En Joan Busquets (nascut el març de 1941) vivia amb la seva mare al carrer de Narcís Menard, davant l'ajuntament de Rubí. El terrat de la casa es va convertir en una piscina i va començar a vessar aigua. El carrer era un riu i cobria els dos graons de la porta de l'habitatge. La casa, però, s'inundava per darrere, ja que l'eixida era una bassa: “Vaig rebentar la tàpia per fer baixar l'aigua cap a un pati més gran”. Era la primera situació amb què es va trobar aquell jove de 21 anys que el 25 de setembre havia tornat de treballar de Barcelona amb un tren que s'anava aturant a causa de l'aiguat.
D'entre la molta gent que es va aplegar davant de la Casa de la Vila, Busquets es va reunir amb l'amo de can Mosques, el conglomerat de fàbriques de la zona del riu, i els dos germans Boada, que hi tenien un taller de maquinària. Van baixar cap al barri de l'Escardívol i es van trobar amb “una gran platja”. De totes les cases només es veia un edifici de dos pisos amb gent enfilada al damunt: “El soroll era irreproduïble”.
La catàstrofe de l'Escardívol començava més amunt de la riera, prop de la Font del Bullidor, on el corrent havia arrencat tota una arbreda. Els plàtans, immensos, van tapar el pont de l'Escorxador, i quan aquest va cedir, el cap del riu es va endur tot el barri en qüestió de minuts: “Del fang només sortien dos ferros de la caixa del camió d'un taller”. El grup de Busquets va intentar aproximar-se més a la zona, però l'aigua “vessava cap amunt” pel carrer de Terrassa.

L’epopeia d’un jove de can Mosques
Sí que s'hi va posar el fill dels porters de can Mosques, d'uns 25 anys. Vivia al poble amb els avis, i en veure com havia quedat el que era casa seva es va llançar per recuperar els pares. El corrent se'l va endur i, “encara no se sap com”, va superar el pont del tren i va anar a espetegar, amb vida, al camp de futbol. Va anar a l'estació i des d'allà van donar l'alerta a les autoritats.
Amb un camió, la colla de Busquets va dirigir-se cap a can Calopa, prop de Castellbisbal, on el riu fa una mena de delta i hi havia fruiters: “De ben jove hi anàvem a caçar bolets”. El que es va trobar, però, distava molt del paratge idíl·lic: “Fins aleshores només havia vist la meva àvia morta, al llit, però el primer cadàver va ser com una pel·lícula de terror: una mà que sortia d'entre la brossa: encara se m'apareix en somnis”. Després d'aquest, en van recuperar molts més durant tres dies.
Joan Busquets assumeix el contrast entre l'energia que tens als 20 anys i la gravetat de la situació: “Ets molt valent, però quan arribes amb una criatura de 7 o 9 anys morta a coll i un familiar et cau fulminat al davant, això et deixa marcat per tota la vida. Cinquanta anys després, continuo i continuaré tenint aquesta experiència ben viva”. Actualment Busquets està jubilat i viu a la Creu Alta de Sabadell.