L’Aliança de Lliçà d’Amunt, batec del poble

Creat l’any 1925 per l’empenta de la pagesia local, l’actual ateneu L’Aliança és un signe d’identitat permanent

Ramon Vilageliu (text)

Quan a l’any 1909 es va inaugurar la carretera que travessava el poble de cap a cap i que, engravada i compactada, permetia circular sense patir per no sortir de trilla, la pagesia de Lliçà va començar a sentir, de lluny, la remor insidiosa de la modernitat. Justament a peu de carretera, des de 1916, l’edifici de l’ajuntament ja vinculava administrativament els habitants de la zona que, de 1835 ençà i per Reial Decret, era un municipi independent del que havia estat la Baronia de Montbui. Lliçà d’Amunt, doncs, començava a bategar. El batec, però, encara era ben esbarriat, poc concret.
Alhora, arreu del país, havia anat creixent la necessitat d’associar-se, de fer un pas més enllà de la pura trobada a la taverna i, així, a l’octubre de 1925 naxia a la barriada de la Sagrera la Sociedad la Alianza presidida per Josep Rocarias, amb “fines puramente morales y de carácter cultural”, però també per donar sentit i continuïtat a l’impuls de trobar-se, riure i ballar. Poc després, vist que al Blinco (el petit local de la Sagrera on s’havia instal·lat la sala de ball dominical amb un terra d’empostissat inestable i bellugadís) no podia encabir ni els socis, l’Aliança va començar a planejar l’edificació d’un local propi, amb bar, sala de ball i teatre alhora. El setembre de 1926, sent president Josep Sala i Sanromà, el nou local batega amb força.

Junts i forts
I amb el nou local, l’Aliança, ara sí, esdevé l’ànima de Lliçà d’Amunt. L’Aliança s’encarrega de la Festa Major i, alhora, comença a encabir-hi seccions, com la Secció Coral (un cor claverià amb arrels en l’Orfeó Llissaní des de 1916) que, des de 1928 i en diferents etapes, ha perviscut fins avui. “Ajunteu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures i estimeu-vos i sereu feliços”, el lema de Josep Anselm Clavé va començar a formar part també de l’Aliança que, així, va anar creant vincles entre la població lliçanenca, que va identificar-se amb l’Aliança d’una manera natural, concreta. Tant és així que l’any 1933, quan l’Aliança celebra l’estrena del nou estendard pel seu Cor, l’ajuntament canvia el nom de la carretera que passa de dir-se Mossèn Ramon Blancafort a l’actual Josep Anselm Clavé.
Ben concreta també va ser una de les primeres discussions entre membres de la junta de l’Aliança. L’any 1931, enmig d’un clima polític encès per la proclamació de la República, la polèmica de cedir o no l’orquestra contractada per l’Aliança per tocar a la missa de Festa Major que s’havia de celebrar a la parròquia de Sant Julià va provocar discussions i algun renec. La votació i l’acord de no deixar l’orquestra a l’església va provocar dimissions a la junta i una esquerda a l’entitat lliçaneneca. Així i tot, aquest moment efervescent també va propiciar que les actes de la junta es comencessin a escriure en català i també que desfilessin pel poble les orquestres de més prestigi del moment.

Aturada i tornem-hi
La Guerra, però, ho va esguerrar tot. L’aturada inicial de les activitats de l’Aliança i, més tard, el canvi d’inèrcia que va provocar es pot resseguir en les actes que tornen a redactar-se, una altra vegada, en castellà, saludant així el règim que va estroncar aquell impuls associatiu. Tot i així, el juny de 1950 ja es reprenen les sessions de cinema alhora que es compra una màquina de cinema sonor i es programa una pel·lícula cada diumenge (menys el darrer de cada mes que es dedicava al ball).
Potser ballant ballant el batec de Lliçà havia tornat a bombar. I l’Aliança també havia començat a acollir Els Pastorets que l’any 1949 s’havien iniciat per l’empenta de l’església i que, aviat, van generar el primer grup de teatre que va acollir l’Aliança. La tradició del teatre i concretament dels Pastorets van arribar al seu punt de màxima esplendor a inicis dels anys noranta quan van esdevenir una referència i se’n van arribar a fer dotze representacions, de l’anomenada que tenien a tot el país.

El cinquantenari
De mica en mica l’Aliança va aglutinant l’activitat que Lliçà va generant i, així, durant els inicis dels anys setanta els projectes, a l’Aliança, es van multiplicant: reforma de la sala, construcció d’un espai per a l’incipient i vigorosa secció de tennis taula i, l’any 1973, la inauguració d’una pista poliesportiva és un gran esdevenimemnt amb actes de tota mena, a més de la preseència de totes les seccions esportives de l’entitat i de la resta d’entitats del poble. Ara, l’Aliança més que mai és un element constitutiu del sentit d’identitat lliçanenc.
Per acabar de mostrar aquesta identificació, el 1976 es celebra el cinquantenari del naixement de l’entitat. La junta de l’Aliança en vol fer una gran celebració i crea diverses comissions que s’encarreguen de vetllar per la dignitat de la festa i, a més, per a la realització de la medalla commemorativa contacten amb l’escultor Josep Maria Subirachs i li encarreguen un element emblemàtic: la medalla Licinius. L’antropònim que dóna nom al poble i l’Aliança queden sempre més units i s’acompleix allò que deien els socis iniciadors de l’entitat que “ser d’Aliança era ser de Lliçà”. Aquell mateix any 1976 es crea l’Agrupació sardanista l’Aliança i a partir de 1980 l’ajuntament i l’entitat, colze amb colze, organitzen conjuntament la Festa Major. Són anys de creixement: el 1980 neix la Coral i el 1986 l’Escola de Música de l’Aliança, com a noves seccions centrades en el coneixement musical.

Noves propostes, nous temps
L’augment considerable d’activitat en tots els àmbits i el capteniment per aglutinar a l’Aliança tot el potencial creatiu del poble va fer que el 1990, en motiu del seu 65è de l’entitat la Federació d’Ateneus de Catalunya en destaques aquest la trajectòria amb un diploma. L’Ateneu l’Aliança, doncs, després de passar per moments complicats es refà amb noves propostes i nous temps en què destaquen els Concerts de rock, el Joc de pistes, les Nitades o la creació del Premi al Lletraferit de creació literària, de periodicitat biennal.
L’actual president, Jordi Padró explica que “el repte de l’Aliança continua sent esdevenir un referent de cultura de participació, obert, on tot el poble hi tingui cabuda i les persones s’hi puguin sentir protagonistes”. Avui, amb més de 600 associats, l’Aliança segueix omplint d’activitat i compromís Lliçà d’Amunt.
N’és el batec; ara, ferm, eixordador.
L’Aliança de Lliçà d’Amunt,  batec del poble

Jordi Padró, l’actual president de l’Aliança, davant de l’històric edifici de l’entitat que, esclar, ha donat nom al carrer. Foto: Ramon VIlageliu.

La portada de la publicació que es va editar en motiu del cinquantenari de l’Aliança, amb una imatge de Josep Maria Subirachs.

Una imatge de l’edifici de l’any 1952, engalanada per la visita de la imatge la Mare de Déu de Fàtima a Lliçà. Foto: Jaume Cladellas.

Ball de gala en la commemoració del 3er aniversari dels Balls de Saló, l’any 1984. Foto: Màrius Gómez.

Un moment d’expectació en les primeres edicions del Joc de pistes de l’Aliança.

Tot el poble al carrer en la diada de benedicció del nou estendard de l’Aliança, amb tots els cors de Clavé convidats a la festa que omplien tot el carrer, al davant de l’Aliança. Foto: Isidoro Bellavista.

L’esport, actvitat física i sentit de pertinença

L’activitat esportiva és un dels gran actius de l’Aliança i les seccions de handbol, bàsquet, futbol sala, escacs o tennis taula han estat el punt de trobada lliçanencs i lliçanenques de totes les edats. Així, l’Aliança ha estat el marc on s’ha desenvolupat bona part de l’activitat esportiva de Lliçà i, a més d’aquests esports que han tingut equips federats, la sala de l’Aliança ha viscut vetllades de billar amb tornejos de nivell i que també va arribar a ser-ne una secció activa.

Balls de Saló, Festa anyal, Juguesca...

Durant un decennni llarg, de 1982 a 1992, el Balls de Saló organitzats per l’Aliança van ser una referència de gran volada a banda d’esdevenir punt de trobada i de lleure arrelat pel jovent vallesà. L’Orquestrina Galana, La Vella Dixieland, L’orquestra Mandolina i tantes altres van anar-se alternant cada mes, educant l’oïda d’una audiència creixent des del primer moment. I si la Festa Anyal i el seu Joc de pistes havia nascut per donar protagonisme el soci, la Juguesca, nascuda uns anys després ha esdevingut el puntal principal de la Festa Major lliçanenca, una vegada l’ajuntament ja es va fer càrrec d’organitzar-la. A més, des de finals dels noranta la Festa de Sant Jordi, la Tapaladejada i el Bram del Drac han esdevinguts els nous estendards de l’Aliança.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara