Hores d'araMuriel Casals, in memoriam
Vicenç Relats (text)
"Benvolgut Vicenç,He rebut el Vallesos, moltes gràcies. Gràcies també per tornar a donar-nos el carinyo de la imatge de la Carme i jo llegint la revista.
Ja veus que el camí fa mooooooolta pujada i s'hi troben força entrebancs; però som tenaços i no defallirem.
Abraçades.
Muriel “ (5/1/2016)
“Benvolgut,
ben de gust parlarem de tantes coses que ara ens fan patir. Però som gent tenaç i ens en sortirem (sense miracle, temo!)
Abraçada
Muriel” (8/1/2016)
Aquests dos correus, datats del 5 i el 8 de gener passats, són els dos darrers intercanvis que des de Vallesos vam tenir amb Muriel Casals i Couturier, una vallesana eminent amb qui havíem col·laborat més d'un cop i a qui havíem entrevistat a fons –conjuntament amb Carme Forcadell– en el número d'ara fa un any, el novè, que ara ve molt de gust de rellegir.
Aquests seus breus missatges tan educats i coratjosos eren de ben pocs dies abans que es resolgués la investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per part de la majoria independentista de JxS i la CUP, en què el pacte semblava molt encallat. Eren pocs dies abans, també, del fatal atropellament de bicicleta que va patir, del qual no es va poder recuperar, i que li va causar la mort el dia 14 de febrer, enmig d'una gran commoció ciutadana.
Si compartim aquests missatges seus ara és per testimoniar una vegada més la fermesa, l'optimisme i la tendresa de la Muriel. Era la cara més emblemàtica del "somriure de la revolta catalana" i una dona de gran consens i estima en el món independentista i més enllà, que per això mateix havia estat nomenada pel Parlament presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent que ens ha de dur a la República Catalana. Et trobem i et trobarem molt a faltar, Muriel, però ens en sortirem!
Gràcies per tot. Descansa en pau.
