Subscriu-te a la revista Vallesos en paper per només 20€ l'any

Rebràs dos números de la revista a casa teva Subscriu-te ara

Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara
Pobles que van ser

Pobles que van ser

Pel cap baix, fins a començaments del segle XIX, al Vallès es podien identificar clarament més d’un centenar llarg de nuclis amb identitat i consciència local pròpia

Palou: la reserva  agrària de Granollers

Palou: la reserva agrària de Granollers

El poble agregat a la ciutat l'any 1928 viu un procés per afiançar-se com a espai agrari de proximitat i amb identitat

Crònica d’un centenar  de petits vallesos

Crònica d’un centenar de petits vallesos

Quants pobles hi ha al Vallès?

Sant Cugat i els seus veïnats

Sant Cugat i els seus veïnats

El Valldoreix actual és l’agregació de diverses urbanitzacions residencials del segle XX, que engloben antics termes medievals, sense continuïtat històrica

Sant Pere de Terrassa:  l’esqueix d’un poble orgullós

Sant Pere de Terrassa: l’esqueix d’un poble orgullós

L’essència de l’antic poble es traspua a tots els carrers del petit nucli urbà situat a la capçalera del parc de Vallparadís

Neus Ballús

Neus Ballús

De Gallecs a Berlín, cinema a la frontera

Xavier Oriach

Xavier Oriach

El pinzell sabadellenc de les galeries de París, entre la tradició figurativa i la modernitat

Núria Albó

Núria Albó

Mestra i escriptora garriguenca, pionera de la democràcia municipal

Pol Amat

Pol Amat

El virtuós de l’hoquei modern, en l’hora de la retirada

Marta Carrasco

Marta Carrasco

Creadora escènica, amb companyia resident Al Centre Cultural de Vilanova del Vallès des de fa sis anys

Els Isards, quatre que també són un

Els Isards, quatre que també són un

Són quatre, són savis, són artistes, són seus, són una mica de tots, molt d’aquí, molt autodidactes, molt diferents, molt artistes i altament recomanables. Són així. Diuen les coses de cara. Fan les coses de cara. Creen de cara. De cara a l’espectador, a la tela, al cor, a la part íntima de cada espectador.

Trenta anys en dansa

Trenta anys en dansa

El Centre Cultural de Terrassa va iniciar ara fa trenta anys un trajecte que, en paraules d’Adrià Fornés, director artístic del Centre Cultural, “ens han permès veure les millors companyies del món i caminar i avançar junts amb les més properes”

De remences a rendistes: Els Pineda de Riells del Fai

De remences a rendistes: Els Pineda de Riells del Fai

El mas de la Pineda pot documentar-se des del 1207, amb un escrit en el qual Berenguer Pineda demana el canvi de lloc d’un molí a Sant Miquel del Fai

Monedes de la República Catalana del 1640-1652

Monedes de la República Catalana del 1640-1652

Quan Caldes de Montbui, Granollers i Terrassa durant la Guerra dels Segadors van ser tallers monetaris

La Fira Modernista de  Terrassa: un viatge de 100 anys a la ciutat industrial

La Fira Modernista de Terrassa: un viatge de 100 anys a la ciutat industrial

El 2014 s’arriba ja a la dotzena edició d’una convocatòria que transforma durant tot un cap de setmana de maig la capital vallesana en una ciutat del 1900

Descobrir la Serra de Collcardús

Descobrir la Serra de Collcardús

Situada al nord-oest de Viladecavalls, la carena ofereix un valuós patrimoni natural, geològic i humà, tot i la seva humil alçada i extensió. El trajecte discorre per una propietat particular i, per tant, els visitants han de ser ser especialment curosos

Els carrers com a llenços d’art

Els carrers com a llenços d’art

L’art urbà ha deixat de ser un conjunt de lletres pintades, una signatura individual, i ha evolucionat i s’ha diversificat amb els anys

Val d'Aran, tot el que pots somiar

Val d'Aran, tot el que pots somiar

Era Val d'Aran, una vall atlàntica de gran valor paisatístic que ofereix turisme hivernal de qualitat a més de rutes inoblidables pel seu ric patrimoni cultural, gastronòmic i de lleure

Vint estacions de tren per al 2020

Vint estacions de tren per al 2020

La plataforma “FEMVallès” llança una proposta per optimitzar les velles infraestructures ferroviàries existents, creant 20 noves estacions