Carregat de romançosAteneus populars, cultura i llibertat
Quan el segle vint comença
–crec que això s'ha d'explicar–
l'educació encara estava
pitjor que com ara està.
Us diré, a tall d'exemple,
un detall que deixa mut:
que en tot el que és Barcelona
hi havia un sol institut.
Està clar que sols hi anaven
gent de bona posició:
van haver d'espavilar-se
els obrers pel seu cantó.
I van sorgir aleshores,
amb empenta singular,
tot d'ateneus i de centres
d'educació popular.
I ja tens que en Joan Amades
en un d'aquests s'encabí:
l'Ateneu Enciclopèdic
Popular, barceloní.
Allí aprengué l'esperanto
i el propagà amb gran anhel,
va agafar-s'ho amb tanta empenta
que en fou apòstol fidel.
La secció d'Excursionisme
féu que un nou món se li obrís,
amb gran afany de cultura
recorré tot el país.
I va començar a recollir-ne
tradicions d'allà i d'aquí,
rondalles, cançons i dites,
publicant-ho al Butlletí.
Fent tot això coneixia
un home que era un bonàs,
gran músic, millor persona,
era el mestre Joan Tomàs.
Sortint tots dos, com sortiren,
d'aquells ateneus obrers,
van difondre el que estimaven,
treballant junts sempre més.
No venint del Noucentisme
si no d'un ambient obrer,
no és fàcil que et reconeguin
els prohoms i gent de bé.
I alguns, no tots, l'ignoraven
i el tenien per beneit,
li perdonaven la vida
com a en Salvat-Papasseit
