Alguns campanars singulars: Castellar, Sant Celoni, Ullastrell i Viladecavalls

L’església castellanenca, coneguda com la catedral del Vallès, té la torre més alta de la comarca amb una alçada de 53 metres i mig

Delfí Dalmau i Argemir (text) , Josep Prims (fotografies)

En aquest article pretenem que us fixeu en alguns campanars que per algun motiu pensem que són singulars. Amb ells veurem també coses notables dels temples de què formen part. Són els de Castellar del Vallès, Sant Celoni, Viladecavalls i Ullastrell.
Castellar té el campanar més alt del Vallès, amb una alçada de 53 metres i mig si comptem la seva estructura metàl·lica que orna la seva capçada; si no la comptéssim, encara seria el més alt amb 46 metres i escaig. Aquestes seves grans proporcions han contribuït poderosament a què l’església sigui coneguda popularment com la catedral del Vallès. Sant Celoni té un campanar barroc, alt, bonic com tants d’altres del mateix estil, però queda una mica amagat en contrast i en competència amb la gran façana del temple. A Ullastrell, el gran arquitecte del Bages però terrassenc d'adopció Lluís Muncunill hi va aixecar un campanar modernista damunt mateix del centre del frontis, fet que el fa singular. A Viladecavalls el mateix Lluís Muncunill és l'autor de la capella del Santíssim en un estil neogòtic, proper al modernisme que més endavant seria el que caracteritzaria l'arquitecte i, a més a més, Muncunill seria autor de la remodelació definitiva del campanar del seu temple parroquial. També a Viladecavalls, en despoblat, avui ocupat per un enorme polígon industrial i per urbanitzacions properes a Terrassa, adjunta a la masia de can Trias hi ha una antiga església romànica que conserva en força bon estat un campanar alt d'uns quinze metres. Aquest petit temple, avui dins d'una propietat particular, se'ns va oblidar quan vam fer un primer article a Vallesos i que un lector, en Santi Rius, ens va fer notar, encertadament, i per això, agraïts per la seva advertència, l'hem visitat i avui en donem informació en el tercer número de la publicació.

Un índex d’esveltesa insòlit: més de set punts
El temple parroquial de Sant Esteve de Castellar del Vallès és obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells. El seu estil neogòtic, proper al modernisme dels seus amics Gaudí i Domènech i Montaner, el distingeix per la seva monumentalitat i pel vigorós conjunt de contraforts i l'esplèndida estructura de cobertes i grans finestrals calats als braços del seu transsepte. El mateix estil es troba en les seves esglésies de Portbou i de Sant Francesc de Sales a Barcelona. A Castellar hi va aixecar el temple a finals del segle xix (1885-92) amb tres naus de cinc trams coberts amb un teginat de fusta ricament pintat que se sustenta sobre un conjunt d'arcs diafragma apuntats. La capçalera la constitueix un absis poligonal de nou costats, nou, número gens habitual en aquest tipus d’absis, reflectits per l'exterior per un conjunt de robustos contraforts que donen una gran personalitat al temple. És una construcció gran, de prop de cinquanta metres de llargada, fet que li ha valgut el títol de la Catedral del Vallès. Amb Martorell hi va col·laborar l'arquitecte Emili Sala.
El seu campanar, de pedra carreuada i de planta quadrada de 7'62 metres de costat, puja tot aprimant-se fins que cap al capdamunt agafa la forma octagonal i apiramidada envoltat de pinacles i gablets; acaba en un petit terrat. Damunt d'ell, una estructura metàl·lica treballada amb formes decoratives a base de volutes i calats li donen l'aspecte d'una agulla que apunta cap al cel. Es troba encabit en l'angle que formen el transsepte i l'absis al nord-oest del temple. La seva notable alçada, en proporció a la base, fa que tingui un índex d'esveltesa de més de set punts, o sigui que fa set vegades i escaig les dimensions de la seva base quan la proporció normal sol ser de quatre a cinc vegades.

Una torre barroca alta i ben proporcionada a Sant Celoni
Sant Celoni té un gran temple barroc dedicat a sant Martí aixecat a la segona meitat del segle xvii i que va tenir la sort, per estalviar estructures arquitectòniques i escultòriques, de cobrir tota la seva façana d'un enorme esgrafiat barroc amb il·lustracions al·lusives a sants de devoció popular. És un exemplar únic al país. Avui està molt ben conservat. Tardanament es va completar la façana amb una portalada abarrocada de marbre blanc de Gualba on avui s'hi ha instal·lat una magnífica escultura del patró obra de l'artista local Lluís Montané.
El campanar, amb un primer cos de planta gairebé quadrada de sis metres per sis trenta de costat, es converteix en octagonal quan sobresurt del temple i acaba en un terrat amb barana calada. Els seus murs tenen paraments de pedra fosca, de paredat, amb carreus a cantoneres. Una escala típica catalana sobre voltes, arrapada als murs i amb un ull central permet pujar fins a un pis alt a partir del qual es transforma en escala de cargol que puja per l'interior d'un cos cilíndric fins arribar a la cel·la o estança on hi pengen quatre grans campanes. Per accedir al terrat cal fer ús d'una escala de gat, a base de barrots de ferro clavats al mur que condueix a una trapa oberta sota terrat. L'alçada total arriba als 34 metres i escaig, i el grau d'esveltesa supera per poc els cinc punts, per tant és una torre molt ben proporcionada.

Una torre modernista a Ullastrell
A Ullastrell, població propera a Terrassa en direcció a Martorell, hi ha un temple molt digne aixecat amb l'esforç i l'estalvi dels seus habitants cap a mitjans del segle xix a base d'una sola nau amb volta de canó seguit acompanyada d'una gran capella fonda del mateix estil. La seva façana principal va ser bastida amb un bonic i original joc de maó vist que fa requadres i motllures amb una finestra central semicircular per il·luminar el cor. Al capdamunt, l'arquitecte Lluís Muncunill hi va eixecar un campanar en estil modernista cap a principis del segle xx. Té planta gairebé quadrada de quatre metres per quatre aproximadament, els caires esbiaixats reforçats per semicolumnes adossades i coronat per una cornisa abossellada, tot a base de maó vist rogenc, com la resta del frontis i, per damunt de la cel·la oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, amb una campana a cadascuna, una bonica cúpula lleugerament apuntada queda recoberta per un joc de rajoles blanques i blaves. La seva alçada, des del terra del temple, fa 27 metres i mig i aconsegueix una esveltesa de sis punts i escaig, ben notable. Situat a la part alta del poble, el campanar és visible des de tots els punts de l'entorn obert a Montserrat i a Sant Llorenç i amb una magnífica vista.

Un campanar no gaire alt i molt visible a Viladecavalls
A Viladecavalls, a més del temple parroquial bàsicament neoclàssic que aprofita alguna estructura romànica d'un temple anterior, hi ha de notable la capella del Santíssim, aixecada perpendicularment a la nau major en estil neogòtic per Lluís Muncunill entre el 1901 i el 1911, ara fa poc més de cent anys. Els seus finestrals estan ornats amb vidrieres de colors que representen imatges en aquell estil típic anglès de l'època que anomenem prerafaelita, una última manifestació del romanticisme. La façana de l'església i les del campanar presenten un arrebossat blanquinós amb una senzilla decoració a base d'arcuacions cegues que ens recorden el romànic i que donen un aspecte al temple que no concorda amb el seu interior. El campanar de planta rectangular, de tres metres i mig per sis de costat no és pas massa alt ja que només arriba als 18'50 metres i té tres punts d'esveltesa, però està ben situat a la part alta de la població i fent angle i cantonada al sud-est de forma que és visible des de tots els punts. Té quatre campanes i l'escala que puja primer al cor, en travessar-lo i passar a la banda del campanar, es troba amb estructures romàniques del primitiu temple. En tenir planta rectangular amb el costat llarg el doble que el curt, fa pensar que en aixecar-lo es van aprofitar com a fonaments les bases de l’antiga església romànica.

Santa Maria de Toudell
A can Trias, als afores de la població, en terres properes a Terrassa, adjunta a una masia, l'ermita de Santa Maria de Toudell, senzilla però força ben conservada tot i que no té culte i que sembla que el bisbat no se n'ocupa, té un alt i bonic campanar de planta rectangular de tres per quatre metres més o menys. Hi ha finestres obertes només al capdamunt, a la cel·la, geminades a les bandes nord i sud, i grans de mig punt als altres dos costats com perquè hi poguessin allotjar, en èpoques posteriors al romànic, grans campanes que obliguessin a eliminar les massa estretes primitives finestres geminades romàniques d'aquelles bandes. Avui no hi ha campanes, perdudes les que hi havia abans del 1936. Una escala de fusta de mà arriba fins a un primer pis també de fusta. Cap d’aquests elements no es troben en massa bon estat. A partir d'quest pis, no hi ha cap altra manera, avui, d'accedir a l'estança on s'ubicaven les campanes. Tant el temple d'una nau coberta amb volta de canó com el campanar tenen murs de pedra carreuada matusserament amb peces de colors blanc, negrós i rogenc barrejades. Juntament amb un absis semicircular sense cap ornamentació exterior o interior i amb una portalada en arc de mig punt amb notables dovelles i carreus grans ben escairats forma un conjunt ben estimable i que hauríem de valorar i conservar.
Alguns campanars singulars: Castellar, Sant Celoni, Ullastrell i Viladecavalls

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès.

Església de Sant Celoni dedicada a Sant Martí.

Església d’Ullastrell.

L’església de Viladecavalls.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara