Un nou Coro a Sentmenat, fet “per la patilla”

Un grup de voluntaris i jubilats reconstrueix l’ateneu cent anys després

Judit Permanyer (text)

El Museu Nacional Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va fer d’aixoplug el 16 de desembre passat d’un reconeixement poc comú i, paradoxalment, als antípodes de les inversions que van inspirar la seva construcció el 1929, per acollir-ne l’Exposició Internacional. Era la nit dels Premis Ateneus 2015, organitzat per la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC). Un dels guardons, dedicat al foment de la participació, va premiar La Patilla, un singular exemple de voluntariat i treball intergeneracional que impulsa des de fa nou anys un grup de socis i voluntaris de l’ateneu de Sentmenat, la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca, o el coro, com és conegut. El repte era i és la rehabilitació integral d’un edifici que, com molts ateneus centenaris, ha acusat de manera significativa el pas del temps. I que, també com la majoria d’ateneus, no tenia ni la més mínima possibilitat financera d’afrontar pressupostàriament de cop, ni a través de subvencions, la seva total rehabilitació.
Així que, l’alternativa va ser tirar pel dret. “La tasca que ens vam proposar el 2007 ratllava la inconsciència perquè a caldera vella, bony o forat” reconeixia l’actual president, Josep Permanyer, a l’escenari d’un pompós Palau Nacional de Montjuïc. Però la reconstrucció del “Coro” va començar “a lo tonto, sense ni proposar-nos-ho”, de la mà de l’anterior junta encapçalada per Cesc Permanyer i Anna Vilardell. Calia reconstruir la paret d’accés al teatre perquè amenaçava de desfer-se, recorden.
Un grup de joves van començar a trobar-se els dissabtes per picar-la i arrebossar-la de nou. Es trobaven “per la patilla”, i aquest va ser el detonant i embrió del grup de socis i voluntaris, majoritàriament del ram de la construcció, joves, professionals en actiu i jubilats, que es van consolidar mesos després com a artífex d’un somni: el Projecte de Reconstrucció Integral de l’Edifici “per la patilla”, per la cara. Una gran il·lusió col·lectiva i la força del treball han permès nou anys de dedicació intensa per part d’un grup d’una dotzena de voluntaris que, quan les dificultats de les obres ho han requerit, s’han ampliat fins a la quarantena.

Els socis, com fa cent anys
Sense intenció inicial, “La Patilla” ha emulat el que fa cent anys abans van fer alguns dels avantpassats dels actuals emprenedors i bona part de la classe popular de Sentmenat. Segons explica Jaume Verdaguer en l’exhaustiu llibre que recull la història del “Coro” amb motiu del centenari de l’entitat, un “esclat de voluntarisme” impensable va fer possible la construcció del “coro” a primers de segle xx. L’actual “Societat Coral” va ser construïda amb el treball voluntari i els estalvis dels obrers del tèxtil i pagesos de Sentmenat, que es van embrancar en la compra d’uns terrenys al bell mig del poble per poder fer-hi la seu de reunió i de cant. El primer edifici construït va ser el del cafè, el 1908. La sala d’actes (el teatre), va ser posterior, el 1911.
Tenint en compte la magnitud de les obres, un pot imaginar-se perfectament aquella primera 'megapatilla', en un context social de primers de segle passat, radicalment diferent, amb un societat classista i pobre.
El testimoni d’aquella generació explica que anaven a arrencar terra i a obrir fonaments fins a les dotze de la nit, a pic i pala i a cops de mall, a la llum de les llanternes d’oli, i a carregar carros de rocs i sorra a la riera havent sopat. Això després de les llargues jornades al camp. Els materials els aconseguien com podien, des dels milers de maons i rajoles que el rajoler de la bòbila de Can Palau havia fet al seu forn particular per cobrar-los quan la Societat Coral tingués diners, fins a aconseguir que a can Castellví de Barcelona cedissin bigues, bastiments, portes, finestres, i tota la fusta necessària per a les obres, gràcies a la generositat de dos fiadors.
Cent anys després, cada dissabte, un grup de voluntaris molt divers ha afrontat la reconstrucció dels dos edificis del “Coro” aportant-hi la mà d’obra, una part molt important del cost d’una rehabilitació així, que ha comptat amb el pressupost del Coro, i algunes subvencions de les institucions, minses en una conjuntura de crisi. En certa manera s’ha repetit el patró, perquè els 'patillaires', ja coneguts, han comptat amb la col·laboració d’industrials, constructors i comercials de l’entorn que s’han solidaritzat amb “la causa” i els han fet bons preus. Aquest grup plurifunció de voluntaris ha acabat generant uns llaços d’amistat que els van dur a agafar el relleu de la Junta en bloc fa 3 anys. Amb l’eina del Projecte constructiu dibuixat gràcies a la direcció del nou president, arquitecte de professió, la tasca de “La Patilla” s’ha instaurat com a cita sagrada setmanal, igual que el descans per esmorzar dels dissabtes. “Voler emular els nostres avis, ha sigut un repte”, reconeixen.
Un nou Coro a Sentmenat, fet “per la patilla”

Imatge actual de la Societat Coral Obrera la Glòria. Foto: Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca

L’últim repte: el teatre

L’origen de la “Societat Coral Sentmenatenca”, però, és anterior als dos edificis i no duia encara el cognom “d’Obrera”. Es va constituir el 1885 com a iniciativa d’un grup de treballadors del camp i de les fàbriques de teixits que, després de la llarga jornada de treball, es reunien a l'antiga cerveseria Valentí del carrer de Caldes. Bevent de les influències de les ciutats veïnes com Sabadell, van decidir formar un cor a rebuf del moviment impulsat per Josep Anselm Clavé. I fins avui dia, el cant coral, la música, el ball de gitanes, el teatre, les sardanes, el rock i l’excursionisme, han centrat les activitats del “Coro”, una entitat amb uns 800 socis.
Veient com s’ho han fet, es pot dir que els voluntaris d’avui han funcionat amb la professionalitat d’una petita constructora, comprant els materials i fent-se’ls transportar fins a la seu, per tenir-los a punt el cap de setmana i ser àgils. Han comptat amb col·laboracions externes per a les feines especialitzades com soldar les bigues, i han llogat una grua per al transport i instal·lació, quan ha calgut. Però el grup s’ha encarregat de tot, des de la feina més delicada i difícil que va suposar “recalçar l’edifici, que va ser com tornar a fer els fonaments del teatre de nou”, explica l’actual president, fins a instal·lar les bigues a la sala de música o a les noves llotges del teatre.
Del 2007 al 2014 va quedar rehabilitat l’edifici inicial: el Cafè, la cuina i el seu terrat, el Salonet, la terrassa, el vestíbul amb els passadissos i escala d'accés, Sala de Música, i part de la terrassa. I els darrers dos anys, han afrontat el repte més ambiciós: el teatre. Entremig, una campanya de recollida de diners batejada com a “Operació Rajola” va emplaçar a socis i amics a comprar i decorar rajoles de ceràmica que són les que vesteixen ara les parets del vestíbul del teatre. I a més, una quota extra de socis, també s’ha abocat a les obres.
Molts dels pagesos i obrers que van participar en la construcció inicial del “Coro”, van morir veient la “seva” estimada “Societat Coral” expropiada a la Guerra Civil. Molts anys després, l’actual junta i els voluntaris han pogut gaudir de l’ús del Coro reestrenat. En certa manera, han recollit el seu llegat i s’han fet seu el somni: “estem a punt d’aconseguir-ho. Tindrem edificis del Coro, per cent anys més”, diuen satisfets.

Els voluntaris de “La Patilla”, en plena feina de restauració de l’espai de les llotges de Coro.Foto: Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara