Terrassa: ateneisme arrelat, d’oferta diversa i renovada

El Social, els Amics de les Arts, El Casal Popular, l'Ateneu Terrassenc i el Candela mostren la gran vitalitat associacionista

Laura Pinyol i Puig (text)

A la Terrassa d’avui és fàcil identificar el Casal de Sant Pere, el Social, l’Ateneu o els Amics de les Arts entre els actors de la basta programació i oferta de cultura, espai de trobada i debat i celebracions diverses. Però també és ben fàcil trobar el llegat arquitectònic de les expressions associatives que va tenir la ciutat a finals del xix i al llarg del segle xx. Els vells edificis dels casinos –avui restaurats i amb usos ben diversos– són encara un signe d’identitat de la ciutat: una ciutat crescuda a remolc de la indústria que hi va abocar, també, les maneres, els canals, els espais per relacionar-se, pensar i fer.
Terrassa, una de les ciutats motores de la industrialització catalana, va experimentar a finals del segle xix la influència d’ateneus, casinos i centres culturals que van néixer com una forma d’associacionisme durant el període de la Restauració, que va aportar una certa estabilitat política, social i creixement econòmic.
Els ateneus, amb la vocació de difondre cultura, política –imbuïts pel primer catalanisme– van sorgir entre les classes populars i mitjanes. No eren només un punt de trobada, tenien per pretext fomentar la creació i per això els era propi l’organització de conferències, tertúlies, vetllades i certàmens literàries i, sovint també, publicacions periòdiques. Si el degà a Catalunya va ser el l’Ateneu Mataroní, creat el 1854, l’Ateneu Lliure va néixer el 23 d’agost de 1879, vinculat a corrents lliurepensadores, sota la presidència del polític republicà Joaquim Marinel·lo Bosch.

El Social, el centre del centre
Amb el nom de “Joventut Catòlica” es va fundar el 1878 el que avui és l’Associació Cultural El Social, situada al cèntric carrer de Sant Pere, que havia estat la seu del Casino del Comerç, després d’haver peregrinat per moltes altres ubicacions fins que no s’hi va establir, l’any 1901. El nom també va mudar segons les èpoques: el 1911 es denomina Centre Social; nom que es castellanitza durant el franquisme.
A El Social hi passen moltes coses durant l’any i, al llarg de la seva història, ha desenvolupat infinitat d’activitats: conferències, concerts, campanyes benèfiques, jocs florals, dansa; ha organitzat certàmens literaris i ha articulat seccions d’esport o excursionisme. Però si hi ha actes que són tan indestriables de l’entitat com de la ciutat són el quinto per Nadal i la recepció del Patge Xiu-Xiu, que acumula llarguíssimes cues al carrer de nens i nenes que volen lliurar les seves cartes als Reis d’Orient al missatger reial.

Els Amics de les Arts
L’any 1927 va néixer una de les entitats més vives encara els nostres dies: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, una entitat fundada per promoure la cultura i l’art en totes les seves formes, amb la voluntat de ser un espai de debat i de reflexió sobre la creació i la societat. Fundada per un grup de joves pintors, va ser la continuadora del Gremi d’Artistes (1914-1918) que, alhora, es declarava hereu del Centre Artístic Terrassenc (1888-89). En els seus orígens, volia ser un espai per nodrir l’activitat creativa dels seus artistes, un aplec per a tertúlies i discussions intel·lectuals. El pintor Joaquim Vancells en va ser el primer president i en van sorgir artistes reconeguts com Isidre Òdena, els germans Pere i Tomàs Viver, Rafael Benet, Antoni Badrinas i Francesc Pi de la Serra, però també escriptors com Iu Pons i Baltasar Ragon.
Durant la guerra, l’entitat es va mantenir viva –malgrat l’empresonament del seu president Salvador Salvatella– i va ser dirigida per una Junta de joves vinculats al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) que va impulsar un Manifest on defensa la idea de l’art com a instrument social i revolucionari. Salvatella va ser l’encarregat de ‘reobrir’ l’entitat a mitjans del 39, amb l’objectiu de recuperar la normalitat de la vida social. Però el preu d’aquesta normalitat –tal com s’explica a la història de l’entitat- va ser l’adscripció al paraigües d’Educación y Descanso, tot i que ni Salvatella ni, de retruc l’entitat, van abandonar la militància catalanista sentimental. Per exemple, la Massa Coral de Terrassa, un cor impulsat pel mateix president, va incloure repertori en català des del seu primer moment. Els Amics va ser un punt de trobada i s’hi van anar consolidant les tertúlies intel·lectuals.

I les Joventuts Musicals i el jazz
El 1954 es va crear la delegació terrassenca de Joventuts Musicals i es van aprovar els primers estatuts, dues accions indissociables a Daniel Blanxart, que comportarien la fusió el 1966 i la progressiva desvinculació d’Educación y Descanso. En el marc de les Joventuts Musicals es va crear el primer Club de Jazz –que derivaria en la primera Jazz Cava– la secció de teatre, el Cine-Club..., seccions que van ser el múscul de l’activitat cultural a la ciutat durant aquesta època.
Els anys 80, l’entitat va viure en pròpia pell tots els canvis culturals del moment: la recuperació de la cultura popular amb aparició de nous grups dificulta el relleu generacional o el tancament de la primera Jazz Cava del carrer Sant Quirze. L’entitat es va abocar a l’esforç d’obrir-se al carrer impulsant accions com la Fira del Dibuix, el Grup Literari, que va recuperar la figura d’Anna Murià, o la campanya de captació de fons per restaurar l’edifici de l’antic Círcol Egarenc, molt deteriorat després de l’abandonament per part de la Falange Española i el Frente de Juventudes, o la recuperació dels vitralls de la cúpula del Saló d’Actes que ha posat en valor part del seu patrimoni arquitectònic.
Avui, entre les seves seccions s’hi compten les arts plàstiques, fotografia, cinema, teatre, música clàssica i coral –el Cor Montserrat– la literatura i el jazz; Jazz Terrassa és l’organitzador del festival de jazz que, cada any des de 1982, se celebra a la ciutat durant el mes de març.
La seu social segueix sent a la cruïlla del carrer de Sant Pere amb el carrer del Teatre, compta amb més de 500 associats i és un pol cultural de primer ordre. Entrar al saló-cafè una estona és recollir-se en el tremp cultural de la ciutat de les últimes dècades, un indret bell ple de fons d’art on les converses, la música i el dringar de les culleres sembla que sonin millor.

Casal Popular de Sant Pere
El 1930, al mig de l’Antic Poble de Sant Pere, es va fundar el Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere. Va néixer amb la intenció de celebrar-hi els “Pastorets” que es van representar en uns baixos del número 63 del carrer Major. L’èxit va ser tan sorprenent que, molts d’aquells joves, militants d’Acció Catòlica, varen aconseguir que la parròquia cedís uns locals. Teatre i bàsquet van ser, des dels seus orígens, les activitats pròpies de l’entitat que, perduren fins a dia d’avui amb una àmplia cartellera de programació teatral o l’organització del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre, celebrat per primera vegada l’any 1966, o els tretze equips en competició que té el Casal.
Terrassa: ateneisme arrelat,  d’oferta diversa i renovada

Una imatge de 1940 del Centre Social Catòlic. Foto: Autor desconegut. Fons Eduard Bros. Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa.

Una imatge dels membres del Amics de les Arts, de l’any 1933, amb P. Prat, S. Cardellach, J. Grau, N. Llorach, M. Galí, J. Bassó, J. Pizà, B. Ragón, E. Gall, M. Marinel·lo, E. Comas, B. Benet, A. Biosca, R. Opisso, M. Pujadas, A. Bardinas, P. Costa, I. Odena, S. Salvatella, R. Cortès, R. Font, S. Serra, J. Serra, D. Armengol, F. Cañameras, Vila-Puig, C. Cabanes, F. Pi de la Serra, J. Soler, J. Vancells, D. Armengol, T. Viver, I. Pons, R. Roig, J. Vancells i D. Moliné. Foto: Autor desconegut. Col·lecció Fotogràfica Baltasar Rangón. Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Terrassa.

La façana del Amics de les Arts.

El Picnic Jazz / Badia-Casanova-AMAT.

Un moment de la festa del quinto a l’Associació Cultural El Social. Foto: Associació Cultural el Social.

El Círcol Egarenc, casino d’artesans

Josep Vinyals i Galí, propietari de l’edifici situat als números 48 i 50 del carrer de Sant Pere va llogar-lo, l'any 1859, al Casino d'Artesans. De fet, en aquells moments les classes benestants enriquides per la puixant indústria es reunien al Casino Terrassenc, més conegut popularment com el Casino dels Senyors i el Casino dels Artesans es constituïa, doncs, com a opció preponderant per aquest sector.
Enmig d’aquest frec entre associacions, l’any 1885 l’influent industrial Pascual Sala va adquirir l’edifici, el va enderrocà, i hi va fer construir un nou edifici, obra del mestre d’obres Jeroni Granell. Just després es decideix refer el reglament de l’entitat i procedir a un canvi de nom de l'associació, que es denominarà Cercle Egarenc –encara que popularment se’l seguirà nomenant els Artesans i, a l’entitat, Círcol Egarenc. Així, el dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local del Círcol Egarenc amb un banquet per a 150 comensals i amb la presència de les primeres autoritats. Poc després, l’any 1890 es desfà el Casino dels Senyors i la majoria dels socis passen a ser membres del Círcol. Aviat, però, comencen les primeres tensions entre catalanistes i Salistes, Així, el 1907, es va expulsar un total de 25 socis arran del fet que van puntejar una sardana en un ball de la societat. L’any 1919, l'edifici canvia de propietari i passa a mans del catalanista i republicà Ramon Pont i l’entitat fa un veritable tomb, cosa que no va agradar a alguns socis que, després de enceses discussions, van decidir donar-se de baixa, fundant el Gran Casino.
Tota aquesta tendència catalanista s’acaba en el moment en què s'inicia la Guerra Civil espanyola i, una vegada finalitzada, l’edifici va ser lliurat al Frente de Juventudes acollint, així, durant 40 anys les activitats dels joves falangistes.
Cap als anys 90 l’Ajuntament i els Amics de les Arts van consensuar una reforma que retornés als terrassencs , tot i les mutilacions, un edifici diferent del que es va edificar en el segle XIX, tot conservant la façana la qual està protegida en el catàleg d’edificis del patrimoni local.

Façana de l’edifici del Círcol Egarenc.

Can Candela, l'opció alternativa

L’Ateneu Candela és el més jove dels ateneus de Terrassa. Fundat l’any 2001, ocupa unes antigues naus industrials del carrer Sant Gaietà i Montserrat. Es defineix com un “centre social obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d’iniciatives ciutadanes, d’activitat i de producció de cultura i comunitat”. Un dels seus propòsits és treballar per a la “conquesta de nous drets socials” i es reivindica com de ‘codi obert, node d’una àmplia xarxa de persones i centre socials’.
És un espai col·laboratiu i col·lectiu que s’afirma com una xarxa de petita escala, com una comunitat política urbana. De fet, el propi Ateneu assegura que hi ha tantes maneres de participar com persones que hi passen, però entre les seves propostes s’hi pot comptar la Llibreria Synusia, el Cafè del Candela, Communia, Kòtic Teatre, Candela Jazz Band, el Club de Lectura, tallers, classes, tertúlies. Un espai dinàmic que no vol deixar de ser un referent de l’experimentació, participació i transformació social.

L'Ateneu Terrassenc, refundació al cap d'un segle

L’Ateneu Terrassenc va refundar-se en una segona època l’any 1996, volent reprendre la tradició del primer ateneu existent a la ciutat, entre els anys 1879 i 1898. Amb la seva nova posada en marxa es perseguia l’objectiu de “recordar els principis que havien influït en la creació d’aquell origen i oferir activitats de caire popular i en favor de la igualtat”, explica el seu president, Josep Coromines. En el mateix llibret que va editar-se per rememorar el primer ateneu terrassenc, el seu president d’honor, Francesc Olivé, signava, parafrasejant Anselm Clavé: Instruïm-nos i serem lliures. Associem-nos i serem forts. Estimem-nos i serem feliços.
Des de les seves instal·lacions del número 39 del Passeig del Vapor Gran, l’Ateneu organitza conferències-col·loqui amb especialistes en cada matèria. Des de la calma d’una sobretaula plantegen sopars-tertúlia i la col·laboració amb altres entitats els permet oferir un ampli ventall d’activitats als associats com ara presentacions de llibres, trobades poètiques, exposicions científiques, biblioteca, assistència a concerts, espectacles teatrals i excursions culturals, entre d'altres.
Tal com explica la historiadora Lourdes Plans en la publicació L’Ateneu Terrassenc (1879-1898): Cultura i oci durant la Restauració, aquell ateneu històric va tenir clares divergències respecte d'entitats que van néixer, més o menys a la mateixa època, en altres ciutats del Vallès o el Baix Llobregat, a cavall de la industrialització i la influència de Barcelona, amb tarannàs molt més obrers i, per tant, populars. El de Terrassa no tenia pràcticament caràcter obrer; anava més aviat adreçat a la classe industrial i política de la ciutat, fruit d’una tertúlia, la d’en Josep Soler i Palet, un prohom prolífic advocat, notari, erudit.

L'Escola d'Arts i Oficis
El 1883, amb l’industrial liberal Isidre Torres i Falguera com a president, sumava ja més de tres-cents socis. Aquesta visió moderna i industrial de molts dels seus components, i esperonats per la Cambra de Comerç que reclamava la presència d’estudis tècnics a la ciutat per afavorir la indústria local, es va crear l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. El 1888 va canviar de nom, per pressions de les autoritats, i va passar a denominar-se Ateneu Terrassenc. Van ser deu anys d’esplendor, en els quals es va incorporar el Centre Artístic, amb una clara vocació catalanista. Soler i Palet en va ser escollit president l’any 1890. Entre les seves primeres accions, es va aconseguir un nou local al Raval de Montserrat que, anys després, seria la seu de l’actual ajuntament. El canvi de nom pràcticament no va tocar els estatuts anteriors però sí que es va introduir la idea que el teatre podia ser un mitjà de difusió cultural, que va donar lloc a un elenc teatral. Durant aquest període, es va editar també la Revista quinzenal de Literatura, Ciències, Arts, Indústria, Agricultura i Comerç fins a setze números, abans no va ser suspès per la censura.
Un dels moments més àlgids va ser la celebració del Certament Literario del Ateneo on, entre altres, va participar-hi Àngel Guimerà. L’Ateneu també va perseguir altres fites com l’idea de recollir peces d’art i objectes arqueològics que es van recollir en enderrocar les antigues cases de la plaça Major –actual Plaça Vella- i va reeixir en el Museu d’Art. Però Soler i Palet era un catalanista i això va obrir bretxes ideològiques entre els seus associats. Ni tan sols el canvi de presidència en va evitar la dissolució, el juny del 1898: com tantes altres vegades en la història de Terrassa, la diferència entre salistes i catalanistes varen ser irreconciliables.

Imatge de l’homenatge de l’Ateneu a Joaquim Marinel·lo Bosch, primer president de Ateneu Lliure que va néixer el 23 d’agost de 1879.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara