Hores d'araUn llibre de l'historiador Joan Garriga recupera la figura del Doctor Alfred Canal
El volum es va presentar el 13 d'abril, a la Sala Tarafa de Granollers, en el que també va ser un homenatge al ciutadà represaliat pel franquisme
L'eminent metge i ciutadà granollerí Alfred Canal i Comas (Granollers, 1884-1942), represaliat durament pel règim franquista per la seva activitat cívica i humanitària, ja té finalment un llibre que recupera i dignifica la seva memòria. L'editorial Gent i Terra, editora de la revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni, ha impulsat l'edició d'un ampli treball literari i de recerca històrica de l'advocat i historiador Joan Garriga i Andreu que s'acosta a la figura de l'intel·lectual i home d'acció que va ser Alfred Canal, condemnat a reclusió perpètua en un judici militar sumaríssim per les seves conviccions liberals, democràtiques i catalanistes.
Titulat 'Cartes sense adreça al doctor Alfred Canal' i prologat per l'escriptora Isabel-Clara Simó, el llibre es va presenta el 13 d'abril passat, a la Sala Tarafa de Granollers, en un concorregut acte que també va ser un homenatge ciutadà a qui va ser fundador de l'Esport Club Granollers i de la Policlínica del Vallès; primer director del setmanari La Gralla; director de l'hospital comarcal de Granollers; president de la Creu Roja a la ciutat; director mèdic de l'hospital Gernika de Canovelles per a infants bascos refugiats de la Guerra Civil, entre d'altres iniciatives. A l'acte també hi van participar l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral; el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, David Ricart; el vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Martí Pujol; i el president de la Junta comarcal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona al Vallès Oriental, Xavier Saura. Aquestes institucions han col·laborat en l'edició del llibre.
Estudiós i pioner en diversos àmbits de la medicina, el doctor Alfred Canal va ser durant molts anys membre de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, fins i tot en un període tan difícil com el del conflicte bèl·lic.
Precisament va ser el mateix Joan Garriga, autor del llibre, qui l'any 2008, emparant-se en legislació de recuperació de la memòria històrica, va reclamar al ministeri de Justícia espanyol el restabliment de la dignitat personal d'Alfred Canal. Cinc anys després, el ministre Alberto Ruíz Gallardón va reconèixer el caràcter radicalment injust de la seva condemna i de les seves sancions i de la violència que contra ell s'havia exercit.
Una novel·la de no ficció
Després de rastrejar tota mena d'arxius en una llarga tasca d'investigació, Joan Garriga s'acosta a la figura del doctor proscrit a través de cartes personals que li adreça -sense haver-lo conegut en vida- en un estil novel·lesc i un to íntim que no impedeix que a vegades tingui un estil desenfadat. Garriga "és l'amic íntim, qui es lamenta amb ell, pregunta i estimula el seu interlocutor", tal com destaca Isabel-Clara Simó al pròleg, que sosté que "sense perdre ni una engruna de rigor, s'atansa al personatge, el fa seu -i nostre-, l'increpa, li pregunta, l'anima i plora amb ell". La reconeguda escriptora alcoiana conclou que el llibre "s'ha de llegir com una novel·la de no ficció, que és exactament el que és" i recomana que "en els moments més commovedors el lector recordi que a tot Europa el feixisme encara hi és i que l'ou de la serp hi sobreviu".
Recuperar un referent
Les cartes de Garriga es complementen amb abundant material documental sobre els nombrosos articles periodístics i treballs científics i de temàtiques diverses que va escriure Alfred Canal, així com amb fotografies representatives de la seva vida. El volum -de 550 pàgines- ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, l'Ajuntament de Granollers i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. L'edició del llibre suposa per a Gent i Terra "una gran oportunitat per contribuir a donar a conèixer i a reivindicar una figura referent de l'acció cívica dels anys de la República i anteriors, que va ser castigada impunement pel règim franquista i que ha estat injustament silenciada fins els nostres dies", segons Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, que en són els editors.
