El Ciervo, l’ateneu sabadellenc amb nom d'anís

Amb un singular servei de barberia inclòs, la societat recreativa del barri de Gràcia ha recuperat enguany la secció coral que tenia des que es va fundar el 1922

Marta Fernàndez Prat (text) , Societat Recreativa el Ciervo (fotografies)

En entrar al local, en un recambró que fa de barberia, hi ha un senyor que, en veure’ns pel mirall, es treu el pentinador, s’aixeca ben pentinat i ens saluda donant-nos la mà. Sí, resulta que el local de la Societat Recreativa el Ciervo, a més de les taules de billar, de tennis de taula, de les del bar i d’un parell de televisors, també allotja un servei de barberia dues tardes la setmana. En Pere Ayguadé, soci de l’entitat des de fa més de quaranta anys i president durant la dècada dels setanta, aprofita el local per fer-la petar, jugar a cartes, tennis de taula i per fer-se tallar els cabells.
La llegenda vincula el nom de l’entitat amb els amos de la fàbrica de l’Anís del Ciervo. Una versió afirma que un dels amos va cedir el terreny a l’entitat a condició de posar-li aquest nom; una altra argüeix que el propietari de l’Anís va avalar la hipoteca. Sigui com sigui, el cert és que des de la seva creació, el 8 d'abril de l’any 1922, la Societat Coral Recreativa porta el nom d’El Ciervo.
La història i actualitat del barri de Gràcia de Sabadell només es poden comprendre si es té en compte el paper que hi ha jugat la SCR El Ciervo. Durant bona part del segle passat Gràcia va ser un barri eminentment industrial. Els treballadors de les fàbriques varen crear l’entitat per compartir-hi interessos culturals com el cant i el teatre, infraestructures per jugar a tennis de taula i l’oci en general.
Als inicis, el Ciervo l'integraven fonamentalment homes treballadors. En sortir de la fàbrica, anaven al local a fer-hi la cerveseta i a cantar, aprofitant l’embranzida catalana dels Cors de Clavé o a jugar. En aquell moment hi havia la secció d’escacs, la de teatre i la de ping-pong. “Abans jugàvem a ping-pong, ara n’has de dir tennis de taula”, fa mig burleta en Pere. De dones només hi havia les que hi feien teatre.

Entitat apolítica
A diferència de molts ateneus populars, la societat El Ciervo no va ser clausurada durant la dictadura franquista. Això es deu al fet “que és i sempre ha estat una entitat apolítica”, segons explica Marina Quelart, l'actual presidenta. I en Pere ho rebla quan comenta que als anys vuitanta una secció d’havaneres del Ciervo va participar en un acte polític que els havia demanat l’aleshores alcalde Toni Farrés. Aquell fet va provocar una discussió sobre la participació com a entitat en actes polítics que es va acabar amb l’escissió del grup d’havaneres.
Quan el cotxe era un bé escàs i exclusiu d’economies folgades, socis del Ciervo organitzaven sortides amb autocar un parell de vegades al mes i així compartien esbarjo i calçotades mentre coneixien altres indrets de Catalunya. A l’estiu l’autocar anava més lluny i s’arribava a Galícia, Andalusia... “El cotxe ha fet molt mal”, deixa anar en Pere amb resignació. “Això que tothom tingui cotxe fa que la gent ja pugui anar aquí i allà sol, amb la família o posant-se d’acord amb un amic i així es perd el sentit de col·lectivitat”, indica. I això fa que la gent, en sortir de treballar, ja no passi pel local a fer petar la xerrada.

Tennis de taula i teatre
Amb tot, l’entitat desprèn vitalitat. Compta amb 300 socis repartits en diferents seccions. Les de tennis de taula i la de teatre són les que sempre han estat més actives. La primera és formada per vuit equips (de més de 50 anys, de més de 60 anys i de més de 70 anys), reconeguts amb premis importants als campionats de Catalunya i d'Espanya. Enguany estan especialment contents perquè podran participar al campionat mundial de tennis de taula, aprofitant que es fa a Alacant i que es podran costejar el viatge i l’estada.
La secció de teatre és la que encara avui aporta més dones a l’entitat, compta amb tres grups: l’infantil, el juvenil i el d’adults. Els dos primers fan tallers divendres a la tarda. El grup d’adults, d’unes seixanta persones, s’autogestiona. “Entre nosaltres ens ho fem tot: vestuari, decorats, so...!”, afirma amb satisfacció la Marina. Els teatrerus del Ciervo no passen desapercebuts en el món el teatre amateur català. Una subsecció seria la dels que els agrada l’animació al carrer. Aquests no es perden les festes majors del barri, les festes populars com ara els Carnestoltes o els Reis d’Orient... Cada any, actuen a la fira anual de Medevàlia a Sabadell o el dia del teatre al carrer.
La secció de billar, molt més recent, està formada per dos grups que participen a la Lliga de billar de Catalunya Abacat. És ben curiosa, d’altra banda, la complicitat establerta entre un grup d’ocellaires i el Ciervo. Els ocellaires hi van anar a espetegar perquè buscaven un local on hostatjar-se. Per bé que ambdues entitats mantenen la seva independència, la majoria d’ocellaires han acabat fent-se socis del Ciervo. Val la pena destacar que enguany han recuperat la coral, ja que de fet havia estat la primera activitat de la Societat. Havia anat perdent les seves veus...fins aquest any, que la mà de l’Àngels Olivella la dirigirà.
El Ciervo, l’ateneu sabadellenc amb nom d'anís

Una imatge de grup de membres de l’entitat sabadellenca.

Una imatge històrica de l’estandard de la Societat Recreativa el Ciervo.

Imatges representativa de la secció d’escacs.

L’entitat, que compta amb uns 300 socis repartits entre diferents seccions, organitza per Nadal uns Quintos multitudinaris.

Representants de la secció de billar.

Representants de la secció de tennis de taula.

Una gran família

“És una família, una gran família!”, respon de cor la Marina Quelart quan se li pregunta què és per a ella la Societat Coral i Recreativa el Ciervo. ‘Has de pensar que aquí hi ve gent ben diversa i tothom hi té cabuda. Ens donem suport els uns als altres’ continua.
Es podria dir que el punt culminant de la vida del Ciervo és per Sant Josep, quan la gran família celebra la seva Festa Major. Els dos o tres dies que dura la festa, l’entitat exhibeix un munt d’activitats i evidentment no hi falten els àpats de germanor.
Un altre moment de gran efusió és pels volts de Nadal, ja que tradicionalment el Ciervo organitza un dels Quintos més freqüentats de Sabadell. Això no només permet donar vida al local i fer relacions socials, sinó que és una font d’ingressos important per a una entitat que vol mantenir les quotes de socis assequibles (de 50 euros anuals per als socis ordinaris i de 27 per als menors i jubilats) i que no rep gaire subvencions.
De la diversitat d'activitats d'El Ciervo en dóna fe el fet que forma part de la Federació d’Ateneus de Catalunya, de la Federació de Teatres Amateurs de Catalunya, de la de Cors de Clavé i de la Federació de Tennis Taula de Catalunya. Des de l'any 2001 té la Medalla d’Honor de Sabadell.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara