La Progressiva de Parets, més que una cooperativa

L'entitat de consum creada l'any 1912 va tenir una coral i un grup escènic, entre altres tasques culturals molt pròpies dels ateneus

Joan Volart Bellavista (text)

Encara que no sigui un ateneu, la cooperativa de consum La Progressiva de Parets ha impulsat i dut a terme al llarg de la seva història tasques culturals i recreatives que li emparenten. I és que l'any 1912 treballadors de La Linera i alguns pagesos amb el suport de l’amo de la fàbrica, Antoni Feliu, i el rector de la parròquia, mossèn Jaume Creixell, varen impulsar la idea de constituir una cooperativa de consum per al poble, que acabaria sent més que una cooperativa.
La primera assemblea va tenir lloc el dia 1 de juliol de 1912 i va escollir la Junta Rectora. El domicili de la societat era al número 26 del carrer d'Antoni Feliu, en aquell temps anomenat el carrer del Vapor. El primer president va ser-ne Rosendo Basart Filvà. Cada soci va aportar un capital inicial de 25 pessetes i varen pagar una quota mensual de 50 cèntims. Els socis podien comprar tot tipus de queviures a uns preus més econòmics, fins i tot tenien un forn de pa en un local ubicat a can Sidro de la Llet, al carrer Masmolins, avui del Raval. En aquest mateix lloc hi havia el local social, on estava ubicat el Cafè.
En el si del local social es va formar una coral, “la Unión Paretense”, amb estatuts propis. També hi havia un grup escènic. L'any 1917 es varen comprar uns terrenys a la parròquia, en els quals es varen aixecar dos edificis: el Cafè-local, inaugurat l’any 1920, i la botiga, oberta l’any 1924. La coral Unió Paretense, molt lligada des dels inicis a la Cooperativa, s'hi va fusionar el 4 d’abril de 1925. Cal dir que durant aquests anys en el marc de l’obra social, s’impartien cursos de solfeig, hi havia una colla de ball de gitanes, grup de teatre, s’organitzava el Carnestoltes, etc.

Festa Major i mútua i tot
La societat va comprar una parcel·la al costat de la que ja tenia i es va construir una bonica sala de teatre, inaugurada el 1930. Les obres les va dirigir l’arquitecte Manel Mas i la constructora era l’empresa local Genar Lloberas. A la sala s'hi projectaven pel·lícules de cinema mut, ocasionalment s'hi feia ball i representacions de teatre. Un cop a l’any, per la Festa Major, la Progressiva, així com feien les dues altres entitats el Jardí i Can Rajoler, organitzava la seva pròpia Festa Major i aixecaven envelats. Un cop va disposar de la sala-teatre, la Cooperativa l’engalanava per celebrar-hi els actes dels tres dies de festa grossa. La societat també tenia una secció mutualista que era la Mare de Déu de Salut. Va funcionar des del 30 de gener de 1930 fins 29 de setembre de 1968.
Durant la Guerra Civil, a partir del 7 de gener de 1937 es va municipalitzar. Cal dir que durant el conflicte l’Ajuntament no va emetre moneda pròpia, com varen fer altres municipis catalans, però si que ho va fer la Cooperativa.
A partir de l’acabament de la Guerra Civil, la societat va quedar clausurada per ordre governativa. L’any 1951 es va constituir una altra vegada la “Sociedad Cooperativa La Progresiva”, amb Joan Serra Armadans com a president. La reobertura del local de vendes al consum va ser l’any 1954. Durant aquesta segona etapa el cafè-local i el cinema Victoria estaven sub-arrendats. El 8 de desembre de 1971 es va celebrar la primera Festa d’Homenatge a la Cooperació i el juliol de 1976 es va obrir un servei d’economat a les empreses.

Cinema i ball amb orquestra
A partir de l’any 1948, una companyia de teatre local coneguda com la Berenguer–Rovira representava diferents obres a la sala. Durant els anys de la dictadura franquista al cinema es projectaven un parell de pel·lícules a la setmana. Quatre vegades a l’any, en festes assenyalades, es feia ball de saló amb orquestra.
El dia de Sant Esteve de l’any 1952 es va celebrar a la Sala Victoria un festival de la Unión de Radioyentes de Radio Barcelona. El programa va ser una gala on varen desfilar grans figures de la cançó i de l’espectacle d’aquell moment. El repertori estava format pel Trio Guadalajara, Ángela Codesal, Celia Deza, Sopa de Letras, Toni (animador del programa Lo toma o lo deja), Kap i Kua, Anorita Esteve, Jorge Greiner, Cecilia Gubert i per cloure el festival un recital de poesies.
El 27 de juny de 1987 es va celebrar la festa del 75è aniversari, moment en què presidia la Cooperativa Domènec Turull. Hi varen assistir personalitats catalanes com l’honorable president del Parlament de Catalunya, Miquel Coll i Alentorn, l’alcaldessa Rosa Martí i els preveres Joan Batlles i Joan Bellavista.
L'any 1990 la societat la Progressiva, sota la presidència de Joan Novell, va adquirir un local a l’Eixample de Parets, al carrer de Monistrol, per fer-hi una botiga, i el 2005, sota la presidència de Miguel Gambau, en va comprar un altre, a l’Avinguda Pedra del Diable, que el 2013 va traspassar a una cadena d'alimentació.
La Progressiva de Parets, més que una cooperativa

Una imatge de la sala de teatre de la Coopertiva, inaugurada l’any 1930. Foto: Cooperativa la Progressiva. Arxiu Municipal Parets.

Un moment de la celebració del centenari de l’entitat. Foto: Enric Bartel. Ajuntament de Parets del Vallès

Acord d’usos amb l'Ajuntament

L'edifici antic de la cooperativa ha viscut remodelacions en diferents etapes. Les obres s’havien acabat l’any 2000 però no es varen poder condicionar les sales polivalents, la sala Rosendo Basart i Joan Serra, per manca de pressupost per part de la Progressiva. El 2003 i el 2007 es van signar sengles convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i la societat per a establir-ne l’ús. El 2009 es va firmar una addenda en què l’Ajuntament es feia càrrec de les obres de remodelació, de l'explotació i el manteniment de la sala gran durant cinquanta anys. La sala petita, en canvi, només la podria utilitzar amb autorització prèvia de la Cooperativa. A partir del 2010 se’n fa un ús social i lúdic.
En ocasió del centenari de l'entitat, l'any 2012, l'efemèride es va celebrar amb diferents actes i es va aprofitar l’avinentesa per posar el nom de la sala gran en honor al primer president Rossend Basart Filvà. Va fer la descoberta de la placa el seu fill Enric Basart, acompanyat de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, l’alcalde de Parets, Sergi Mingote i el president de la Progressiva, Miguel Gambau. La sala petita va ser batejada amb el nom de Joan Serra, qui va ser-ne president a partir de 1951, amb la presencia del seu fill, Josep Serra.
Actualment resta com a Progressiva, l’obrador d’embotits i l’administració de la societat. Manté la propietat de la botiga del carrer Monistrol, però com a franquícia d’una marca comercial.

Una imatge actual de la Cooperativa de Parets. Foto: Enric Bartel. Ajuntament de Parets del Vallès

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara