El ric patrimoni cultural immaterial del massís del Montseny és a l'abast de les consultes més detallades i encuriosides en un web de la Diputació de Barcelona (
http://parcs.diba.cat /es/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny), sorgit del projecte per inventariar-lo, elaborat entre els anys 2009 i 2011, en una recerca feta a diversos espais declarats reserva de la biosfera per la Unesco.
Promogut pel desaparegut Centre UNESCO de Catalunya, el projecte va comptar amb la participació i la implicació de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny la Gabella i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, de la Generalitat de Catalunya. Ara, l'Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM), en promou la gestió i la continuïtat.
El web presenta els resultats d’aquell inventari que identifica 294 elements del patrimoni cultural immaterial, de cadascun dels quals se'n fa una petita descripció, sovint acompanyada de fotografies i en alguns casos d’un breu videoclip de tres o quatre minuts. Aquests elements estan dividits seguint les categories establertes per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO: tradicions i expressions orals (122 elements), arts de l’espectacle (54), pràctiques socials, rituals i esdeveniments festius (81), coneixements i usos relacionats amb la natura i l’univers (27), i tècniques artesanals tradicionals (10). Entre els elements més significatius del patrimoni del Montseny es poden destacar el ball de gitanes, les festes del Pi de Centelles i de Figaró-Montmany, la recol·lecció i consum de bolets o l’elaboració de terrissa i ceràmica a Breda.
Sostenibilitat ambiental, social i econòmica
L'any 2013 l'inventari va ser inscrit al Registre de Programes, Projectes i Activitats que reflecteixen millor els Principis i Objectius de la Convenció de la UNESCO. El web també presenta la metodologia emprada per fer un inventari com aquest a les reserves de la biosfera. S’expliquen també les principals dificultats que poden aparèixer per fer-lo; les lliçons que pot aportar l’experiència del Montseny i es remarca la contribució del patrimoni cultural immaterial al desenvolupament sostenible en les seves tres dimensions: ambiental, social i econòmica.
Pel director de l'IPACIM i coordinador del projecte, Lluís Garcia Petit, “la principal aportació de l'inventari és que proposa una metodologia per traduir a la pràctica la definició de patrimoni cultural immaterial que estableix la Convenció”.
D’altra banda, aquest web també ofereix una visió del marc general en el qual se situa el projecte i vol ser una eina viva que permeti actualitzar el coneixement sobre aquest patrimoni cultural immaterial i contribuir així de manera més eficaç a la seva salvaguarda. Per això inclou també apartats dedicats a l'explicació del Programa sobre l’Home i la Biosfera de la UNESCO; sobre la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO; noves aportacions al patrimoni cultural immaterial del Montseny i enllaços a altres webs relacionats amb el patrimoni cultural immaterial.
L'inventari no s’ha de prendre com a definitiu perquè no és possible identificar-ho tot en un treball de dos anys, per part d'un equip reduït, i perquè un inventari com aquest és inevitablement viu, subjecte a evolució. A més, el treball va prioritzar aquells elements que podien ser més específics del Montseny i això explica que no hi apareguin elements tan vius del patrimoni cultural català i del Montseny com la sardana, els balls de diables o la representació dels Pastorets.
Patrimoni Cultural Immaterial
