El Casal de Sant Feliu, com l'obra de la seu

Les obres del Casal Cultural Codinenc, propietat del Bisbat de Vic, van començar als anys setanta però a l’edifici encara hi ha estances per acabar

Gemma Permanyer (text) , Casal Cultural Codinenc (fotografies)

El Casal Cultural Codinenc, situat al centre de Sant Feliu de Codines, era fins fa només una dècada un esquelet de formigó inacabat. La seva aparença d’edifici a mig construir contrasta amb la gran quantitat d’activitats que ha acollit des de mitjans dels anys setanta. La d’aquest Casal és una història singular ja que és propietat del Bisbat de Vic i neix (i creix) com un gran contenidor d’entitats i activitats culturals.
La història del Casal Cultural Codinenc es remunta a principi dels anys setanta, quan mossèn Josep Rossell, aleshores rector de la parròquia de Sant Feliu de Codines, volia impulsar la construcció d’un espai on s’hi poguessin fer activitats per promoure la convivència, l’art i la cultura i per substituir l’espai que els codinencs anomenaven “Cultura”. Amb aquell nom genèric és com es coneixia el local d’Acció Catòlica que estava situat a la plaça Josep Umbert Ventura i on s’hi feien diverses activitats culturals.
Per tal de fer realitat l’equipament, la parròquia va adquirir uns terrenys situats entre la plaça i l’església. L’actual president del Casal, Josep Vilanova, explica que, casualment, l’espai era propietat de la seva família i que l’església els va poder comprar al seu pare “a un bon preu”. Explica que va ser el mateix impulsor del Casal, mossèn Josep Rossell, qui va idear els espais i en va fer els plànols.

Des de 1974
La construcció de l’edifici va començar el 1974. Per tal que l’obra anés avançant, mossèn Rosell organitzava diverses activitats amb l’objectiu de finançar-la. Josep Canet, actual secretari del Casal, defineix el mossèn com “un home que sabia treure diners de sota les pedres”. Explica, per exemple, que organitzava un concurs de pintura ràpida i en subhastava els quadres per poder aconseguir diners per avançar amb les obres. Fins i tot, l’agost de 1974 La Vanguardia anunciava un concert a l’església de Sant Feliu amb la coral de Terrassa per recaptar fons per al Casal, que definia com una “obra de vital importáncia para el normal desarrollo de las actividades sociales, culturales y artísticas” de la població.
L’obra anava avançant però amb la mort de mossèn Rossell, el projecte va quedar aturat. “Aleshores, el Casal es va quedar sense pare ni mare”, descriu Canet. A partir d’aquí és quan es forma l’associació Casal Cultural Codinenc que neix per poder gestionar un edifici que és propietat del Bisbat. Els tràmits s’inicien el 1977 però l’entitat, s’inscriu al registre provincial d’associacions el 27 de novembre de 1978. L’entitat és presidida, des de fa 26 anys, per Josep Vilanova que va agafar el relleu a Jaume Grau.
A partir de la constitució de l’associació, la missió de l’entitat és actuar com a continent d’altres entitats destinades a fer cultura. Les activitats van començar just quan la primera sala va estar acabada. El cinema és un dels primers actes que s’hi fa però l’activitat que més ha arrelat és el teatre. Des de la seva fundació i fins el 1990, el Grup de Teatre Independent va ser el resident i, a partir de 1990, ho és la companyia Deixalles’81. A més, des de 1983, l’espai acull un concurs de teatre amateur amb grups d’arreu dels Països Catalans.
Les dues entitats que resideixen al Casal són Deixalles’81 i la Fira del rellotge de Catalunya. Cada entitat té la seva pròpia comptabilitat però totes dues contribueixen a la causa comuna, al Casal.

Cinema i bar
El projecte embrionari de l’espai s’ha modificat amb el pas del temps. Josep Vilanova explica que el primer equipament de Rossell incloïa, fins i tot, un oratori o capella “destinat ales persones que volien anar a passar el rosari perquè ho poguessin fer en un lloc cèntric perquè els semblava que l’església era lluny”. A banda d’això, però, la seva idea fundacional era fer una sala de cinema i el bar al soterrani, el teatre al primer pis, les sales per entitats a sobre i que a les plantes superiors s’hi fessin dos habitatges: un dels pisos seria per un conserge que actuaria com un masover i el segon, per llogar-lo i així assegurar uns ingressos fixes per a l’entitat.
L'última empenta de construcció per a l’edifici va ser als voltants del 2007, quan es va cobrir la façana fins a dalt de tot i es va tancar el pis de dalt. A diferència del primer edifici projectat per mossèn Rosell, sobre el teatre s’hi ha fet una sala d’exposicions. I el soterrani acull el Museu del Rellotge de Catalunya. Als pisos superiors s’hi faran magatzems i hi ha la previsió de fer-hi una sala d’assaig i altres espais per a entitats. Josep Canet apunta que “fins que no estigués tancat no es podia fer res. Ara, si anem fent aquestes noves dependències, podríem admetre més gent”. La intenció de l’entitat és poder acabar les obres “perquè puguin venir altres associacions. Sovint a Sant Feliu es fa la broma que el Casal és la Sagrada Família local, per la durada de les obres.
Ara, a més, l’entitat Casal Cultural Codinenc es troba ara a punt de renegociar la cessió de l’equipament amb el Bisbat i Josep Canet avança que tenen “la intenció de poder fer una fundació o un patronat”.
La principal font d’ingressos del Casal és, actualment, la tómbola de la festa major. A més hi ha entre 150 i 180 socis que paguen, anualment, entre 10 i 30 euros. A això s’hi ha de sumar el que s’ingressa pel lloguer del bar, la subvenció de l’Ajuntament i el percentatge de diners de les entrades que aporta Deixalles’81. A més, les entitats que utilitzen puntualment espais com el teatre, el lloguen per l’ocasió i paguen el corresponent lloguer de l’espai.
El Casal de Sant Feliu,  com l'obra de la seu

Imatge de les obres inacabades del Casal Cultural Codinenc.

Imatge dels premiats en una edició la tómbola del Casal, amb el secretari, Josep Canet, a la dreta.

Una representació teatral feta amb la sala en obres.

Deixalles’81 i Museu del Rellotge

Deixalles’81 té activitat al Casal gairebé cada dia de la setmana. Són una companyia de teatre amb diverses colles. Tenen una secció infantil amb 76 nens i nenes de fins a 16 anys, amb tres colles juvenils i un grup de teatre de sèniors. L’any 2014 van rebre el Premi Arlequí que atorga la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya. El casal és seu de la trobada juvenil de grups amateurs de Catalunya, que es fa l’últim cap de setmana de juny.
L’entitat Fira del Rellotge de Catalunya va néixer fa 22 anys per commemorar el 200 aniversari de la construcció de la Torre del Rellotge, el campanar civil que des de 1814 marca les hores al poble. Més enllà d’organitzar una fira dedicada als rellotges, cada segon cap de setmana de maig, l’entitat presidida per Josep Vilanova ha establert un museu dedicat als rellotges al soterrani del casal. Està obert el primer diumenge de cada mes però, a més, atenen a moltes visites de grups.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara