La força del riu tot s’ho va emportar: collites, horts, masies, molins, bestiar, ponts, fàbriques, habitatges construïts a la llera del riu, i vides humanes. Tot i que les causes naturals climatològiques van tenir un pes important, amb precipitacions mensuals que aquell mes de setembre de 1962 van arribar a una intensitat màxima de més de 150 l/m2, el factor que va agreujar el drama, segons fonts orals, va ser la brossa que hi havia als marges del riu Ripoll (matolls secs, canyes, escombraries...) i que el riu va anar arrossegant durant quilòmetres, fins que va acabar fent autèntics taps en arribar als ponts, com el pont de pedra de Barberà, amb tres arcs de mig punt.
Sortosament, Barberà és una població situada en un pla per sobre del nivell del riu, la qual cosa va comportar danys menors que a la resta de poblacions veïnes. Però, què hi va succeir?
A Barberà es va fer un tap de brossa i el riu es va desbordar per sobre del pont, inundant camps i horts, emportant-se les passeres que unien els marges del riu, entrant a les cases de pagès, com el Molí d’En Planas, on va morir l’aviram, i el Molí d’En Santo, on van morir totes les vaques a l’estable sense poder ser deslligades i la resta de bestiar, i on la família Vidal Calvó va haver de fugir en plena nit. També va destrossar les fàbriques, com la de Cal Solé i Torrella, on la força del riu va tirar les parets a terra, va arrossegar la maquinària i les peces de roba riu avall i hi van morir ofegats diversos treballadors del torn de nit, tot i que aquestes víctimes mai van aparèixer comptabilitzades a Barberà del Vallès perquè no hi vivien. “Tot el que era la seva fortuna, la seva vida, va morir ofegat, el bestiar va morir ofegat... i lligat”, recordaven parents de la família Vidal Calvó al documental sobre la tragèdia que l’Associació d’Història de Barberà del Vallès i Pepe Productions van fer en el quarantè aniversari.

Un espectacle dantesc il·luminat pels llamps
Les persones que vivien a prop del riu recorden amb esgarrifança l’espectacle dantesc de com amb els llamps veien que tot era literalment un mar, mentre sentien els crits en la nit de les persones que el riu s’emportava. L’ajut veïnal va ser el primer en arribar. A can Simeon recorden com la família veïna del Molí d’En Santo i els treballadors del torn de nit de la fàbrica de cal Soler i Torrella arribaven esverats i tremolosos. Tot i la solidaritat ciutadana de la Operación urgencia i la Operación dinero de Ràdio Barcelona, de tot tipus de recol·lectes benèfiques, dels ajuts internacionals i dels ajuts oficials; les famílies de Barberà damnificades no van rebre mai cap ajut econòmic, com van explicar les persones entrevistades que van patir les riuades a Barberà del Vallès en el documental esmentat.
Després de la riuada del 25 de setembre en van arribar d’altres aquella tardor, i de més intensitat, però el riu ja era net i les conseqüències no van ser tan catastròfiques. I per Nadal del mateix any, tothom recorda la gran nevada de la nit del 24 de desembre. Es van dur a terme les tasques de neteja per part de l’exèrcit, les obres de reconstrucció, l’ampliació de la llera del riu, i també les visites oficials protocol·làries als escenaris de les riuades, que van culminar amb la del dictador Franco amb el seu seguici el juny de 1963. Van observar els danys i les obres fetes a la llera del riu des d’un entarimat construït expressament a l’esplanada de l’església romànica de Barberà del Vallès, sobre el riu Ripoll.
Avui, 50 anys després, les xifres sobre els danys materials i les víctimes humanes que van ocasionar les riuades encara ballen i ens fan esgarrifar.