Els nous casals populars

Una modalitat d'ateneisme JOve, d'arrel alternativa i independentista, s'organitza arreu, en una xarxa d'una vintena de centres espigolats pel territori vallesà

David Ramon (text i fotografies)

Una nova fornada de casals populars coloreja el Vallès a joc amb els ateneus centenaris. Els recent arribats sorgeixen dels moviments socials, al marge de les institucions i amb senyes d’identitat ben explícites: la gestió horitzonal, l’antifeixisme, l’esquerranisme i, ben sovint, l’independentisme. El ressorgiment dels casals populars reuneix i mobilitza col·lectius, entitats i persones particulars. El dia a dia en aquests espais d’idearis elevats dóna fe que la societat es pot organitzar de manera diferent. Cadascun d’ells amb les seves peculiaritats locals i fundacionals, tenen un grau d’influència sobre el seu entorn immediat.
Els casals Quico Sabaté de Sant Celoni i Can Capablanca de Sabadell celebren quinze anys enguany. Són dels més ‘antics’ d’entre els de la nova camada. Ambdós han esdevingut referents per a tots els que han vingut després, i que s’han coordinat a l’associació de Casals Populars dels Països Catalans. En Xavier Pellicer, del casal sabadellenc, explica que el ressorgiment dels casals s’explica en bona part per la gent “desenganyada amb la Transició”, que es va començar a organitzar cap als 90 del segle passat. Un passeig per algunes d’aquestes entitats palesa uns moviments ben vius. Un bon senyal és el protagonisme notori que algunes candidatures anticapitalistes, forjades entorn dels casals, van assolir a les eleccions municipals de 2015 i que ara ostenten importants quotes de representació a la comarca. Els gestors dels casals hi treuen importància: el que els amoïna és el dia a dia dels col·lectius de base. N’hem visitat tres, que podrien representar el tarannà de la resta del Vallès.

Buirac, fent diana a Cerdanyola
El Casal Popular i Cultural Buirac de Cerdanyola es posa en marxa el 2013, a partir de l’experiència del local La Clau, i també de La Verema, que va ser l’embrió del grup organitzador de la Festa Major Alternativa i dels primers espais de trobada dels col·lectius anticapitalistes. Gràcies a aquests inicis es van reunir els primers diners per llogar i condicionar el local llogat al cèntric carrer del Torrent, el Buirac.
L’espai central és una nau de notables dimensions amb un petit escenari per a actes per a diverses desenes de persones, però habitualment es distribueix en espais tan diferents com una biblioteca, una zona infantil (de joc i formació) o la ‘barra’ d’autoservei, prop de la qual unes taules conviden a celebrar-hi trobades. En un espai lateral hi trobem el magatzem i, a l’altell, dues petites sales de reunions. Com en d’altres casals, sentim: “El magatzem és molt important. És el símptoma de tota l’activitat que fem al carrer. Si el trobes una mica desendreçat és perquè aquí no es para”.
Buirac, que deu al nom al carcaix o beina per a les fletxes, és formalment una associació que aplega tant particulars com col·lectius o associacions: “El tronc comú és l’espai que compartim i el respecte”, detallen de forma coral representants de la Gestora: l’Ismael, el Dani, la Judit i la Laura. “Tots som gent amb ganes de col·lectivitzar. Tenim inquietuds com la lluita social, pel territori, els drets laborals, el feminisme,...”, però també hi ha discrepàncies, com els que són llibertaris i els socialistes, els independentistes,... “Cadascú té les seves prioritats, però la base és comuna”.
Les ‘fletxes’ que armen el Buirac són la colla de la Martineta, la bèstia de foc que anima les festes cerdanyolines; el col·lectiu feminista La Figa Rebel; els llibertaris Mala Herba; l’Assemblea de Joves Independentistes de Cerdanyola (AJIC); els organitzadors de la Festa Major Alternativa; i el col·lectiu de consum sostenible ‘S’ha acabat el bròkil’. També hi vénen esporàdicament d’altres associacions i particulars. L’activitat del Buriac s’estén més enllà de la superfície del local. A pocs metres del mateix carrer del Torrent, la taverna La Menuda complementa els espais de trobada i dinamització del casal popular.
Un altre col·lectiu gestat entorn del Buriac és la candidatura política Compromís per Cerdanyola, que representa les inquietuds socials dels col·lectius del Buriac a l’ajuntament: “Ara tenen local propi, però tot va començar aquí”. I amb prou èxit: a les darreres eleccions municipals, el Compromís va entrar al consistori amb cinc regidors de 25, i el cap de llista, Carles Escolà, és l’alcalde de la ciutat de 60.000 veïns.
Al marge d’aquesta eventualitat, la gent de Buirac segueix aspirant a ser una referència en l’activitat de base i de carrer: “El nostre horitzó és obrir-nos al poble, implicar-nos amb el veïnat i consolidar-nos com a espai per a la dinamització i l’autogestió”, i sempre seguint els “grans objectius de cada col·lectiu: la independència, el feminisme, la justícia social, el llibertarisme,... Si els col·lectius estan forts, el Buirac està fort”, conclouen.

L’Esquerra de Badia
Entre els més peculiars dels Casals Populars del Vallès hi trobem L’Esquerra de Badia. A diferència de la majoria de casals, L’Esquerra va néixer com a local d’una formació política, Alternativa d’Esquerra de Badia (AEB). Amb tot, “volíem imitar els casals independentistes, invertir la dinàmica de dalt a baix”, explica Juan Carlos Santervás, un dels membres de l’equip coordinador del casal. Per això l’espai de la plaça de la Sardana va obrir les portes a d’altres entitats del poble: ha acollit el Banc del Temps, l’Assemblea d’Aturats de Badia, el Club de Lectura, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), així com els Amics del Cinema Zinexin: “Una de les curiositats és que aquí la mitjana d’edat és alta i hi passa molta gent gran”
L’espai està format per una sala d’uns quaranta-cinc metres quadrats i es complementa amb un soterrani, on hi ha el magatzem i s’hi poden fer petites reunions, si el local principal està ocupat: “Quan arriba el bon temps, la plaça és una extensió del local”. La festa de l’aniversari de L’Esquerra, al setembre, ja és un esdeveniment per al veïnat. El Casal es va posar en marxa el 2009. Inicialment eren gent provinent del Partit Comunista Català, d’Esquerra Unida i Alternativa, d’Iniciativa per Catalunya,... “Érem gent del moviment veïnal, radicals d’esquerres crítics –a nivell local– amb ICV-EUiA,... i hem picat pedra al barri”. Malgrat aquestes intencions fundacionals, una de les obsessions dels artífexs de l’Esquerra és “despartiditzar” l’activitat del casal. Per exemple, la coordinadora que la gestiona no és “del partit”, sinó que són aquí amb un projecte del teixit associatiu: “Portem el casal col·lectivament”.
L’ideari del casal està ben marcat: “Antifeixisme, antihomofòbia i antiracisme”. I l’independemntisme? No és un requisit per formar part del casal, però “alguns ho som, i L’Esquerra és membre de la l’associació de Casals dels Països Catalans”. Santervás té clar que ˝no cal exhibir tota la simbologia independentista, sinó anar fent feina, com un element més de tota l’activitat”.
Unes 150 persones passen pel petit local al llarg de la setmana. El repte ara és garantir un relleu generacional en el lideratges: “Tots els que ho vàrem iniciar ja estem al voltant dels 30/40 anys i tenim compromisos familiars. Ara toca als més joves posar-se al davant”.
Un altre exemple de casal popular al mateix Sabadell és la notòria activitat de L’Obrera, a l’avinguda de Barberà, i a Sant Quirze hi trobem la Trinxera; a Sant Cugat Cal Tamarai, i a Barberà el Tangram; i a Terrassa L’Atzur. A Granollers, el casal L’Esquerda va estar actiu durant 10 anys i els seus impulsors segueixen treballant amb els mateixos fins des d’altres col·lectius. La llista de casals populars, però, és infinita. Aquest maig, tots els casals dels Països Catalans s’han reunit a Felanitx (Mallorca) per compartir experiències i trobar sinergies que potenciïn la seva activitat. En bona part, la dinamització de l’associació nacional es fa des del Vallès.
Els nous casals populars

Una imatge del Casal Popular i Cultural Buirac de Cerdanyola.

El logo que commemora els quinze anys del casal Quico Sabaté de Sant Celoni.

El Casal de l’Esquerra de Badia.

Can Capablanca, sobrevivint d’èxit

Els diferents promotors dels casals vallesans ho diuen amb paraules diferents, però es podria resumir amb què “Can Capablanca juga a una altra divisió”. El casal sabadellenc és un dels més veterans entre els nous casals populars. Amb més d’un centenar de socis, el casal ubicat al barri de Gràcia és un dels més grans de la comarca, des que fa dos anys es va ampliar amb la nau adjacent anomenada La Quartera. Es tracta d’una sala polivalent per a unes 200 persones, complementada amb altres espais de reunions als nivells més elevats.
Cada setmana, unes 400 o 500 persones passen pel local del carrer del comte Jofre. El nombre i la rellevància dels col·lectius vinculats és notable, i per tant l’impacte social encara ho és més. Fins i tot hi funciona una ràdio en línia, Ràdio Trama, impulsada pel Moviment Popular de Sabadell, que emet dos programes de forma regular.
La història del casal independentista sabadellenc comença l’any 2000 al carrer de les Paus del centre de la ciutat: “Al principi només era un local impulsat per un moviment molt estudiantil que posava en dubte l’oasi català en un moment en què l’independentisme era minoritari”, explica Xavier Pellicer, membre de la gestora del col·lectiu sabadellenc. Als orígens de tot plegat cal veure-hi elements locals molt determinats: “El moviment ja neix com a crítica al Sabadell de l’alcalde Antoni Farrés, sobretot perquè es van anar desmobilitzant els moviments del postfranquisme. La posterior era Manuel Bustos, més allunyada de l’ideari de Can Capablanca, “ajuda a cristal·litzar el casal” però “sempre hem procurat anar més enllà, plantejant propostes avançades, no només a la contra”. L’anticapitalisme, la defensa del territori, la creació d’una xarxa potent dels moviments de base, i crear un teixit veïnal, són les fites del casal, que també es defineix pel que rebutja: “Som antiracistes, antihomòfobs, antisexistes,...”.
Can Capablanca abriga entitats com la Comissió de Festes Populars, dues cooperatives de consum col·laboratiu (el Teixit de la Terra i Treu Banya), els col·lectius dels Moviments Populars de Sabadell, la Plataforma pels Afectats per la Hipoteca (PAH), la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), el Club de Bitlles, i les dues formacions polítiques que tenen el seu local al mateix espai: la Crida per Sabadell i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que es van presentar juntes a les municipals del 2015 i són la segona força del pacte que governa a l’Ajuntament. Respecte aquest paper polític, Pellicer considera que els resultats electorals i la representació consistorial “són conjunturals”. Can Capablanca “transforma la societat des del carrer, i anar fent xarxa: l’èxit electoral només és la conseqüència, però Can Capablanca no treballa per guanyar unes eleccions”. Si fos així correria el risc que es desactivi el casal popular: “No pot passar que les institucions desmereixin el carrer”, com va succeir als anys 80: “Hem fet de gra al cul i hem estat una escletxa de resistència”.
Una de les peces fonamentals de l’activitat constant a Can Capablanca és, sens dubte, el bar-restaurant al voltant del que passa tot plegat. La cooperativa Flama Roja és la responsable de dinamitzar aquest espai. Però l’“èxit” de Can Capablanca és la filosofia de treball, que és un fi en ell mateix, no “un instrument”. Can Capablanca ofereix “un espai obert i algunes eines. El motor són les entitats”. Al Capablanca s’hi fan tallers de teatre, de dansa, cicles de xerrades de tota mena, una lliga de botifarra regular,... i per Nadal el tradicional Quinto, que pren relleu al de L’Industrial.
El finançament del casal és a base de les aportacions dels socis i dels col·lectius: “Les associacions paguen diferent segons el volum d’activitat, o bé si es tracta d’entitats d’ajut social”. Pràcticament no hi ha hagut mecenes, i per finançar el projecte el casal sosté un crèdit amb una banca ètica que finança projectes socials.
El moviment a Can Capablanca es troba al límit del que és una gestió voluntària, i requeriria una dedicació remunerada. De moment, però, no es pot permetre pagar cap tècnic. Això porta al principal “maldecap” per a la gestora: “Hem d’insistir en què la gent es corresponsabilitzi, perquè sembla que un casal d’aquesta envergadura vagi sol. No neguem que hi ha desgast i cal regeneració. Can Capablanca és i serà un projecte col·lectiu”. El referent sabadellenc no vol morir d’èxit, sinó sobreviure en la bona marxa.
Una recepta per no créixer desmesuradament és no ser els únics: “Ja no som el rovell de l’ou. Ara hi ha d’altres espais, i volem més capablanques fent el paper de proposta social de transformació. A Sabadell n’hi hauria d’haver a cada barri”.

Una imatge de Can Capablanca del barri de Gràcia de Sabadell.

Casals i Ateneus dels Països Catalans

Les ganes de compartir experiències i d’enxarxar recursos i empenta van fer néixer els Casals i Ateneus dels Països Catalans. “Cadascú des del seu espai, cadascú des de la seva independència, però totes i tots, els uns al costat dels altres, i compartint objectius comuns”, expliquen. Les trobades que anualment es van succeint a diferenents racons de la nació (i que aquest 2016 va fer-se a Felanitx), són punts centrals d’aquesta iniciativa que, al Vallès, ha comptat amb iniciatives com:
- Ateneu de Barberà Barberà del Vallès
- Casal Popular i cultural Buirac Cerdanyola del Vallès
- Casal Independentista Can Capablanca Sabadell
- Casal Popular Matadepera
- Casal Popular de Santa Perpetua de Mogoda
- Casal de l'Esquerra Badia del Vallès
- Casal Popular el Brot Montcada i Reixac
- El Centre Ateneu Democràtic i Progressista Caldes de Montbui
- El Local Ripollet
- Casal Popular El Renadiu Sentmenat
- Casal Popular la Guitza Sant Cugat del Vallès
- CSA La Impremta Sant Quirze del Vallès
- Casal L'Atzur Terrassa
- Casino Popular Cardedeu
- Casal Popular el Tabaran Mollet del Vallès
- L’Arrencada de Santa Eulàlia de Ronçana
- Casal l'Esquerda Granollers
- Casal Popular Quico Sabaté Sant Celoni

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara