No, no són una família de sang, estricta, que d'aquestes també en passen pels Retrats de família de Vallesos, però la seva música els emparenta en un aire de família i els localitza curiosament en un territori, el vallesà, on amb l'acordió diatònic a coll han anat fent sense dir-s'ho una mena de fusió entre la rumba i la cúmbia, que han batejat amb el nom de rúmbia. I si són coneguts els mítics festivals anglesos Monsters of Rock, al Vallès podem parlar dels Monstres of Rúmbia. Perquè la rúmbia és d’una mena de bèstia vallesana que, sorgida entre finals dels noranta i els primers anys del segle xxi, té la seva gènesi en la cultura popular.

Mutacions
Des de Dusminguet a La Carrau, Rauxa, Pomada, Pareras-Parellades, Tetuà i Batak, passant per La Pegatina, Assabè, Els Catarres o la Troba Kung-fu, “tots aquests conjunts són fruit de les mutacions produïdes per efecte del contacte i la fusió entre generacions i espais sonors festius, com ja havia passat amb l’Orquestra Galana o La Plateria”, tal com explica l’acordionista sabadellenc Carles Belda, que és tot un exponent d’aquest so que beu d’una instrumentació tradicional.
De denominació d’origen del Vallès, tot aquest estil musical propi entronca amb les ensenyances del romancer Jaume Arnella i del mestre de la rumba catalana Gato Pérez i amb el substrat del poti-poti dels Balls de Gitanes comarcals i les vivències dels envelats de Festa Major. “A més a més de la rumba i la cúmbia, a la rúmbia s’hi barreja sense miraments ni complexos tot el que havíem cantat i ballat: havaneres, rock, reggae i ska, valsos i el que calgués per ser i fer feliç”, explica Carles Belda.
Els protagonistes d’aquesta família musical argumenten que la “rumba diatònica” és com el seu nom i cognom. El músic garriguenc Joan Garriga explica que per a ell “la rúmbia és tenir un acordió entre les mans i resoldre cadascun dels ritmes amb l’instrument i així tocar sense embuts i fer ballar el públic”.
Aquest producte vallesà és fruit d’una cadena que ha anat passant de generació en generació i que també ha tingut alguna mutació en d’altres indrets del país. És el cas del grup banyolí Germà Negre i també de Les Absentes al Solsonès, la Terresseta de Preixens a l’Urgell, a més a més de Marcel Casellas i Marc del Pino al Baix Llobregat.
Aquesta baula que enllaça amb el carrer, la plaça i la taverna, ja té al Vallès tres generacions. Tetuà és una de les joves fornades que té per protagonista el so característic de l’acordió. El seu cantant i acordionista, Marçal Ramon, explica que ell i Pol Aumedes, de Batak, formen part d’aquesta darrera generació i que els seus predecessors i consellers han estat noms com Carles Belda, Joan Garriga, Cati Plana i Guida Sellarès.