Ara que tenim cinc anys
Sí, som d'aniversaris rodons, doncs... I ara que hi som resulta que aquest maig de 2016 n’ha fet cinc de l'aparició d'aquesta publicació que teniu a les mans: la revista-llibre Vallesos. Cinc anys no són res de l'altre món, esclar, però són una xifra prou significativa. Un lustre és un lustre i això ja no és tan poca cosa si ens referim al camp de les publicacions i més encara en un cas com el de Vallesos Gent, terra i patrimoni, que és un invent singular en el gènere, en la temàtica i en l'àmbit territorial que tracta.
Tot parlant-ne en una àmplia entrevista, el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, que ara fa cinc anys ens va apadrinar en la nostra presentació pública, ens diu que “Vallesos ha endevinat que hi havia una certa de consciència de Vallès, però també l'ha creada”. També ens recorda que no era evident que trobéssim un públic i un lloc i és cert que podem constatar amb satisfacció que hem connectat amb uns lectors en nombre creixent a qui Vallesos ha aportat una mirada nova d'aquesta comarca, propera i profunda, que ha omplert un buit.
Tots els paranys que descrivia Villatoro es mantenen cinc anys després, en un moment en què la premsa i l'edició estan amenaçades per nous formats –digitals i d'altres– que han capgirat els hàbits i el panorama comunicatiu i cultural. Però ara que tenim cinc anys volem dir també que la criatura se sent bullir la sang. I que estem contents de ser-hi i agraïts a tots els lectors, anunciants, entitats i institucions que confien en nosaltres i que fan possible aquest aventura vallesana.
La carpeta central d'aquest número, dedicada a glossar la vigència que manté un món tan ric, antic i renovat com el dels ateneus i els casinos populars, que són uns grans focus de cultura i de llibertat des de fa força més d'un segle, contrasten amb la modèstia de la nostra joventut. Però continuem endavant, com fa el mateix país, en un procés cap a la República Catalana que ja està ben engegat. Un camí costerut que fa de més mal fer amb absències com la de la malaurada Muriel Casals, vallesana, l'exemple de la qual ens hauria de conjurar a avançar amb fermesa des de la unitat, la generositat i la cordialitat.