Ateneus i casinos, les àgores on s'ha forjat la societat civil vallesana

La tradició associativa es manté ben viva i dinàmica, 150 anys després de crear-se les primeres agrupacions de socis amb ganes de promoure la cultura, el lleure i la participació popular

Vicenç Relats (text)

Si amb la primera línia de tren de la península ibèrica, la Barcelona-Mataró, l'any 1848 la capital del Maresme s'estrenava en la introducció de la innovació ferroviària, només sis anys després s'estrenava també com a bressol d'un fenomen cultural que esdevindria especialment ric a Catalunya: el dels ateneus i casinos populars. Efectivament, amb el desig de difondre la cultura a través de la instrucció a les classes populars i de la formació dels socis, l'any 1854 naixia a Mataró la Societat d'Amics de la Instrucció, que un any després passaria a dir-se Ateneu Mataroní. Aquell va ser el primer ateneu constituït al país, per més que a Barcelona l'any 1836 ja es posessin les bases d'un ateneu –del qual se'n van redactar els estatuts–, que no va arribar a néixer fins el 1860, l'Ateneu Català. S'inspirava en les societats científico-literàries que venien de capitals europees com ara París.
Terra endins, al Vallès, aquell fenomen tan potent i divers que el moviment ateneista encara és avui, als nostres dies, va veure arribar els seus primers exponents encara vigents a Caldes de Montbui, on el 1864 hi naixia el Casino, mentre que el 1865, a redós del Club Republicà Federal, hi sorgia l'embrió del que avui és el Centre Democràtic i Progressista, que construïa el seu local el 1880. Els dos vells i actius ateneus calderins consten entre els més antics del país i, com els altres ateneus pioners, els primers anys es van moure al marge de la legalitat, ja que la primera llei d'associacions no va arribar fins el 1887.
Granollers també va ser una localitat primerenca en matèria ateneista, amb la creació de la Unió Liberal (1873-1939), una societat de caràcter popular i progressista –en l'emplaçament de la qual avui hi ha el modern museu de la ciutat– que va quedar estroncada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista posterior. Set anys després de la creació de la Unió Liberal, el 1880 Granollers veuria néixer el seu Casino, amb una oferta més senyorial i de tipus recreatiu, encara avui en plena forma. A Terrassa l'any 1878, amb el nom de Joventut Catòlica hi va néixer l'actual Associació Cultural El Social i l'any següent, el 1879, l'Ateneu Lliure, de corrents lliurepensadores, que esdevindria l'Ateneu Terrassenc.

Un moviment en evolució
Des d'aquells primers ateneus ençà, el moviment no ha parat de créixer i d'evolucionar, com a expressió essencial de l'associacionisme amb anhels culturals, recreatius i participatius. I la prova n'és que no només subsisteixen –ben actius i renovats– ateneus més que centenaris o de prop d'un segle, sinó que al llarg dels anys, ni les malvestats de la guerra ni la foscor del franquisme els van poder fer desaparèixer. Ben al contrari, amb tota mena d'argúcies, molts es van saber adaptar als temps més difícils, com a petites illes d'autoorganització de la gent.
És així com al Vallès es mantenen societats com la Unió Santcugatenca, creada el 1901; la Lira de Montornès, creada el 1907; l'Associació Benèfico Instructiva de Montcada, creada el 1909; la Unió de Masrampinyo, del 1921; la Societat Coral Recreativa El Ciervo de Sabadell, del 1922; l'Ateneu de Sant Celoni, del 1923; l'Aliança de Lliçà d'Amunt, del 1925; Els Amics de les Arts de Terrassa, del 1927; el Coro de Sentmenat, del 1929; o el Casal Popular de Sant Pere de Terrassa, del 1930, entre d'altres.
Un altra modalitat d'associacionisme més recreatiu es va donar també amb l'estiueig senyorial tan significatiu que es va viure en algunes localitats del Vallès en el primer terç del segle passat. Així, l'any 1925 naixia el Casino de la Garriga, un dels pocs casinos creats per estiuejants que subsisteix, avui obert a tota la població. Van ser unes societats impulsades per senyors de Barcelona que buscaven llocs on relacionar-se entre ells els llargs estius fora de la ciutat. Serien significatius d'aquells orígens els avui desapareguts casinos de Cerdanyola i de Rubí, actualment convertits en equipaments municipals, com el Museu de can Domènec de Cerdanyola o el centre cívic del Casino Español –com el va rebatejar el franquisme– de Rubí.

Socis a pic i pala
La vitalitat i diversitat del moviment ateneístic d'avui la demostren que entitats com la Societat Coral Obrera La Glòria de Sentmenat, coneguda com el Coro, fundada el 1929, estigui vivint actualment una singularíssima restauració integral del seu local, gràcies a la feina abnegada d'un grup de socis –anomenat “La Patilla”– que hi posen totes les hores del món. Talment com ho van fer els socis que van aixecar a pic i pala la majoria dels ateneus vallesans, un grup de socis jubilats o encara en actiu no regategen gens del seu temps per fer de paletes, manobres, fusters i lampistes per arranjar per complet el seu local, amb uns costos molt menors dels que l'entitat podria afrontar.
Un altre cas de restauració integral diferent és el que viu la Unió Santcugatenca, fundada el 1901, que a hores d'ara ha hagut de deixar provisionalment el seu local i està pendent d'una gran rehabilitació, pressupostada en tres milions d'euros, que serà possible gràcies a un consorci público-privat creat amb l'Ajuntament.
A la mateixa ciutat, l'Ateneu Santcugatenc, creat el 1956, representa tota una altra modalitat d'entitat, ja que ha passat de la seva activitat inicial centrada en el col·leccionisme filatèlic i numismàtic d'ara fa seixanta anys a ser pràcticament un centre cívic que ofereix nombroses activitats formatives i socials, en conveni amb l'ajuntament i amb altres institucions.
El fet ateneista és tan reeixit i divers que també hi ha ateneus molt menys veterans, com el Casal de Castellbisbal, que és una cas insòlit d'associacionisme sorgit a les acaballes del franquisme, l'any 1970, quan l'associacionisme encara era mal vist pel règim. O el del Casal Cultural Codinenc, de Sant Feliu de Codines, propietat del bisbat de Vic, que va néixer el 1974 per l'impuls del llavors rector de la parròquia.
Entre mig també hi ha algun altre cas singular, com el del Casal Cultural de Mollet, sorgit en plena postguerra, el 1962, de la mà de l'exalcalde franquista Simeó Rabassa. Tot i el seus orígens pensats per homenatjar la gent gran, el Casal Cultural es va anar convertint en un veritable lloc de trobada i d'organització de la gent, on avui –amb prop de 1.600 socis– s'hi reuneixen entitats diverses, com ara les que mouen el procés sobiranista.

Els nous casals populars
La vitalitat actual dels ateneus i dels casinos populars al Vallès es manifesta no només per la trentena d'antigues societats existents –bona part de les quals integrades a la Federació d'Ateneus de Catalunya– sinó per l'altra gran collita associativa que suposen la vintena d'entitats agrupades en la Xarxa de Casals Populars dels Països Catalans. Ja ben enterrada la dictadura, amb el nou mileni es va viure l'esclat d'una nova oferta de casals d'arrel jove i alternativa, que demostren que l'afany d'alimentar les àgores de debat on es forja la societat civil són ben vius en gent de totes les edats. Aquesta casals sorgeixen dels nous moviments socials i s'identifiquen amb postulats d'esquerres, antifeixistes i independentistes.
Els casals Capablanca de Sabadell i el Quico Sabaté de Sant Celoni, que enguany fan quinze anys, són emblemàtics d'aquest tipus d'espais enxarxats, tot i que també n'hi ha d'altres d'independents de voluntat alternativa, com el Candela de Terrassa, creat el 2001. La casuística d'ateneus és rica i diversa, perquè a cavall entre els ateneus tradicionals i aquests de nova fornada també hi ha precedents com l'Ateneu de Granollers, nascut el 1985, impulsat per gent mobilitzada social i políticament en el tardofranquisme, que han traçat una via pròpia, marcada per un caràcter festiu i de carrer, d'aire sorneguer.
Finalment, cal esmentar encara que, sense ser ateneus, hi ha centres com la Cooperativa La Progressiva de Parets, fundada el 1912, que han acabat sent més que una cooperativa de consum, ja que al llarg de la seva història han integrat al seu sí activitats culturals i recreatives diverses, com ara corals, grups de teatre o de ball, entre d'altres. I és que l'àmplia xarxa de cooperatives de consum, sindicats agraris i mutualitats que sorgeixen a Catalunya a finals del segle xix i començaments del xx van estretament lligades amb uns ateneus que van ser fonamentals per donar resposta a la millora de les condicions de vida dels treballadors i de les classes populars del moment en l'àmbit de la cultura, l'educació i la salut, entre d'altres. De fet, en un país encara sense Estat propi com Catalunya, la xarxa d'ateneus també ha estat una forma d'autogestió de la seva societat civil, en defensa dels seus trets d'identitat. No debades el catalanisme polític naixent va tenir un lloc destacat en alguns ateneus, com ho testimonia el fet que el 1895, a l'Ateneu Barcelonès, Àngel Guimerà hi pronunciés per primer cop un discurs presidencial en català.
Ateneus i casinos,  les àgores on s'ha forjat  la societat civil vallesana

Una imatge del Casino de la Garriga en un dia que, a inicis dels anys trenta, hi feien una representació de titelles. Foto: Imatge cedida per Albert Benzekry. Arxiu Fundació Maurí de la Garriga

El cavallins de la Lira de Montronès en una actuació durant la celebració del centenari de l’entitat, l’any 2007. Fotos: la Lira

Orquestra La Lira i Quadre Escènic de l'Ateneu de Sant Celoni, abril 1929. Fotògraf Eduard Torras Gené. Foto: Eduard Torras Gené.

La Federació d'Ateneus

Nascuda com a fruit d'una proposta del Tercer congrés d'ateneus de Catalunya, fet l'any 1983, la Federació d'Ateneus de Catalunya vetlla per l'interès comú del moviment ateneístic català, fent d'enllaç entre ells i impulsant la seva activitat en projectes diversos.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara