la fonda de l¹hospitalitat que diferencia les fondes dels hotels. Convençut que Granollers Gran-olla-és, Ramon Parellada defensa la responsabilitat del llegat familiar i cultural que ara li toca gestionar. També aposta pel paisatge i el paisanatge vallesà com a escenari gastronòmic de primer ordre –amb el Montseny i la plana com a principals referents, i el Tagamanent a manera de xemeneia– i recorda la importància que tenen els equips humans com a guardians d’una manera de fer bé les coses “vitals i transcendentals en el nostre cas”. Finalment, destaca el seu ferm compromís de seguir íntimament lligats a Granollers, la Porxada i el mercat.
Carpeta Parada i fonda... de tota la vida
