Casino i Club de Ritme, dos en un a Granollers

El ball divers ha estat la constant del Casino de Granollers, que ara presideix una dona per primer cop en els seus 136 anys d’Història

Pruden Panadès (text)

No és el mateix ser la Reina de la festa dels Jocs Florals que presidir una entitat centenària com és el Casino de Granollers Club de Ritme. Anna Bosch (Granollers, 1962) és la primera dona que el presideix després de 136 anys. Va rumiar-s’ho i dubtar, i malgrat els comentaris dissuasius al final va decidir-se. És ben conscient del què suposa estar al front d’una entitat que en l’actualitat té quatre-cents socis i una història intensa. Junt amb la Societat Coral Amics de la Unió, fundada el 1873, són un testimoni viu del què ha estat i és una part de la societat granollerina.
El conjunt de l’edifici –pati, façana (abans rosa, avui groga)–, la decoració interior i el teatre (que pot passar inadvertit pel seu ús com a Bingo des del 1978) exemplifiquen un model d’organització del lleure des de la voluntat i les aportacions de la ciutadania dels segles xix i xx. Il·lustra com, sense subvencions ni espais d’ús públic, era fonamental el compromís econòmic i participatiu dels socis per tirar endavant projectes com ara la Unió Liberal (1873-1939), de caràcter progressista i popular, o el mateix Casino (1880), amb un accent més recreatiu, social i cultural, amb el referent dels casinos dels senyors presents en moltes ciutats i pobles.

El ball, sempre i de tota mena
La diversitat d’activitats culturals que ha acollit ha estat enorme: Jocs Florals, vetllades literàries, teatre, sarsuela, òpera, concerts, cinema, tertúlies, accions benèfiques, Carnestoltes, Pastorets, exposicions, jocs de taula, cursos... N’hi ha, però, una que ha travessat els anys, fins i tot els més obscurs de després de la guerra i que és, encara avui, un dels principals atractius: el ball. Més ben dit, els balls de tota mena amenitzats amb orquestres locals o de fora.
Ja en la festa del Carnestoltes del 1886, des del Casino es va actualitzar l’antic Ball de Donzelles fent-lo lluir amb unes desfilades de parelles molt engalanades des del Casino fins a la Porxada. Els balls de Festa Major eren especialment celebrats, i no ha faltat mai el ball d’envelat (sardana inclosa) amb música en viu cada diumenge, la salsa, el country, el swing, el ballet o les sevillanes tenen el seu espai i les seves estones per a tothom que vulgui. L’accés és obert a socis i no socis. Una de les propostes d’Anna Bosch és la d’anar normalitzant la condició única de soci i superar la d’abonat, com ho eren la majoria d'esposes dels socis, amb veu però sense vot a l’hora de prendre decisions.

L'última representació de La Torna
L’altre fet molt remarcable es va produir l'any 1978. Davant d’una situació econòmica molt difícil es va optar per llogar el teatre a una empresa que el va dedicar a una sala de bingo. Des dels anys 60 del segle passat el Casino va anar acollint entre altres, actuacions de cantautors del moment i també representacions del Cicle de Teatre de Granollers promogut pel TAC (Teatre de l’Associació Cultural). L'any 1977 el Casino de Granollers va ser l'escenari de l'última representació de La Torna, de la companyia Els Joglars, obra que va ser prohibida pel franquisme i va costar un consell de guerra als seus integrants.
L’orientació de futur que volen impulsar els membres de la nova Junta que presideix Anna Bosch, des del febrer passat, és potenciar els àmbits que tenen més tradició com ara els cursos de pintura i dibuix i les exposicions que puguin derivar-se’n; el ball amb prou diversitat per atraure les diferents comunitats culturals que hi ha a la ciutat; la música, en especial afavorir la presència de joves músics o de joves que puguin trobar en el Casino al·licients d’oci nocturn. En definitiva no dispersar l’oferiment i fer possible integrar diverses generacions al mateix espai de lleure.
“Per què t’emboliques?” li preguntaven a Anna Bosch a l’hora de decidir-se si anar al capdavant de l’entitat que coneix des de que era petita. Va escoltar el cor amb fermesa i té clar que s’hi haurà de dedicar moltes hores, pensant i treballant per millorar el que pot oferir aquesta entitat antiga al Granollers del segle XXI.
Casino i Club de Ritme,  dos en un a Granollers

Una imatge dela façana del casino Club de Ritme de Granollers. Foto: Vicenç Relats i Pruden Panadès.

L’entrada del Casino.

Una imatge de la junta del Casino Club de Ritme, amb la presidenta Anna Bosch (enmig, a la segona línia), que l’encapçala. Fotos: Lluïsa Melillas.

Rusiñol, Maragall, Puig i Cadafalch

Personalitats com Santiago Rusiñol, Josep Puig i Cadafalch, Joan Maragall, Oleguer Junyent, Adrià Gual o Enric Borràs van sovintejar el Casino de Granollers participant de les activitats artístiques i literàries. L’any 1926 el rei Alfonso XIII va visitar Granollers per inaugurar la Biblioteca Popular Francesc Tarafa i el Casino es va empolainar i va oferir un banquet i un ball als visitants.
En la llarga cronologia de l’entitat, plena d’alts i baixos, episodis de decaïment o d’eufòria, reformes, millores o degoters, dificultats econòmiques, juntes i presidències de tota mena, hi ha dos fets especialment significatius: L’un, l'any 1957, l’aliança amb el Club de Ritmo que era el nom, des del 1942, de l’antic Jazz Club fundat el 1935. És, des de llavors, que el nom va passar a ser Casino de Granollers-Club de Ritme. A banda del canvi de nom, l’acord va suposar la normalització del jazz a la ciutat, amb la presència continuada de formacions de primer nivell, audicions i contacte permanent amb les novetats d’aquesta especialitat musical, la gestió va transcórrer en paral·lel sense fusionar-se. L’any 1959, l’artista Amador Garrell va crear un logo que integrava aquesta convivència associativa.

El logotip creat per Amador Garrell l’any 1959 en què integra tant el Casino com el Club del Ritme.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara