Parlar de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, coneguda per tothom a Sant Cugat com La Unió, és referir-se a una entitat més que centenària, amb gran vitalitat, encara que des del gener passat es trobi reallotjada a la Casa de Cultura, pendent d'unes obres de reforma integral de la seva seu històrica, que han de començar l'any vinent i que no es preveuen acabar fins a les darreries del 2019.
Aquestes són almenys les previsions del president de la Unió, David Pujol, en base al desenvolupament dels treballs previstos pel consorci constituït entre l'ajuntament i l'entitat, que ja ha estat aprovat pel ple municipal i que està pendent de tràmits d'autorització d'institucions superiors. Un consorci que invertirà tres milions d'euros en una ambiciosa reforma del cèntric edifici del carrer d’Anselm Clavé, les obres del qual ja han estat adjudicades per concurs públic a l'estudi d'arquitectura Dilmé i Fabrés, i que preveu que l'entitat i l'ajuntament en compartiran l'ús i la gestió per un període de cinquanta anys.
Les obres permetran que l'actual teatre tancat, que encara conserva l'escenari i la tramoia en fusta original del 1923, es converteixi en una sala d'espectacles moderna i polivalent. També faran possible la construcció de sales de dansa, ball i les altres activitats pròpies de les seccions, amb un nou cafè-restaurant que comunicarà amb el pati. Una reforma completa que s'esforçarà a respectar al màxim l'estil clàssic original de la Sala Clavé, que és la que té més valor arquitectònic.
La gent de la Unió estan "molt il·lusionats" amb el nou projecte, segons David Pujol, que també admet "les incomoditats" que suposa per als prop de 600 socis de l'entitat haver hagut de traslladar les seves activitats. "Si a la seu disposem de 1000 metres quadrats d'espai, ara hem de passar amb 250", constata. Això, però, no impedeix que es mantinguin en funcionament les seves vuit seccions: el grup de teatre amateur Fila Zero; el taller-escola de teatre Silvia Servan; el grup de dansa tradicional i catalana Mediterrània; els Bastoners de Sant Cugat; la secció de ball; la de puntes de coixí amb boixets, Les noies del Vallès i l'Esplai Pica-Roca.
Malgrat les dificultats pel trasllat, el president de la Unió assegura que amb el consorci l'entitat s'ha pogut assegurar una continuïtat que l'any 2010 es veia amenaçada, enmig de grans dificultats econòmiques per funcionar i afrontar la necessària modernització de la seu. "Ara es pot garantir que la Unió, que ha fet molt per la cultura i el món associatiu de Sant Cugat, ho podrà continuar fent per molts anys", indica satisfet.

Una història atzarosa
I és que la Unió ve de molt lluny. En el darrer quart del segle xix a Sant Cugat es van crear diversos cors de Clavé. El més antic era El Progrés, que malgrat la seva teòrica apolítica, va néixer a redós del republicanisme federal. El 1882, va aparèixer La Lira, un nom ideològicament neutre, que volia ser transversal. Tres anys després hi va haver un primer intent de fundar La Unió, de caire més conservador. Tanmateix no va reeixir, perquè la població tampoc no donava per a tant.
Les tensions internes a La Lira van començar el 1899, quan Esteve Camarasa, fabricant tèxtil local, els va regalar un nou estendard amb les quatre barres de fons. Alguns van interpretar que es polititzaven, amb un projecte catalanista de caire conservador, i la discussió va culminar amb l’expulsió de 27 cantaires, que van fundar un nou cor, La Unió. Paradoxalment, doncs, la nova entitat va néixer el 1900 de la desunió de La Lira.
Malgrat que el cant coral seguís essent l’ànima matriu de la nova entitat, la voluntat dels seus fundadors va ser crear una associació de més ampli abast que permetés culturitzar una població amb pocs estudis i per això tot seguit es va preocupar de tenir un local propi amb cafè i biblioteca i diverses seccions com la de teatre. La iniciativa es va veure afavorida amb la dissolució, el 1902 del cor El Progrés, els membres del qual s’hi van sumar.
La diferenciació entre l’entitat i el cor va permetre que La Unió anés desenvolupant un ideari cultural i catalanista, cada vegada més esquerranós, mentre la secció del cor mantenia la ficció de la puresa apolítica claveriana.

Socis a pic i pala
La primera seu social pròpia va ser a la cantonada dels carrers Francesc Moragues i la Lluna. El 1921 ja els era petita per a tanta activitat i van comprar uns terrenys per a construir-hi un edifici més gran, amb teatre. Van ser els mateixos socis els que es van encarregaren d’obrir el nou carrer, treballant a pic i pala o traginant terra.
Pel seu compromís social, en la postguerra els va ser incautat el local, que va esdevenir el “Casino Nacional”. Afortunadament, les gestions d’alguns socis van aconseguir que els fos retornat per celebrar el seu cinquantenari. Actualment acull l'activitat de diverses seccions juvenils, de teatre, dansa i de cultura popular. Tanmateix, una actuació gens afortunada d’una directiva dels anys vuitanta, va abocar l’entitat a una delicada situació econòmica, avui reflotada gràcies al conveni financer i d’usos signat amb l’Ajuntament.