Terrassa: ateneisme arrelat, d’oferta diversa i renovada
El Social, els Amics de les Arts, El Casal Popular, l'Ateneu Terrassenc i el Candela mostren la gran vitalitat associacionista
Laura Pinyol i Puig
(text)
A la Terrassa d’avui és fàcil identificar el Casal de Sant Pere, el Social, l’Ateneu o els Amics de les Arts entre els actors de la basta programació i oferta de cultura, espai de trobada i debat i celebracions diverses. Però també és ben fàcil trobar el llegat arquitectònic de les expressions associatives que va tenir la ciutat a finals del xix i al llarg del segle xx. Els vells edificis dels casinos –avui restaurats i amb usos ben diversos– són encara un signe d’identitat de la ciutat: una ciutat crescuda a remolc de la indústria que hi va abocar, també, les maneres, els canals, els espais per relacionar-se, pensar i fer.
Terrassa, una de les ciutats motores de la industrialització catalana, va experimentar a finals del segle xix la influència d’ateneus, casinos i centres culturals que van néixer com una forma d’associacionisme durant el període de la Restauració, que va aportar una certa estabilitat política, social i creixement econòmic.
Els ateneus, amb la vocació de difondre cultura, política –imbuïts pel primer catalanisme– van sorgir entre les classes populars i mitjanes. No eren només un punt de trobada, tenien per pretext fomentar la creació i per això els era propi l’organització de conferències, tertúlies, vetllades i certàmens literàries i, sovint també, publicacions periòdiques. Si el degà a Catalunya va ser el l’Ateneu Mataroní, creat el 1854, l’Ateneu Lliure va néixer el 23 d’agost de 1879, vinculat a corrents lliurepensadores, sota la presidència del polític republicà Joaquim Marinel·lo Bosch.
El Social, el centre del centre
Amb el nom de “Joventut Catòlica” es va fundar el 1878 el que avui és l’Associació Cultural El Social, situada al cèntric carrer de Sant Pere, que havia estat la seu del Casino del Comerç, després d’haver peregrinat per moltes altres ubicacions fins que no s’hi va establir, l’any 1901. El nom també va mudar segons les èpoques: el 1911 es denomina Centre Social; nom que es castellanitza durant el franquisme.
A El Social hi passen moltes coses durant l’any i, al llarg de la seva història, ha desenvolupat infinitat d’activitats: conferències, concerts, campanyes benèfiques, jocs florals, dansa; ha organitzat certàmens literaris i ha articulat seccions d’esport o excursionisme. Però si hi ha actes que són tan indestriables de l’entitat com de la ciutat són el quinto per Nadal i la recepció del Patge Xiu-Xiu, que acumula llarguíssimes cues al carrer de nens i nenes que volen lliurar les seves cartes als Reis d’Orient al missatger reial.
Els Amics de les Arts
L’any 1927 va néixer una de les entitats més vives encara els nostres dies: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, una entitat fundada per promoure la cultura i l’art en totes les seves formes, amb la voluntat de ser un espai de debat i de reflexió sobre la creació i la societat. Fundada per un grup de joves pintors, va ser la continuadora del Gremi d’Artistes (1914-1918) que, alhora, es declarava hereu del Centre Artístic Terrassenc (1888-89). En els seus orígens, volia ser un espai per nodrir l’activitat creativa dels seus artistes, un aplec per a tertúlies i discussions intel·lectuals. El pintor Joaquim Vancells en va ser el primer president i en van sorgir artistes reconeguts com Isidre Òdena, els germans Pere i Tomàs Viver, Rafael Benet, Antoni Badrinas i Francesc Pi de la Serra, però també escriptors com Iu Pons i Baltasar Ragon.
Durant la guerra, l’entitat es va mantenir viva –malgrat l’empresonament del seu president Salvador Salvatella– i va ser dirigida per una Junta de joves vinculats al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) que va impulsar un Manifest on defensa la idea de l’art com a instrument social i revolucionari. Salvatella va ser l’encarregat de ‘reobrir’ l’entitat a mitjans del 39, amb l’objectiu de recuperar la normalitat de la vida social. Però el preu d’aquesta normalitat –tal com s’explica a la història de l’entitat- va ser l’adscripció al paraigües d’Educación y Descanso, tot i que ni Salvatella ni, de retruc l’entitat, van abandonar la militància catalanista sentimental. Per exemple, la Massa Coral de Terrassa, un cor impulsat pel mateix president, va incloure repertori en català des del seu primer moment. Els Amics va ser un punt de trobada i s’hi van anar consolidant les tertúlies intel·lectuals.
I les Joventuts Musicals i el jazz
El 1954 es va crear la delegació terrassenca de Joventuts Musicals i es van aprovar els primers estatuts, dues accions indissociables a Daniel Blanxart, que comportarien la fusió el 1966 i la progressiva desvinculació d’Educación y Descanso. En el marc de les Joventuts Musicals es va crear el primer Club de Jazz –que derivaria en la primera Jazz Cava– la secció de teatre, el Cine-Club..., seccions que van ser el múscul de l’activitat cultural a la ciutat durant aquesta època.
Els anys 80, l’entitat va viure en pròpia pell tots els canvis culturals del moment: la recuperació de la cultura popular amb aparició de nous grups dificulta el relleu generacional o el tancament de la primera Jazz Cava del carrer Sant Quirze. L’entitat es va abocar a l’esforç d’obrir-se al carrer impulsant accions com la Fira del Dibuix, el Grup Literari, que va recuperar la figura d’Anna Murià, o la campanya de captació de fons per restaurar l’edifici de l’antic Círcol Egarenc, molt deteriorat després de l’abandonament per part de la Falange Española i el Frente de Juventudes, o la recuperació dels vitralls de la cúpula del Saló d’Actes que ha posat en valor part del seu patrimoni arquitectònic.
Avui, entre les seves seccions s’hi compten les arts plàstiques, fotografia, cinema, teatre, música clàssica i coral –el Cor Montserrat– la literatura i el jazz; Jazz Terrassa és l’organitzador del festival de jazz que, cada any des de 1982, se celebra a la ciutat durant el mes de març.
La seu social segueix sent a la cruïlla del carrer de Sant Pere amb el carrer del Teatre, compta amb més de 500 associats i és un pol cultural de primer ordre. Entrar al saló-cafè una estona és recollir-se en el tremp cultural de la ciutat de les últimes dècades, un indret bell ple de fons d’art on les converses, la música i el dringar de les culleres sembla que sonin millor.
Casal Popular de Sant Pere
El 1930, al mig de l’Antic Poble de Sant Pere, es va fundar el Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere. Va néixer amb la intenció de celebrar-hi els “Pastorets” que es van representar en uns baixos del número 63 del carrer Major. L’èxit va ser tan sorprenent que, molts d’aquells joves, militants d’Acció Catòlica, varen aconseguir que la parròquia cedís uns locals. Teatre i bàsquet van ser, des dels seus orígens, les activitats pròpies de l’entitat que, perduren fins a dia d’avui amb una àmplia cartellera de programació teatral o l’organització del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, celebrat per primera vegada l’any 1966, o els tretze equips en competició que té el Casal.
Una imatge de 1940 del Centre Social Catòlic. Foto: Autor desconegut. Fons Eduard Bros. Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa.
Una imatge dels membres del Amics de les Arts, de l’any 1933, amb P. Prat, S. Cardellach, J. Grau, N. Llorach, M. Galí, J. Bassó, J. Pizà, B. Ragón, E. Gall, M. Marinel·lo, E. Comas, B. Benet, A. Biosca, R. Opisso, M. Pujadas, A. Bardinas, P. Costa, I. Odena, S. Salvatella, R. Cortès, R. Font, S. Serra, J. Serra, D. Armengol, F. Cañameras, Vila-Puig, C. Cabanes, F. Pi de la Serra, J. Soler, J. Vancells, D. Armengol, T. Viver, I. Pons, R. Roig, J. Vancells i D. Moliné. Foto: Autor desconegut. Col·lecció Fotogràfica Baltasar Rangón. Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa.
La façana del Amics de les Arts.
El Picnic Jazz / Badia-Casanova-AMAT.
Un moment de la festa del quinto a l’Associació Cultural El Social. Foto: Associació Cultural el Social.
Carpeta Ateneus i casinos, cultura i llibertat
